Agentzia Ispatziale Europea

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu


ESA
ESA logo.png
ESA Headquarters in Paris, France.JPG
Nùmene ufitziale: Agence spatiale européenne
Istadu: 22 Paisos Membros
Regione: Europa
Sede: Parigi
Fundatzione: 1975
Punna: Chirca sientìfica
Situ web: Situ Istitutzionale


S'Agèntzia ispatziale europea, denominada in manera ufitziale Agence spatiale européenne (dae su frantzesu; in acrònimu ASE[1]) o, prus a s'ispissu, European Space Agency (dae s'inglesu; in acrònimu ESA), est un'agentzia internatzionale fundada in su 1975 incarrigada de coordinare sos progetos ispatziales de 22 Paisos europeos.[2] Sa sede generale sua s'agatat in Parigi, in Frantza[3], cun ufìtzios in Mosca, Bruxelles, Washington e Houston. Su personale dae s'ESA de su 2016 arribbaiat a 2'200 persones (escludende su-apaltadores e sas agèntzias natzionales) e su budget suo fiat de 5,25 milliardos de èuros. In custu momentu su diretore generale de s'agèntzia est Johann-Dietrich Woerner.[4]

Su cosmòdromu de s'ESA est su Centre Spatial Guyanais de Kourou, in sa Gujana Frantzesa, unu giassu seberadu, comente a totus sas bases de làntziu, pro sa bighinàntzia sua cun s'ecuadore.[5] Durante sos ùrtimos annos su lantziadore Arianas 5 at cunsentidu a s'ESA de otènnere una positzione de primu pranu in sos làntzios cummertziales e s'ESA est su cuncurrente printzipale de sa NASA in s'esploratzione ispatziale.

Sas missiones sientìficas de s'ESA tenent sas bases issoro in s'ESTEC de Noordwijk, in sos Paisos Bàscios.[6] S'European Space Operations Centre (ESOC), de Darmstadt in Germània[7], est responsàbile de su controllu de sos satèllites ESA in òrbita. Sas responsabilidades de s'European Space Research Institute (ESRIN) de Frascati, in Itàlia, includent sa regorta, s'archiviatzione e sa distributzione de datos satellitares a sos partners de s'ESA; in paris a custu, s'istrutura agit comente tzentru de informatzione tecnològica pro totu s'agentzia.[8] S'European Astronaut Centre (EAC) est in Colònia, in Germània[9], e est unu tzentru pro s'issèberu, s'annestru e su suportu mèigu de sos astronàutas, in paris a su suportu pro sas preparatziones a su làntziu e durante sas missiones. In fines s'European Space Astronomy Centre (ESAC) de Villanueva de la Cañada[10] est su tzentru ESA pro sa chirca astronòmica.

Punnas de s'ESA[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In su momentu de sa fundatzione de s'ESA, sos istados membros ant atribuidu, a s'agentzia ispatziale noa, custa tarea:

« Sustentare e promòvere pro punnas paghiosas ebbia sa cooperatzione intre sos istados europeos in sa chirca e tecnologia ispatziale e in sas aplicatziones issoro, cun s'intentu de las impreare pro fines sientìficos e sistemas operativos »
(Definitzione de sas tareas de s'ESA, publicada su 30 de santugaine de su 1980)


A custu propòsitu s'Agèntzia at dèpidu definire e pònnere in atu una polìtica a tèrmine longu chi permiteret a s'Europa de acaèssere e abarrare cumpetitiva in su setore de sa tecnologia ispatziale. S'ESA batit a in antis una polìtica de cooperatzione cun cooperadores medas in sos campos in ue s'unione de sas risursas e sa partitzione de su traballu permitint de otènnere resurtados mègius in s'atuatzione de sos programmas.

