Agentzia Ispatziale Europea

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Articulu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

S'Agèntzia ispatziale europea, ufitzialmente denominada Agence spatiale européenne (dae su frantzesu; in acrònimu ASE[1]) o, prus in manera fitiana, European Space Agency (dae s'inglesu; in acrònimu ESA), est un' agèntzia internatzionale fundada in su 1975 incarrigada de coordinare sos progetos ispatziales de 22 Paisos europeos.[2] Su quartier generale suo s'agatat in Parigi, in Frantza[3], cun ufìtzios in Mosca, Bruxelles, Washington e Houston. Su personale dae s'ESA de su 2016 auddiat a 2 200 persones (esclùdidos sub-apaltadores e sas agèntzias natzionales) e su budget fiat de 5,25 milliardos de èuros. Atualmente su diretore generale de s'agèntzia est Johann-Dietrich Woerner.[4]


ESA
ESA logo.png
ESA Headquarters in Paris, France.JPG
Nùmene ufitziale: Agence spatiale européenne
Istadu: 22 Paisos Membros
Regione: Europa
Sede: Parigi
Fondatzione: 1975
Iscopu: Chirca sientìfica
Giassu web: Giassu Istitutzionale


Su cosmòdromu de s'ESA est su Centre Spatial Guyanais de Kourou, in sa Guajana Frantzesa, unu giassu seberadu, comente a totus sas bases de làntziu, pro sa bighinàntzia sua cun s'ecuadore.[5] Durante sos ùrtimos annos su lantzadore Arianas 5 at cunsentidu a s'ESA de segudare una positzione de primu pranu in sos làntzios cumertziales e s'ESA est su printzipale cuncurrente de sa NASA in s'esploratzione ispatziale.

Sas missiones sientìficas de s'ESA tenent sas bases issoro a s'ESTEC de Noordwijk, in sos Paisos Bàscios.[6] S'European Space Operations Centre (ESOC), de Darmstadt in Germània[7], est responsàbile de su controllu de sos satèllites ESA in òrbita. Sas responsabilidades de s'European Space Research Institute (ESRIN) de Frascati, in Itàlia, includent sa regorta, s'archiviatzione e sa distributzione de datos satellitares a sos partners de s'ESA; ultres a custu, s'istrutura agit comente a tzentru de informatzione tecnològica pro totu s'agèntzia.[8] S'European Astronaut Centre (EAC) est situadu in Colònia, in Germània[9], e est unu tzentru pro s'issèberu, s'addestramentu, su suportu mèdicu de sos astronàutas, ultres a su suportu pro sas preparatziones a su làntziu e durante sas missiones. Infines s'European Space Astronomy Centre (ESAC), situada a Villanueva de la Cañada[10], est su tzentru ESA pro sa chirca astronòmica.

Miras de s'ESA[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

A s'ora de sa fundatzione de s'ESA, sos istados membros atribuiant a sa noa agèntzia ispatziale sa sighinte tarea:

« Sustentare e promòvere pro fines in manera esclusiva paghiosos sa cooperatzione tra sos istados europeos in sa chirca e tecnologia ispatziale e in sas aplicatziones issoro, cun s'intentu de las impreare pro fines sientìficos e sistemas operativos »
(Definitzione de sas tareas de s'ESA, pubblicada su 30 de santugaine de su 1980)

A custu propòsitu s'Agèntzia at dèpidu definire e pònnere in atu una polìtica a longu tèrmine chi permiteret a s'Europa de acaèssere e abarrare cumpetitiva in su setore de sa tecnologia ispatziale. S'ESA giughet dae in antis una polìtica de cooperatzione cun vàrios partners in sos campos in cales s'unione de sas risursas e sa partitzione de su traballu permitent de segudare megiores resurtados in s'atuatzione de sos programmas.

S'ESA istabilit su programma ispatziale europeu chi riguardat sos campos de sa sièntzia, de s'osservatzione de sa Terra, de sas telecomunicatziones, de sas tecnologias de su tretu ispatziale (incluidas istatziones e prataformas orbitantes, infrastruturas a terra e sistemas de trasportu ispatziale), ultres chi de sas chircas in sa microgravitade. Su ruolu suo cunsistet fintzas in su coordinare su traballu sou cun sos programmas natzionales de sos membros suos, in sa prospetiva de un' integratzione progressiva de sos programmas natzionales cun cussos europeos.

