Caminos de Ferru de sa Sardinna

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Ozieri-Stemma.png
Articulu in logudoresu
Ozieri-Stemma.png

Sos caminos de ferru de sa Sardinna, cunnotos finas cun s’abreviadura de CfS e, dae su 2.008, cun sa resone sotziale de IRST Zestione Fds, fiat una sotziedade pùbriga chi operaiat in su trasportu pùbrigu ferruviàriu e caminale in Sardinna. In particulare, s’impresa zestionaiat sa retza ferruviària de ladària minimada de s’ìsula e sos duos metrotrambios de Tàtari e Casteddu. Dae su 2.010, est istada agrustada cumpretamente a intro de s’IRST. Su servìtziu ferruviàriu de sa CfS fiat amaniadu in 3 cumpartzimentos, onzi unu cun sa deretura de unu de sos tres arrogos ferruviàrios de sa sotziedade: - su cumpartzimentu de Casteddu, cun sa sea sua in Pauli, chi cuntrollaiat sos arrogos Casteddu-Ìsili, Mandas-Arbatassa e Ìsili-Sòrgonu (sos ùrtimos duos, dae su 1.997, fiant ativos petzi comente caminos de ferru turìstigos de su Trenigheddu Birde); - su cumpartzimentu de Macumere, chi cuntrollaiat sas lìnias Macumere-Nùgoru e Macumere-Bosa Marina (custa ùrtima, dae su 1.997, fiat aberta ebia a su servìtziu turìstigu de su Trenigheddu Birde); - su cumpartzimentu de Tàtari, chi cuntrollaiat sas lìnias Tàtari-S’Alighera, Tàtari-Sossu e Tàtari-Tèmpiu-Palau (custa ùrtima, dae su 1.997, fiat ativa petzi comente lìnia turìstiga in s’arrogu dae Nugurbi a Palau, cando chi su servìtziu de trasportu pùbrigu fiat abarradu operativu petzi intre Tàtari e Nugurbi). S’intzidente prus grae in s’istòria de sas CfS fiat acontèssidu su 15 de làmpadas de 2.007, intre s’automotora ADe 96 e su locomotore LDe 602, a probe de Macumere. S’automotora, moida a sas 6:24 pro isvilupare sa relassione de passizeris intre Nùgoru e Macumere, diat aer dèvidu agrugare in Bortigale unu trenu ispetziale pro su trasportu de operarzos a unu fraigadorzu. Su trenu ispetziale at inghitzadu sa bia ùniga, iscudende in manera frontale a cosa de s'automotora in Bìrori, in sa deretura de Bortigale. S’intzidente aiat causadu tres mortos e ses fertos graes. In prus de su servìtziu ferruviàriu, sa CfS zestionaiat finas unu servìtziu postalencu, chi pertocaiat su bonu de s’ìsula. In mesu de sos diferentes servìtzios, si podet amentare: s’urbanu in S’Alighera, su sutaurbanu intre S’Alighera, s’abioportu Costera de su Coraddu e Fertìlia, s’urbanu in Macumere, su sutaurbanu intre Casteddu e su biddarzu universidàriu e s’interurbanu in belle totu sas leadas de s’ìsula. Sos trazetos narados como sunt zestionados dae s’IRST.