S'ESA istabilit su programma ispatziale europeu chi pertocat a sos campos de sa sièntzia, de s'osservatzione de sa Terra, de sas telecomunicatziones, de sas tecnologias de su campu ispatziale (istatziones e prataformas orbitantes, infrastruturas a terra e sistemas de trasportu ispatziale), paris a sas chircas in sa microgravidade. Su ruolu suo cunsistet fintzas in su de coordinare su traballu suo cun sos programmas natzionales de sos membros suos, in sa prospetiva de un'integratzione progressiva de sos programmas natzionales cun cussos europeos.

In ùrtimu s'ESA, chi est in manera sustantziale un'ente de chirca e isvilupu, tenet fintzas unu còmpitu a livellu industriale chi cunsistet in su creare lìnias de isvilupu e de atuare una polìtica chi permitat a sos programmas suos de otènnere unu raportu curretu costu/balàngiu, promovende sa cuncurrèntzia e assegurende a cada istadu membru, in base a sos investimentos suos, una torrada finantziària e tecnològica bilantziada.

Dae cando sa gherra frita est acabada cun su collassu de s'Unione Soviètica sas punnas de sas agèntzias ispatziales si sunt dèpidas torrare a orientare respetu a cantu decraradu in su momentu de sa creatzione: in de un'intervista a s'agèntzia ispatziale giaponesa JAXA su diretore generale de s'ESA Jean-Jacques Dordain (in càrriga dae su 2003 a su 2015) at descritu in pagas paràulas sos obietivos printzipales de s'ESA:

« Oe sas fainas ispatziales sunt coladas a su servìtziu de sos tzitadinos, e sos tzitadinos pedint unu megioru de sa calidade de sa vida issoro in sa Terra. Disìgiant seguridade e benèssere econòmicu, ma disìgiant fintzas de pòdere bisare, pro pòdere crèschere sos connoschimentos issoro e pro pòdere batire sas generatziones noas a s'interessare de sa sièntzia e de sa tecnologia.
Penso chi s'ispàtziu potzat fàghere totu custu: potzat frunire una mègius calidade de sa vida, una seguridade prus manna, una economia megiorada e, no ùrtimu, potzat permìtere a sas persones de bisare, de crèschere sos connoschimentos issoro e de atràere sas generatziones noas. Custu est su motivu pro chi sas esploratziones ispatziales sunt partes integrantes de sos programmas ispatziales. Est semper istadu gasi e l'at a èssere galu de prus in su tempus benidore. »
(Jean-Jacques Dordain (diretore generale ESA dae su 2003 a su 2015))


Sas lìnias de rega de s'ESA benint detzìdidas dae su Cussìgiu ESA, costituidu dae sos rapresentantes de sos istados membros. Cada istadu membru est rapresentadu in su Cussìgiu e tenet unu votu, in manera indipendente dae sa contributzione finantziària sua. Su Cussìgiu est agiudadu dae sas Cummissiones ispetzializadas de sos vàrios programmas (chi s'òcupant de sa gestione de programmas dislindados), paris a unu Comitadu Sientìficu, unu Comitadu Amministrativu e Finantziàriu, unu pro sa Polìtica Industriale e unu pro sas Relatziones Internatzionales. Su Cussìgiu eleghet unu Diretore generale cada bator annos, a cales rispondet ògnia setore de s'agèntzia.

Sa règula de sa contropartida bilantziada e de sa torrada industriale[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Pro realizare sos programmas suos, s'ESA gastat sa parte manna de sos fundos suos in cuntratos assignados a sas indùstrias de sos paisos membros. Custa polìtica permitit a cada paisu de pòdere retzire comente a contropartida pro sos investimentos fatos una torrada finantziària ultres chi tecnològica. In custa manera, cada èuru chi unu paisu membru ghetat in sos fundos de s'Agèntzia diat dèpere torrare in manera intrea in cussu paisu in suta de forma de cuntratu industriale.

