Jump to content

Canberra

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Coordinadas: 35°17′35″S 149°07′37″E / 35.293056°S 149.126944°E-35.293056; 149.126944

Bista subra Canberra
Posidura in Austràlia

Canberra (AFI: [kamˈbɛrra][2]; in inglesu /ˈkænbɹə/, [kæ̃ːmbɹə]) est sa capitale de Austràlia e, cun sa populatzione de 410.301 bividores, est fintzas sa majore tzitade de manu de a intro de su paisu.

Amministrativamente faghet a paris cun su territòriu de sa capitale australiana (Australian Capital Territory, ACT), urbanìsticamente nd'òcupat in realidade petzi su setore setentrionale, sa parte chi abarrat est giai disabitada. S'ACT s'agatat totu inghiriadu dae s'Istadu de Nou Galles de su Sud, sena isbocu a su mare perunu. Canberra s'agatat 300 km a sud-ovest de Sydney e 650 km a nord-estu de Melbourne.

Sa zona in ue si pesat fiat isseberada che a sede de sa capitale natzionale in su 1908 e, comente a Brasìlia e pagas àteras capitales de su mundu, fiat istada una tzitade apositamente progetada pro custu fine. Su cuncursu internatzionale istabilidu pro sa realizatzione sua fiat bintu dae sos architetos istadunidensos Walter Burley Griffin e Marion Mahony Griffin, de Chicago, e is traballos de fraigu fiant comintzados su 20 de freàrgiu de su 1913. S'istrutura de sa tzitade fiat istada influentzada meda dae su movimentu de is "tzitades giardinu" e includet àreas ampras de vegetatzione ispontànea, chi ant bàlidu a Canberra su nomìngiu de "capitale de su bush". Cun totu chi sa crèschida sua siat istada rallentada dae is duas gherras mundiales e de sa Depressione Manna de su 1929, Canberra s'est distènghida che a una tzitade in prenu isvilupu a pustis de sa segunda gherra mundiale.

Essende sede de su guvernu australianu, Canberra est sede de su Parlamentu, de s'Arta Curte de Austràlia e de àteras istitutziones guvernativas numerosas. Est sede fintzas de organizatziones sotziales e culturales medas de importu natzionale. Su guvernu federale contribuit a sa majoria de su produtu internu brutu tzitadinu e est su majore donadore de traballu de sa tzitade. Canberra est in prus destinatzione de viàgios turìsticos natzionales e internatzionales.

Sa majoria de is australianos pronùntziat su nùmene in duas sìllabas, comente a /ˈkæn.bɹə/ o /ˈkæm.bɹə/. Una minoria ddu pronùntziat /ˈkæn.bə.ɹə/; sa pronùntzia /kæn.ˈbe.ɹə/ est cunsiderada isballiada, mancari cun probabilidade est sa prus acanta a s'orìgine etimològica de su nùmene.