In ùrtimu s'ESA, chi est in manera sustantziale un'ente de chirca e isvilupu, tenet fintzas unu còmpitu a livellu industriale chi cunsistet in su delineare e atuare una polìtica chi permitat a sos programmas suos de segudare unu giustu raportu costu/atòliu, promovende sa cuncurrèntzia e assigurende a cada istadu membru, in base a sos investimentos suos, un'ecuànime torrada finantziària e tecnològica.

Daghi sa gherra frita est acabada cun su collassu de s'Unione Soviètica sos obietivos de sas agèntzias ispatziales si sunt dèpidos torrare a orientare respetu a cantu decraradu a s'ora de sa creatzione: intro de un' intervista a s'agèntzia ispatziale giaponesa JAXA su diretore generale de s'ESA Jean-Jacques Dordain (in càrriga dae su 2003 a su 2015) at in manera breve descritu sos obietivos printzipales de s'ESA:

« Oe sas fainas ispatziales sunt furriadas a su servìtziu de sos tzitadinos, e sos tzitadinos pedint unu megioru de sa calidade issoro de sa vida in sa Terra. Disìgiant seguridade e benèssere econòmicu, ma disìgiant fintzas de pòdere bisare, pro pòdere crèschere sos connoschimentos issoro e pro pòdere inganire sas noas generatziones a s'interessare de sa sièntzia e de sa tecnologia.
Pesso chi s'ispàtziu podat fàghere totu custu: podat frunire una mègius calidade de sa vida, majore seguridade, una mègius economia e, no ùrtimu, podat permìtere a sas persones de bisare, de crèschere sos pròpios connoschimentos e de atràere sas noas generatziones. Custu est su motivu pro cale sas esploratziones ispatziales sunt partes integrantes de sos programmas ispatziales. Est semper istadu gai e l'at a èssere galu deprus in futuru. »
(Jean-Jacques Dordain (diretore generale ESA dae su 2003 a su 2015))

Sas lìnias de rega de s'ESA benint detzìdidas dae su Cussìgiu ESA costituidu dae sos rapresentantes de sos istados membros. Donzi istadu membru est rapresentadu in su Cussìgiu e tenet unu votu, in manera indipendente de su suo contribuidu finantziàriu. Su Cussìgiu est coadiuvato de sas Cummissiones ispetzializadas de sos vàrios programmas (chi s'òcupant de sa gestione de programmas dillindados), ultres chi de unu Comitadu Sientìficu, unu Comitadu Amministrativu e Finantziàriu, unu pro sa Polìtica Industriale e unu pro sas Relatziones Internatzionales. Su Cussìgiu eleghet unu Diretore generale donzi bator annos, a cales rispondet donzi setore de s'agèntzia.

Sa règula de s'ecuànime contropartida e sa torrada industriale[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Pro realizare sos programmas suos, s'ESA gastat sa majore ala de sos fundos suos in cuntratos assignados a sas indùstrias de sos vàrios paisos membros. Tale polìtica permitet a cada paisu de pòdere retzire comente a contropartida pro sos investimentos fatos una torrada finantziària ultres chi tecnològica. In custa manera, donzi èuru chi unu datu paisu membru ghetat in sos fundos de s'Agèntzia, diat dèpere torrare in manera intrea in cussu paisu in suta de forma de cuntratu industriale.

Sas fainas de chirca e de isvilupu de s'ESA cumportant de sos avantàgios econòmicos dirìgidos e indiretos pro sas indùstrias europeas. Medas aziendas ant isvilupadu de sos derivados de sos produtos de s'ESA o megioradu sa pròpia produtzione isfrutende s'esperièntzia tecnològica achirida pighende ala a unu programma de s'ESA.

Istòria de sa fundatzione de s'ESA[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

A pustis de sa segunda gherra mundiale medas iscientziados Europeos aiant abbandonadu s'Europa pro traballare in sos Istados Unidos de Amèrica o in s'Unione Soviètica. Mancari su lestru isvilupu de sos annos chimbanta aeret permìtidu a medas iscientziados de torrare in Europa, custos si fiant abbizados chi sos sìngulos progetos natzionales non podiant cumpètere cun sos progetos isvilupados dae sas duas superpotentzas, ispetzialmente in campu ispatziale. In su 1958, unu mese a pustis de sa crisi de su Sputnik, Edoardo Amaldi e Pierre Victor Auger, duos primàrgios iscientziados europeos de cussu tempus, ant incumentzadu a discutire in sa fundatzione de un' agèntzia ispatziale europea.

