Jump to content

Baltasar Gracián

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.


Articulu in logudoresu

Baltasar Gracián.

Baltasar Gracián y Morales (Belmonte de Gracián, 8 de Ghennàrgiu 1601Tarazona, 6 de Nadale 1658) est istau unu gesuita, iscritore e filòsofu ispagnolu.

S'obera intelletuale de Baltasar Gracián, chi si est dedicau a sa prosa didatica e filosofica, si isvilupat in su gai narau Siglo de Oro. Intra sas òberas suas, importante Agudesa y Arte de Ingenio (1647), importante in sa Literadura Ispagnola, e de importu mannu est El Criticón - allegoria de sa vida de s'omine - una de sas òberas prus importantes de totu sa Literatura Ispagnola cumparabile a su Don Quijote de la Mancha de Miguel Cervantes o La Celestina de Fernando de Rojas. Sa produtzione literària de Gracián si podet cunsiderare parte de sa currente literària de su concetismu. Isse at criau unu istile basau a pitzu de frases curtzas, personale e prenu, cuntzentrau e polisemicu, in su cale faghet de mere su giogu de faeddos e s'assotziatzione ingegnosa intra faeddos e ideas. Su resultau est unu limbagiu prenu de aforismas e capatzu de esprimere medas significaos.

Su pensamentu de Gracián est pessimista, sentidu fitianu de su barocu ispagnolu. su mundu est malu pro s'òmine e ingannadore ue sas trampas binchent a sas virtudes e a sa beridade. S'òmine est dèbile, interessosu e malu. Parte de sas oberas de Gracián chircant de agiudare su letore a binchere is tàpolas de sa vida. Est netzessariu ischire comente tocat a faghere pro bàlere, essere prudente e disfrutare is esperientzias.

Totu custu at fatu biere a Gracián a sos ogros de sos posteros comente su precursore de s'esistentzialismu e addèretura de su postmodernismu. At tentu pesu in sos pensamentos de pensadores comente François de La Rochefoucauld e Arthur Schopenhauer. Chentza duda su pensamentu sou no si potet istazare dae una Ispagna decadente, fatu chi si cumprendet bene in unu aforisma sou chi narat: «Est froriu in su sèculu de oru sa semplitzidade, in custa de ferru sa malvagidade».

Istudios e ordenatzione satzerdotale

[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Nàschiu a presu de Calatayud in su 1601, no si ischit meda subra sa pitzinnia sua. S'ischit ca aiat cumentzau is istudos de literadura a deghe o doighi annos in sa tzitade sua, forsis in su collègiu gesuita. Dae su 1617 casi seguramente bivet pro unu o duos annos in Toledo, cun su tziu Antonio Gracián, para in sa crèsia de San Juan de los Reyes, cun su cale at a istudiare lògica e at a amegiorare sa connoschentzia de su latinu.

In su 1619 cumentzat su novitziatu in su collègiu provintziale de sos gesuitas in Aragona, in sa tzitade de Tarragona. Gratzias a sa profundidade de sos istudios umanisticos suos pretzedentes, Gracián fiat istau esentau dae sighire sos primos duos annos de letziones. In su 1621 torrat a Calatayud, in ue at a sighire pro duos annos is cursos de filosofia. In cust'èpuca si pensat chi cumentzit a s'interessare a s'ètica, fatu chi at a influire subra totu sa produtzione literària sua. Ateros batoro cursos sighios in sa tzitade de Saragotza ant a cumplire sa formatzione religiosa de Gracián.

Gracián est istau nomenau pride in si 1627 e sos primos tempos insignat matèrias umanisticas in su collègiu de Calatayud. Custu at a èssere un'èpuca positiva pro isse, ma pagos annos a pustis Gracián at a àere problemas cun sos gesuitas de Valencia, a ue at a èssere trasferiu in su 1630.

Dae Valencia at a andare a Lerida in su 1631, incarrigau de insignare teologia morale. In su 1633 at a mòere a Gandìa, in ue at a insignare filosofia in su collègiu gesuita de sa tzitade e ant a torrare sos problemas e sas disamistades cun sos de Valencia.

Su tempus colau in Huesca e Madrid e sa maturidade literària

[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In s'istiu de su 1636 at a torrare a Aragona, a Huesca, a fàghere su confessore e preigadore. Su tempus colau inoghe at a àere importàntzia nanna, pro ite ca cun s'agiudu de su mecenate Vincencio Juan de Lastanosa at a pòdere pubricare su primu libru suu: El Héroe (s'eroe) in su 1637. Lastanosa reuniat in sa domo-museu sua medas artistas e literàrios. Su palàtziu de Lastanosa, fines Felipe IV de Ispagna dd'at a bisitare, fiat famosu pro is giardinos ermosos, pro s'armeria ispantigosa, pro una colletzione de medàglias e pro una biblioteca meda manna cun unos setemiza libros, roba de ispantu pro tando. In custu ambiente favorevole Gracián at a bènnere in cuntatu cun su mundu intelletuale aragonesu, connoschende peri su poeta Manuel de Salinas e s'istòricu Juan Francisco Andrés de Uztarroz.

  • El Héroe, 1637.
  • El Político don Fernando el Cathólico, 1640.
  • El Discreto, 1646.
  • Oráculo manual y arte de prudencia, 1647.
  • Agudeza y arte de ingenio, 1648.
  • El Comulgatorio, 1655.
  • El Criticón (3 voll.), 1651-1657.
Controllu de autoridadeVIAF (EN76310334 · ISNI (EN0000 0001 0815 0650 · BIBSYS (EN90103072 · BNE (ESXX950223 (data) · BNF (FRcb11886462f (data) · BAV (IT) ADV10052345 · CANTIC (CAa10482015 · CERL (ITcnp01468421 · CiNii (JAENDA02385562 · Europeana agent/base/71687 · GND (DE118696874 · KulturNav dec52362-37ff-4b74-855c-ebcf50333cb3 · LCCN (ENn50047296 · LNB (LVEN000038458 · NDL (ENJA00467413 · NKC (ENCSjn19990210252 · NLA (EN36536500 · NLG (EN158463 · NLI (ENHE000055787 · NLK (KOKAC199610573 · NLP (PLhttps://dbn.bn.org.pl/descriptor-details/a0000001184420 · NSK (HR000106419 · NTA (EN069036128 · OL OL80420A · RERO 02-A000073723 · SBN (ITCFIV029930 · SELIBR (SE56888 · SNAC (ENw6j11tcc · SUDOC (FR027381870 · Trove (EN1279048 · WorldCat Identities (ENn50-047296