Padre padrone
Articulu in logudoresu
Padre padrone. (tìtulu cumpletu: Padre Padrone. L'educazione di un pastore., in sardu: “Babu mere. S'educatzione de unu pastore.”) est unu romanzu autobiogràfigu de Gavinu 'e Ledda s'iscritore sardu de limba italiana. Fiat istadu pubrigadu dae Feltrinelli s'imprentadore in su 1975 comente primu nùmeru de sa filera (collana) “Franchi Narratori”. Su romanzu aiat bintu su prèmiu Viareggio òpera prima e in su 1977 nche fiat istada bogada sa pellìgula aderetada dae sos frades Taviani, ch'in su de 30 Festivales de Cannes aiat bìnchidu sa Parma de Oro comente mezus pellìcula. Su libru est istadu bortadu in 40 limbas, peroe fartat galu como una bersione in sardu.
Su contu de Gavinu s'isvilupat in Siligo, una bidda de su de Tàtari, in una famìlia de pastores massarzos. Su babu tirat a Gavinu dae s'iscola a sos ses annos ebia pro chi l'azuet a miramentare su tazu in sas baddes de Baddevrùstana. Aende assìstidu petzi pro pagas chidas a sa prima primària, Bainzu no ischit galu nen legher ne iscrier: su babu lu cundennat, de fatu, a s'anarfabetismu.
Su babu l'imparat paulatinamente a Gavinu sa vida 'e su pastore: belle gasi, s'imparonzu suo est semper dispensadu cun bastante tostura e cun impreu frechente de surra. In sos primos tempos, permitit a Bainzu de istare in sa bidda de Sìligu paris cun sa mama e sos frades, peroe bastante cantu luego l'imbiat a su crusu de famìlia, postu in sa logalidade de Baddevrùstana. Baddevrùstana s'agatat petzi pagos chilòmetros a tesu dae Sìligu; sende gasi, s'ùnigu mèdiu de trasportu chi tenet sa famìlia est unu molente: duncas, a Bainzu su minore su trazetu paret longu e sa distàntzia paret cussideràbile. Isse, chi est galu unu pitzinnu, tenet meda podda pro s'adatare a biver e traballare a sa sola in Baddevrùstana.
In custa manera, Gavinu bàrigat sa pitzinnia e s'adolessèntzia cosa sua traballende cun su babu e isuladu in intro de su crusu. Peroe bastante cantu luego Gavinu at a cumintzare a chitare, a sa prima peri s'istùdiu de sa mùsiga e in particulare de sa fisarmonica.
A cussizu de s'imparadore suo de mùsiga, cumintzat a istudiare pro lograre sa lissèntzia de iscola primària de dischente lìberu, e b'at a resessire a pustis de otenner su cussentimentu de su babu. Dae custu mamentu, Gavinu isvilupat un'istima profunda pro s'istùdiu, e una boluntade lenta de s'emantzipare dae sa cundissione sua de pastore anarfabetu allacanadu in unu cuntestu de restinghidura e isulamentu. A su cumintzu, prebidet de emigrare a Olanda, peroe custu prozetu disintzertat. In su 1958, s'allistat a s'armada marchende-si a su cursu de insajadura de regrutos: cando dassat sa Sardinna, ischit a cantu carchi paraula de italianu; cando no ischit responder adeguadamente a sos cumandos de unu superiore, nch'essit cun unu “¡Sennorèi!”. Istudiende e traballende die e note, arrimadu dae una boluntade intzacarràbile, azuadu dae unu superiore e dae unu cummilitare, mezorat in modu notàbile s'italianu suo, lograt sa lissèntzia de iscola segundària de dischente lìberu e devenit serzente radiumontadore inche s'iscola de trasmissiones de sa Cecchignola in Roma. In su 1962, s'alliberat dae s'armada e torrat a Sardinna pro sighire a istudiare.
S'alliberamentu militare est disaproadu meda dae su babu. A Gavinu lu zuigant presùmidu, ca pro neghe de s'ambissione sua dassat su traballu de serzente chi li diat aer garantidu seguràntzia e una bida dinnitosa. Su babu si tzocat cun Bainzu diferentes bias, chirchende de l'imbarare in s'istùdiu: “¡Zinnasiale! ¡Una paraula chi non mi trampat!”. Peroe Bainzu sighit a istudiare. In su 1964, lograt su bachilleratu cràssigu e acontessit su tzocu inevitàbile cun su babu: Bainzu, difatis, si rebellat e rebèndigat s'autonomia sua pròpia, chirchende de crarire a su babu sa bisura sua de su mundu e sos prozetos suos. A pustis de su tzocu, finas fìsigu, intre duos òmines e duas cuntzibiduras de su mundu, Bainzu abandonat torra sa Sardinna.