S'idea de sa creatzione in Europa de unu podere indipendente in su campu ispatziale torrat a artziare a su cumintzu de sos annos sessanta. In su 1962, in manera firma aconcados chi "s'unione faghet sa fortza", 6 paisos europeos (Bèlgiu, Frantza, Germània, Regnu Unidu, Itàlia e Paisos Bàscios), cun sa partetzipatzione de s'Austràlia, ant creadu s'European Launcher Development Organisation (ELDO) cun sa fine de progetare e costruire unu lanciatore indipendente de sas duas potèntzias ispatziales de s'època.

Semper in su 1962 (e pretzisamente su 14 de làmpadas), sos matessi paisos, prus sa Danimarca, s'Ispagna, s'Isvètzia e s'Isvìtzera ant firmadu un'acòrdiu pro sa fundatzione de s'ESRO (European Space Research Organization), chi est bènnidu posca creada ufitzialmente su 20 martzu 1964 cun su fine de aviare progetos in campu satellitare. Tra su 1968 e su 1972 s'ESRO at pòdidu festare sos primos sutzèdidos: 7 satèllites de chirca sunt bènnidos postos in òrbita gràtzias a s'usu de lantzadores Istadunidensos.

10 annos prus tardu, sos membros de custas 2 organizatziones ant detzìdidu de reunire sas diversas fainas issoro in un'ùnicu ente. In su trìulas de su 1973 durante una cunferèntzia interministeriale de sos 10 paisos europeos, aende·si acumprida a Bruxelles, s'ant delineadu sos prntzìpios costitutivos de s'Agèntzia Ispatziale Europea (ESA). In su 1975 fiat bènnida lantzada sa prima missione dae s'Agèntzia chi diat èssere posca divenida s'ESA; si trataiat de sa sonda Cos-B chi teniat sa fine de analizare sas emissiones de rajos gama de s'universu. In su matessi annu, s'Irlanda fiat devènnida membru de s'ESA e su 30 santugaine de su 1980 sa ratìfica de s'acòrdiu at decretadu s'esistèntzia legale de s'ESA.

De sighida, Àustria, Norvègia e prus tardu sa Finlàndia s'aiant unidos a sos istados membros fundadores de s'ESA. Sa ratìfica de carchi acòrdiu de cooperatzione at dadu annotamala sa possibilidade a su Canadà de partetzipare a unu tzertu nùmeru de programmas de s'Agèntzia e de fàghere parte de su Cussìgiu ESA.

In su 2000 s'at unidu a sos istados membros su Portugallu, sighidu in su 2005 de sa Grètzia[11] e dae su Lussemburgu.[12] Sa Repùblica Ceca est intrada in s'agèntzia in su 2008, batinde a 18 su nùmeru de sos paisos membros.[13] Su 22 de nadale 2011 sa Romania at aderidu comente a su de deghennoe membros de s'ESA. Sa Polònia est istadu su de binti membros gràtzias a sos acòrdios de adesione de su 13 de cabudanni de su 2012.[14] S'Estònia s'est unida su 4 freàrgiu 2015.[15]. Infines s'ùrtimu paisu membru aderente est istadu s'Ungheria su 24 freàrgiu 2015.[16]

De sos cumintzos finu a s'istitutzione atuale[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

A su cumintzu de sos annos setanta sa cursa a s'ispàtziu aviada dae sas duas superpotentzas aiat subidu una notèvole contratzione. S'ESA s'at afirmadu comente a precursore in s'esploratzione ispatziale.

S'ESA at riunidu sa NASA e su Regnu Unidu in suta de su progetu de s'IUE, su primu telescòpiu orbitale, chi est bènnidu lantzadu in su 1978 e at operadu bene pro 18 annos. A pustis de sas numerosas resessidas in s'òrbita terrestre, in su 1986 s'ESA at afiladu sa Missione Giotto, sa prima missione in s'ispàtziu profundu pro istudiare sa cometa de Halley e sa Grigg-Skjellerup. Hipparcos, una missione pro sa mappatura de sos isteddos, est bènnida lantzada in su 1989, mentras in sos annos noranta sunt istados lantzados SOHO, Ulysses e su Telescòpiu ispatziale Hubble in collaboratzione cun sa NASA. Reghentes missiones sientìficas in collaboratzione cun sa NASA cumprendent sa sonda Cassini-Huygens ue su contributu ESA at cunsìstidu in sa realizatzione de sa sonda Huygens chi at aterradu subra Titanu.