Sas fainas de chirca e de isvilupu de s'ESA cumportant unos cantos avantàgios econòmicos diretos e indiretos pro sas indùstrias europeas. Aziendas medas si sunt isvilupadas dae sos derivados de sos produtos de s'ESA o ant megioradu sa produtzione issoro isfrutende s'esperièntzia tecnològica otènnida pighende parte a unu programma de s'ESA.

Istòria de sa fundatzione de s'ESA[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

A pustis de sa segunda gherra mundiale medas iscientziados Europeos aiant abbandonadu s'Europa pro traballare in sos Istados Unidos de Amèrica o in s'Unione Soviètica. Mancari su lestru isvilupu de sos annos chimbanta aeret permìtidu a medas iscientziados de torrare in Europa, custos si fiant abbigiados chi sos progetos natzionales sìngulos non podiant cumpètere cun sos progetos isvilupados dae sas duas superpotèntzias, mescamente in campu ispatziale. In su 1958, unu mese a pustis de sa crisi de su Sputnik, Edoardo Amaldi e Pierre Victor Auger, duos iscientziados europeos de primore de cussu tempus, ant incumentzadu a arresonare de sa fundatzione de un'agèntzia ispatziale europea.

S'idea de sa creatzione in Europa de unu podere indipendente in su campu ispatziale torrat a essire a campu in s'incumintzu de sos annos sessanta. In su 1962, cumbintos cun seguresa chi "s'unione faghet sa fortza", 6 paisos europeos (Bèlgiu, Frantza, Germània, Regnu Unidu, Itàlia e Paisos Bàscios), cun sa partetzipatzione de s'Austràlia, ant creadu s'European Launcher Development Organisation (ELDO) cun sa punna de progetare e fraigare unu lantzadore indipendente dae sas duas potèntzias ispatziales de s'època.

Semper in su 1962 (in su 14 de làmpadas), sos matessi paisos, prus sa Danimarca, s'Ispagna, s'Isvètzia e s'Isvìtzera ant firmadu un'acòrdiu pro sa fundatzione de s'ESRO (European Space Research Organization), chi a pustis ant creadu in manera ufitziale in su 20 de martzu de su 1964, cun sa punna de aviare progetos in campu satellitare. Intre su 1968 e su 1972 s'ESRO at pòdidu festare sos primos sutzessos: 7 satèllites de chirca sunt istados postos in òrbita gràtzias a s'impreu de lantzadores Istadunidensos.

10 annos prus a tardu, sos membros de custas 2 organizatziones ant isseberadu de aunire sas fainas diferentes issoro in un'ente ùnicu. In su trìulas de su 1973, durante una cunferèntzia interministeriale de sos 10 paisos europeos, fata in Bruxelles, ant delineadu sos printzìpios costitutivos de s'Agèntzia Ispatziale Europea (ESA). In su 1975 ant lantzadu sa prima missione dae s'Agèntzia chi diat èssere posca divenida s'ESA; si trataiat de sa sonda Cos-B chi teniat sa punna de analizare sas emissiones de rajos gama de s'universu. In su matessi annu s'Irlanda fiat devènnida membru de s'ESA e su 30 de santugaine de su 1980 sa ratìfica de s'acòrdiu at decretadu s'esistèntzia legale de s'ESA.

A pustis s'Àustria, sa Norvègia e prus a tardu sa Finlàndia si sunt aunidos a sos istados membros fundadores de s'ESA. Sa ratìfica de unos cantos acòrdios de cooperatzione at dadu fintzas sa possibilidade a su Cànada de pigare parte a unu tzertu nùmeru de programmas de s'Agèntzia e de fàghere parte de su Cussìgiu ESA.

