Barbastro

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Coordinatas: 42°02′N 0°07′E / 42.033333°N 0.116667°E42.033333; 0.116667

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Barbastro

Barbastro est una comuna ispagnola de 15.053 abitantes situadu in sa comunidade autònoma de s'Aragona.

Est su cabulogu de sa cumarca de su Somontano de Barbastro.

Est un' antiga tzitadina agrìcula e cumertziale innue su riu Vero retzit s'afluente Cinca in sa pranura aragonesa. In sa cumarca sua si produet unu binu cun sa cualifica DOC: Binu de Samontano. Est sede obispale e tzentru de servìtzios e cummèrtziu, chi sunt inoghe centralizados pro totu sas baddes de sos Pireneos orientales. S'agatat a 21 km de Huesca e 67 km de Lérida.

Istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Antiga tzitade tzeltibera cun su nùmene de Bergidum o Bergiduna, aiat istadu fintzas un' importante tzitade romana mutida Brutina e chi apartenet a sa provìntzia de s'Hispania Citerior, narada fintzas Tarraconensis de sa tzitade de Tarragona. Poi aiat istadu fintzas un' importante tzitade àraba, prus furriadas riconquistata e pèrdida de sos Cristianos. Sos Àrabos, ghiados dae Musa ibn Nusayr bi s'insediarono giai in su 714 e l'aiant mutidu Barbaschter nùmene de su cale est ladinu sa denominatzione atuale de Barbastro. Aiat fatu parte poi de s'emiradu, tando de su califfadu de Cordova e poi de sa taifa de Saragozza, finas a cando, in su 1064 su re de Aragona, Sancho Ramirez l'aiat reconchistada; ma aiat torradu a èssere musulmana in su 1065, finché, in su 1101, su re de Aragona Pedru I l'aiat reconchistada definitivamente e, cun su cunsensu de su pòpulu, l'aiat fatu sede de obispadu, trasferende·la de Roat de Isabena. Aiat istadu annotamala sede in su 1134 de sas Cortes generales de Aragona, durante sas cales su frade di Pedru I e de Alfonsu I su Batalladore, aiat istadu elègidu re de Aragona, Ramiro II naradu El Monje (su Mòngiu), chi in su 1137, aiat promìtidu fìgia sua Petronilla, de belle un'annu, in isposa (custu isposòriu, chi at a bènnere tzelebradu a Lérida, in s'austu de su 1150, aiat decretadu sa nàschida de sa Corona de Aragona) a su conte de Bartzellona, Remundu Berengàriu IV e s'impignu matrimoniale aiat istadu firmadu, su 11 austu 1137, semper a Barbastro. Su 13 santandria de su matessi annu Ramiro II el Monje aiat abdicadu, in praghere de sa fìgia Petronilla, e aiat delegadu su benidore ghèneru a guvernare su regnu de Aragona cun su tìtulu de prìntzipe de Aragona e conte de Bartzellona, torrende issu definitivamente a su chintu monàsticu.

Medas unos àteros cuntzìlios provintziales e diotzesanos s'aiant acumpridu in custa tzitade de sighida e sas Cortes s'aiant riunidu in manera noa a Barbastro in su 1626.

Posca custa data Barbastro no aiat istadu prus protagonista de s'istòria e aiat sighidu sas sortes de sa Corona de Aragona in antis e de s'Ispagna poi. Durante sa gherra tzivile ispagnola, Barbastro aiat istadu teatru de su martìriu de 51 religiosos claretianos, giustitziados dae sas milìtzias de su Fronte Populare. Annotamala, aiant istadu impresonados sos esponentes de sos sotzialistas, republicanos, anàrchicos e comunistas opponidores de su corfu militare de Francisco Franco e, posca protzessos summàrios, aiant istadu giustitziados intre su 1938 e su 1948, fintzas cando sa gherra tzivile era giai finida.

Sa situatzione econòmica de Barbastro fiat istada discretamente pròspera finas a su de 20 sèculos, cando s'aiat manifestadu un'arrestu de s'isvilupu e unu regressu econòmicu chi s'aiat arrestadu solu partinde dae sos annos '60 candu s'agricultura s'aiat torradu a comintzare, s'aiant cultivadu in manera noa sos laores subra ampras istèrridas e fiat istada acordada sa tipizatzione de su binu Samontano. S'aiat torradu a comintzare peri sa faina cumertziale e s'aiat favoridu s'insediamentu de noas aziendas creende ispàtzios apòsitos.

Persones ligadas a Barbastro[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Latin Barbatius,Barbastro,France Barbazan or Italy Barbaccia,Barbazza or Barbazzi and the Barbitaniya

Monumentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • Catedral de Santa María de s'Asunción, edifìtziu tardu gòticu pesadu in sos annos de su 1500 a su 1533.
  • Palacio Episcopal, de sos sèculos XVI-XVII.
  • Palacio de Argensola, de sos sèculos XVI-XVII.
  • Domo Zapatillas, de su XVIII sèculu.
  • Crèsia de Santa Fe, de su XVI sèculu.
  • Crèsia de San Francisco, de su XVI sèculu.
  • Crèsia de s'antigu Hospital de San Julian, de su XVI sèculu.
  • Crèsia de sos Missionàrios, de su XX sèculu
  • Santuàriu de sa Virgen de Pueyo, de su XIII sèculu, sitiadu in unu cùcuru ifforas tzitade.
  • El Almerge, redossos de una crèsia romànica de cale si cunservat s'àbside e ala de unu muru.

Biddas a curtzu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

A 23 km Alquézar pitorescu bidditzolu in una costera a sa dereta de su riu Vero sobradu de unu casteddu islàmicu. A 28 km El Grado bidda cun una notèvole collegiada gòtica de su de 15 sèculos e cun una palanganas artifitziale de ampras proportziones.

Festas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • Festa de sa Natività de sa Vìrgine, de su 4 a su 8 cabudanni, cun corridas, passacaglie, cuntzertos.
  • Festa de San Ramon su 21 làmpadas: si faghet su Torro de fuego allumende falò in totu sos bighinados.
  • Festa de su Crespillo su 25 martzu: in totu sas domos si faghent de sos durches traditzionales. Custa costumàntzia s'est trasformada in una festa gastronòmica a s'abertu in cale si distribuint sos durches in manera gratùita a sos presentes
  • Fèstivals de su binu de somontano in sa prima chida de austu de giòvia a domìniga.
  • Romeria a su Santuàriu de Segnora Nostra de su Pueyo su lunis de Pasca. Est su pirigrinàgiu a su santuàriu sighidu, posca sos ritos religiosos, de una festa campesinu cun pràngiu mùsica, ballos e giogos.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]