Bòsforu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Coordinatas: 41°07′10″N 29°04′31″E / 41.119444°N 29.075278°E41.119444; 29.075278

Flag of Sardinia, Italy.svg
Articulu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Su Bòsforu, bista aèrea

Su Bòsforu (in turcu Boğaziçi, İstanbul Boğazı o Boğaz, in gregu Βόσπορος, Bósporos) est s'istrintu chi unit su Mare Nieddu a su Mare de Marmara e signat, paris a s'istrintu de sos Dardanellos, sa làcana meridionale tra su continente europeu e su continente asiàticu. Tenet una longària de 31,7 km pro una ladària chi andat dae sos 550 a sos 3000 metros. In s'oru europeu, totu a inghìriu de su Corru de Oro, s'est isvilupada sa tzitade de Istanbul, s'antiga Costantinòpoli, sa cale atuale àrea urbana s'isterret fintzas a s'oru asiàticu.

Su nùmene signìficat "coladòrgiu" o "badu de sa tentòrgia", de su gregu Βοῦς (bous, baca) e πόρος, (poros, coladòrgiu) e alludet a su mitu segundu chi Europa, pitzochedda amada dae Zeus, est de custu de in antis mudada a tentòrgia a pustis curta in fatu dae unu matabois imbiadu dae Era gelosa. Agenada finas a su machine, Europa atraessat sa Grèghia intrena finas rugrare s'istrintu chi la ischìrriat dae s'Àsia.

Sas abbas de su Bòsforu, su cale controllu at dae semper tentu un'importu istratègicu notàbile, sunt oe classificadas che a domìniu marìtimu internatzionale tenent atzessu lìberu. Su tràficu cumertziale, chi cumprendet sas petroleras benende dae su Mare Nieddu, est intre de sos prus intensos a su mundu (700.000 bastimentos cada annu). S'istrintu no est sugetu a mareas, ma su problema majore est chi sas currentes superfitziales sunt sutapostas a s'andamenta de sos bontos, chi faghent sa navigatzione in tzertos puntos meda perigulosa.

Tres pontes autostradales rugrant s'istrintu. Su primu, naradu Ponte de su Bòsforu, longu 1074 metros, est istadu cumpletadu in su 1973. Su segundu, naradu Ponte Fatih Sultan Mehmet, longu 1090 metros, est de su 1988, unos chimbe chilòmetros prus a norte de su primu. Su de tres, naradu Ponte Yavuz Sultan Selim, longu 1408 metros, est istadu inauguradu su 26 austu 2016 e est dotadu fintzas de duas lìnias ferruviàrias chi collegant s'Anatòlia cun sa regione de Marmara, dae sa biddighedda de Garipçe in su chirru europeu finas Poyraz in su chirru asiàticu. Cun sos suos 59 metros de ladària, est fintzas atualmente su ponte suspèndidu prus largu de su mundu. Su 29 santugaine 2013 est istadu inauguradu fintzas su tunnel ferruviàriu "Marmaray", chi est su prus funduru de su mundu, arribbende finas 62 metros a suta de s'abba. Antisìsmicu e bene collegadu a sa lìnia metropolitana, est longu 14 km e permitet su passàgiu intre sos oros europeu e asiàticu de Istanbul de 1 millione e mesu de viagiadores a sa die in solos 4 minutos.