In su 2000 s'est aunidu a sos istados membros su Portogallu, sighidu in su 2005 dae sa Grètzia[11] e dae su Lussemburgu.[12] Sa Repùblica Tzeca est intrada in s'agèntzia in su 2008, batende a 18 su nùmeru de sos paisos membros.[13] Su 22 de nadale de su 2011 sa Romania at aderidu comente su de deghennoe membros de s'ESA. Sa Polònia est istadu su de binti membros gràtzias a sos acòrdios de adesione de su 13 de cabudanni de su 2012.[14] S'Estònia s'est unida su 4 de freàrgiu de su 2015.[15]. In fines s'ùrtimu paisu membru aderente est istadu s'Ungheria su 24 de freàrgiu de su 2015.[16]

Dae s'incumintzu finas a s'istitutzione atuale[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

A s'incumintzu de sos annos setanta sa cursa a s'ispàtziu aviada dae sas duas superpotèntzias aiat subidu una contratzione de annotu. S'ESA s'est afirmada comente antitzipadora in s'esploratzione ispatziale.

S'ESA at riunidu sa NASA e su Regnu Unidu in suta de su progetu de s'IUE, su primu telescòpiu orbitale, chi ant lantzadu in su 1978 e chi at operadu bene pro 18 annos. A pustis de sos medas sutzessos in s'òrbita terrestre, in su 1986 s'ESA at lantzadu sa Missione Giotto, sa prima missione in s'ispàtziu profundu pro istudiare sa cometa de Halley e sa Grigg-Skjellerup. Hipparcos, una missione pro sa mapadura de sos isteddos, l'ant lantzada in su 1989, mentras in sos annos noranta ant lantzadu SOHO, Ulysses e su Telescòpiu ispatziale Hubble in collaboratzione cun sa NASA. Sas missiones iscientìficas reghentes in collaboratzione cun sa NASA cumprendent sa sonda Cassini-Huygens, in ue su contributu ESA est cunsìstidu in sa realizatzione de sa sonda Huygens chi est aterrada in Titanu.

Che a sutzessore de s'ELDO, s'ESA at fraigadu lantzadores pro netzessidades sientìficas e cummertziales. Arianas 1 l'ant lantzadu sa prima borta in su 1979 e dae su 1984 est devènnidu su lantzadore cumertziale printzipale. Sos duos razos imbenientes fiant mescamente avantzamentos tecnològicos pro arribbare a s'Arianas 4, chi cun sas operatziones suas intre su 1984 e su 2003 at torradu a fàghere in manera chi s'ESA esseret su sugetu printzipale in su campu de sos lantzadore cummertziales. Custu nointames su sutzessore suo, s'Arianas 5, aeret tentu unos cantos problemas. Su primu làntziu de sa prima versione de s'Arianas 5 est fallidu, comente est acontèssidu fintzas pro su primu làntziu de s'Arianas 5 ECA (2002), una versione megiorada de s'Arianas 5. Nointames custos fallimentos, s'Arianas 5 at dimustradu de èssere unu cumpetidore bàlidu pro sos làntzios cumertziales finas dae su primu làntziu suo acontèssidu in su 1997, e si contat chi diat dèpere arribbare a sos 25 làntzios acontèssidos cun sutzessu intro de su 2006.

A su cumintzu de su millènniu nou s'ESA si ponet che a su cumpetidore printzipale de sa NASA in s'esploratzione ispatziale. Cando chi in sos deghènnios pretzedentes s'ESA aeret contadu meda in sa cooperatzione de sa NASA, in sos ùrtimos annos (dae su 1990) s'ESA at isseberadu de assùmere unu cumportamentu prus autònomu. Custa mudada de atitùdine est acontèssida fintzas pro more de sas restritziones legales chi sos militares americanos ant isseberadu de impònnere a s'iscàmbiu de informatziones.

In dies de oe s'ESA punnat meda a sa cooperatzione cun sa Rùssia, chi in su campu de sos lantzadores tenet un'esperièntzia parinale si non superiora a cussa de sos Istados Unidos. Unu decraru imprentadu reghente narat:

Sa Rùssia est su primu collaboradore de s'ESA pro s'atzessu a s'ispàtziu. Custu est un'acòrdiu cuadru intre su guvernu russu e s'ESA pro una collaboratzione e un'alleàntzia pro s'esploratzione e s'impreu de s'ispàtziu esternu pro punnas paghiosas. Sa cooperatzione est giai in cursu pro sas zonas de làntziu e custa cooperatzione at a batire benefìtzios comunos a ambos.