Comente a sutzessore de s'ELDO, s'ESA at costruidu de sos lantzadores pro bàrios sientìficos e cumertziales. Arianas 1 est bènnidu lantzadu sa prima borta in su 1979 e at devènnidu su printzipale lantzadore cumertziale de su 1984 in posca. Sos duos razos imbenientes fiant printzipalmente de sos avantzamentos tecnològicos pro arribbare a s'Arianas 4, sas cales operatziones tra su 1984 e su 2003 ant torradu s'ESA su sugetu printzipale in su campu de sos lantzadore cumertziales. Nointames su suo sutzessore, s'Arianas 5, at tentu carchi problema. Su primu làntziu de s'in antis versione de s'Arianas 5 at faddidu, comente at acontèssidu, fintzas, pro su primu làntziu de s'Arianas 5 ECA (2002), una versione megiorada de s'Arianas 5. Nointames custos fallimentos, s'Arianas 5 at dimustradu de èssere unu cumpetidore bàlidu pro sos làntzios cumertziales finas dae su primu làntziu suo acontèssidu in su 1997, e si contat chi diat dèpere segudare sos 25 làntzios acontèssidos cun sutzessu intro su 2006.

A su cumintzu de su nou millènniu s'ESA si ponet comente a su printzipale cumpetidore de sa NASA in s'esploratzione ispatziale. Cando chi in sos deghènnios pretzedentes s'ESA aeret contadu meda in sa cooperatzione de sa NASA, in sos ùrtimos annos (de su 1990 in posca) s'ESA at detzìdidu de assùmere unu cumportamentu prus autònomu. Custa mudada de atitudine at acontèssidu fintzas pro bia de sas restritziones legales chi sos militares americanos ant detzìdidu de impònnere a s'iscàmbiu de informatziones.

Atualmente s'ESA punta meda in sa cooperatzione cun sa Rùssia, chi in su campu de sos lantzadores tenet un' esperièntzia parinales si non superiora a cussa de sos Istados Unidos. Unu reghente decraru istampat resat:

Sa Rùssia est su primu partner de s'ESA pro s'atzessu a s'ispàtziu. Custu est un'acòrdiu cuadro intrae su guvernu russu e s'ESA pro una collaboratzione e un' alleàntzia pro s'esploratzione e s'impreu de s'ispàtziu esternu pro fines paghiosas. Sa cooperatzione est giai in cursu pro sas zonas de làntziu e custa cooperatzione at a batire benefìtzios comunos a ambos.

Esèmpios de sa noa indipendèntzia de s'ESA sunt sa chessida missione SMART-1, una sonda de proa dotada de una noa propulsione, sa missione Mars Express e s'isvilupu de su lanciatore Arianas 5.

Programmas obrigatòrios e facultativos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sas fainas de s'ESA sunt agrupadas in duas categorias: sos programmas "obrigatòrios" e cussos "a piaghere". Sos programmas acumpridos in s'àmbitu de su budget generale e de cuddu de su programma sientìficu sunt obrigatòrios e cumprendent sas fainas de base de s'Agèntzia (s'esàmene de progetos benidores, sa chirca tecnològica, sos investimentos tècnicos comunos, sos sistemas informativos, sos programmas de formatzione). Totus sos paisos membros contribuint a custos programmas in manera proportzionale a su rèditu natzionale issoro.

Sos àteros programmas, nados "facoltativos", interessant solu carchi unu de sos paisos membros chi sunt lìberos de istabilire su livellu issoro de partetzipatzione. Sos programmas facoltativos riguardant setores comente a s'osservatzione de sa Terra, sas telecomunicatziones, su trasportu ispatziale e su bolu ispatziale cun echipàgiu umanu. Fintzas sos progetos de s'istatzione e de sas prataformas ispatziales, gasi comente sas chircas in microgravitade, sunt finantziados in s'àmbitu de sos programmas facoltativos.

Progetos benidores de s'ESA[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Pro su futuru s'ESA tenet pranos ambitziosos chi faghent a partire in tres mannas categorias. Su primu est sa sighidura de sa chirca sientìfica in sos progetos de esploratzione (pro esempru isvilupende noos sistemas de propulsione), in modu de reduire sos costos de làntziu o crèschere su bàriu ùtile, onorare sos acòrdios pigados cun s'Istatzione Ispatziale Internatzionale, e megiorare sas benidoras esploratziones ispatziales comente a cussa de sa sonda Venus Express, partida pro Vènere in s'atòngiu 2005.