Esèmpios de sa s'indipendèntzia noa de s'ESA sunt sa missione SMART-1, una sonda de proa dotada de una propulsione noa, sa missione Mars Express e s'isvilupu de su lantzatore Arianas 5.

Programmas obligatòrios e facultativos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sas fainas de s'ESA sunt agrupadas in duas categorias: sos programmas "obligatòrios" e cussos "a praghere". Sos programmas acumpridos in s'àmbitu de su budget generale e de su de su programma sientìficu sunt obligatòrios e cumprendent sas fainas de base de s'Agèntzia (s'esàmene de progetos benidores, sa chirca tecnològica, sos investimentos tècnicos comunos, sos sistemas informativos, sos programmas de formatzione). Totu sos paisos membros contribuint a custos programmas in manera proportzionale a su rèdditu natzionale issoro.

Sos àteros programmas, narados "facultativos", interessant petzi unos cantos de sos paisos membros chi sunt lìberos de istabilire su livellu issoro de partetzipatzione. Sos programmas facultativos pertocant a setores che a s'osservatzione de sa Terra, sas telecomunicatziones, su trasportu ispatziale e su bolu ispatziale cun echipàgiu umanu. Fintzas sos progetos de s'istatzione e de sas prataformas ispatziales, gasi comente sas chircas in microgravidade, sunt finantziados in s'àmbitu de sos programmas facultativos.

Progetos benidores de s'ESA[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Pro su tempus benidore s'ESA tenet pranos ambitziosos chi faghet a partzire in tres categorias mannas. Su primu est sa sighidura de sa chirca sientìfica in sos progetos de esploratzione (pro esempru isvilupende sistemas de propulsione noos), in manera de minimare sos costos de làntziu o crèschere su bàriu ùtile, onorare sos acòrdios pigados cun s'Istatzione Ispatziale Internatzionale e megiorare sas esploratziones ispatziales benidoras che a cussa de sa sonda Venus Express, partida pro Vènere in s'atòngiu 2005.

Sa de suas categoria est, in collaboratzione cun sa NASA, s'isvilupu e su fàbbricu de missiones indiritzadas cara a sa chirca astronòmica che a sa sonda Planck chi diat dèpere istudiare s'abbolotu de fundu de su cosmo (2007), s'osservatòriu ispatziale Herschel (2006), COROT chi diat dèpere signare una pedra miliare noa in sa chirca de pranetas extrasolares (làmpadas 2006) o s'interferòmetru Darwin. Darwin est s'ùrtima sonda progetada pro individuare pranetas esternos a su sistema solare de sa dimensione de sa Terra.

Cando chi sos progetos antepostos sunt pretzisos a cussos aviados dae sas unas cantas àteras agèntzias ispatziales che a sa NASA, sa de tres categorias de sos programmas ispatziales de s'ESA diferit in manera sensìbile dae cussos NASA. Su Programma Aurora definit una sèrie de missiones pro lòmpere a una missione umana in Marte ma, a diferèntzia de su chi at varadu sa NASA, non previdet unu nùmeru mannu de missiones cara a sa Luna, preferende sondas automàticas e missiones progetadas pro proare sas tecnologias chi s'ant a impreare pro sa missione umana chi diat dèpere acontèssere in su 2030. Sa prima missione de una rilevàntzia de annotu est ExoMars, una missione dotada fintzas de unu rover pro Marte. Finas a su 2005 sa missione ExoMars fiat una missione de s'ESA e de sa NASA paris, ma sas leges istadunidensas chi lìmitant s'iscàmbiu de informatziones ant ispintu s'ESA a modificare sa missione faghende in manera chi esseret ESA ebbia. Un'àteru progetu ambitziosu meda est su Mars Sample Return, chi diat dèpere sighire sa missione ExoMars. At a èssere sa prima missione chi at a aporrire de sos materiales de un'àteru praneta, e pro cussu at a èssere netzessàriu fraigare unu mòdulu discendente capatzu de tzucare dae Marte e essire dae s'òrbita martziana pro torrare a sa Terra.

Istados membros e organizatzione[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Istados membros e collaboratziones istratègicas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Istados membros ESA - Istados membros PECS - Istados chi ant firmadu un'acordu de cooperatzione

S'ESA est formada dae sas agèntzias ispatziales e dae àteras entidades de bintiduos istados:

In sos annos imbenientes cun probabilidade s'ant a unire a s'ESA unos cantos àteros paisos, mescamente sos chi ant fatu parte de s'ispainadura de s'Unione Europea de su 2004. In prus, s'ESA tenet acòrdios medas cun paisos non membros.

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. (FR) Agence spatiale européenne - Annuaire | service-public.fr, in lannuaire.service-public.fr. URL consultadu su 28 freàrgiu 2018 (archiviadu dae s'url originale su 12 cabudanni 2015).
  2. (EN) New Member States, ESA. URL consultadu su 28 freàrgiu 2018 (archiviadu dae s'url originale su 20 austu 2007).
  3. (EN) ESA headquarters, ESA. URL consultadu su 10 austu 2009.
  4. (EN) About ESA, ESA. URL consultadu su 28 freàrgiu 2018 (archiviadu dae s'url originale su 26 santandria 2012).
  5. (EN) Europe's Spaceport, ESA. URL consultadu su 10 austu 2009.
  6. (EN) European Space Research and Technology Centre (ESTEC), ESA. URL consultadu su 10 austu 2009.
  7. (EN) ESOC overview, ESA. URL consultadu su 10 austu 2009.
  8. (EN) ESRIN overview, ESA. URL consultadu su 10 austu 2009.
  9. (EN) The European Astronaut Centre, ESA. URL consultadu su 10 austu 2009.
  10. (EN) ESAC Overview, ESA. URL consultadu su 10 austu 2009.
  11. (EN) Greece becomes 16th ESA Member State, ESA, 22 martzu 2005. URL consultadu su 10 austu 2009.
  12. (EN) Luxembourg becomes ESA's 17th Member State, ESA, 5 austu 2005. URL consultadu su 10 austu 2009.
  13. (EN) Czech Republic accedes to the ESA Convention, ESA, 8 trìulas 2009. URL consultadu su 10 austu 2009.
  14. (EN) Poland accedes to the ESA Convention[ligàmene interrùmpidu], ESA, 13 cabudanni 2012. URL consultadu su 21 santandria 2012.
  15. (EN) ESTONIA ACCEDES TO ESA CONVENTION, ESA, 4 freàrgiu 2015. URL consultadu su 5 freàrgiu 2015.
  16. (EN) HUNGARY ACCEDES TO ESA CONVENTION, ESA, 24 freàrgiu 2015. URL consultadu su 17 abrile 2015.

Bibliografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • Karl Egon Reuter & Johann Oberlechner, The ESA History Project, ESA Bulletin, n. 119 (2004)
  • Filippo Pigliacelli, Una noa frontera pro s'Europa. Istòria de sa cooperatzione ispatziale europea, 1958-2005, CLUEB (Bologna), 2006

Artìculos ligados[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Ligàmenes esternos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Controllu de autoridadeVIAF (EN135528965 · ISNI (EN0000 0004 0623 6946 · BNE (ESXX84122 (data) · BNF (FRcb118727952 (data) · CANTIC (CAa10984033 · CiNii (JAENDA01149928 · GND (DE13253-6 · LCCN (ENn50079617 · LNB (LVEN000209915 · NKC (ENCSkn20091016010 · NLA (EN35070635 · SELIBR (SE114436 · SUDOC (FR026489155 · WorldCat Identities (ENn50-079617