Sa segunda categoria est, in collaboratzione cun sa NASA, s'isvilupu e su fàbricu de missiones indiritzadas cara a sa chirca astronòmica comente a sa sonda Planck chi diat dèpere istudiare s'abbolotu de fundu de su cosmo (2007), s'osservatòriu ispatziale Herschel (2006), COROT chi diat dèpere signare una noa pedra miliare in sa chirca de pranetas extrasolares (làmpadas 2006) o s'interferometru Darwin. Darwin est s'ùrtima sonda progetada pro individuare pranetas esternos a su sistema solare de sa dimensione de sa Terra.

Mentras sos pretzedentes progetos sunt prètzisos a cussos aviados dae sas unas àteras agèntzias ispatziales comente a sa NASA, sa de tres categorias de sos programmas ispatziales de s'ESA diferit in manera sensìbile de cussos NASA. Su Programma Aurora definit una sèrie de missiones pro lòmpere a una missione umana subra Marte ma, a diferèntzia de cudda varadu dae sa NASA, non previdet un'ampru nùmeru de missiones cara a sa Luna, preferende sondas automàticas e missiones progetadas pro testare sas tecnologias chi ant a bènnere impreadas pro sa missiones umanas chi diat dèpere acontèssere in su 2030. Sa prima missione de una tzerta rilevàntzia est ExoMars, una missione dotada fintzas de unu rover pro Marte. Finas a su 2005 sa missione ExoMars fiat una missione parente ESA e NASA, ma sas leges istadunidensas chi lìmitant s'iscàmbiu de informatziones ant ispintu s'ESA a modificare sa missione torrende·la esclusivamente ESA. Unu àteru progetu meda ambitziosu est Mars Sample Return, chi diat dèpere sighire sa missione ExoMars. At a èssere sa prima missione chi at a aporrire de sos materiales de unu àteru praneta, tando at a èssere netzessàriu costruire unu mòdulu discendente capatzu de partire de Marte e essire de s'òrbita martziana pro torrare in sa Terra.

Istados membros e organizatzione[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Istados membros e collaboratziones istratègicas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

     Stati membri ESA      Stati membri PECS      Stati che hanno firmato un accordo di cooperazione

S'ESA est formada dae sas agèntzias ispatziales e de unas àteras entidades de bintiduas istados:

In sos imbenientes annos cun probabilidade s'ant a unire a s'ESA unos àteros paisos, ispetzialmente sos chi ant fatu parte de s'isparghidura de s'Unione Europea de su 2004. In agiunta, s'ESA tenet diversos acòrdios cun paisos non membros.

Nòdidas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. Script error: No such module "Citazione".
  2. Script error: No such module "Citazione".
  3. Script error: No such module "Citazione".
  4. Script error: No such module "Citazione".
  5. Script error: No such module "Citazione".
  6. Script error: No such module "Citazione".
  7. Script error: No such module "Citazione".
  8. Script error: No such module "Citazione".
  9. Script error: No such module "Citazione".
  10. Script error: No such module "Citazione".
  11. Script error: No such module "Citazione".
  12. Script error: No such module "Citazione".
  13. Script error: No such module "Citazione".
  14. Script error: No such module "Citazione".
  15. Script error: No such module "Citazione".
  16. Script error: No such module "Citazione".

Bibliografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • Karl Egon Reuter & Johann Oberlechner, The ESA History Project, ESA Bulletin, n. 119 (2004)
  • Filippo Pigliacelli, Una noa frontera pro s'Europa. Istòria de sa cooperatzione ispatziale europea, 1958-2005, CLUEB (Bologna), 2006

Boghes curreladas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • European Space Operations Centre (ESOC), còmpido missione de sos progetos ESA
  • Global Monitoring for Environment and Security (GMES)
  • Agèntzia Ispatziale Italiana (ASI)
  • NASA, Agèntzia Ispatziale de sos Istados Unidos de Amèrica
  • ActiveFU
  • Unione europea
  • Elencu de sas organizatziones europeas

Unos àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Collegamentos esternos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • Script error: No such module "Citazione".
  • Script error: No such module "Citazione".
  • Script error: No such module "Citazione".
  • Script error: No such module "Citazione".
  • Script error: No such module "Citazione".
  • Gli archivi e il progetto 'Oral History of Europe in Space' dell'ESA sono conservati presso gli Archivi Storici dell'UE a Firenze
  • (EN) Earth Snapshot - Portale dedicato all'Osservazione della Terra. Include immagini satellitari commentate, informazioni su tempeste, uragani, incendi e fenomeni meteorologici. Molte delle immagini sono generate a partire dai dati del satellite ESA/Envisat (Meris e Asar).