Cojuiu cun su mare

In sa Repùbriga de Benètzia, su Cojuiu de su Mare (tzelebradu in s'ocasione de sa Festa della Sensa, est a narrer de s'Artiada a Chelos) fiat una tzeremònia chi simbolizaiat sa dominadura marìtima de Benètzia. Sa tzeremònia fiat istada istituìda a inghìriu de s'annu 1000 pro amentare sa cunchista de sa Darmàtzia dae bandas de su doze Pedru su de II Orsèolu e fiat istada isseberada sa die de s'Artiada a Chelos sende sa matessi in ue su doze fiat moidu cun s'ispedidura sua.

Istòria

Sa tzeremònia teniat orizinarmente unu caràtere propissiadòriu cun su mare. S'isvilupaiat peri una professone solennale de imbarcaduras, ghiada dae sa nae de su doze (dae su 1253, su Butzintoru), chi nch'essiat dae sa laguna peri sa buca de portu de s'Iscaru. In ie, in sas abas antales de sa crèsia dedigada a Santu Nicolau, su patronu de sos navegadores, fiat retzitada un'arresa cun sa finalidade chi “pro nois e pro totu sos navegadores, su mare podat esser assussegadu e asseliadu”; posteriormente, su doze e sos àteros fiant arrosiados in manera solennale cun s'aba santa, chi s'abarru fiat a pustis ghetadu a su mare, in s'ìnteri chi sos satzerdotes intonaiant “Asperges me hyssopo, et mundabor”.

In su 1177, cunforme a sa paristòria in sa cale si basat su mitu de Benètzia, su Paba Lisandru su de III diat aer cuntzèdidu a custa tzeremònia unu caràtere de sagralidade, comente recumpensa pro sos servìtzios cumbidados dae Benètzia in sa pelea contra a Federico Barbarossa s'imperadore. Finas sa tzeremònia de s'aneddu tenet orìzines paristoriales e si podet dare chi remontet a unu ritu paganu. Peroe sa cròmpida sua a Benètzia de su 1177 at fatu in manera chi custu eventu fàgheret codifigare totu sa tradissione paristoriale pro finalidades polìtigas. Pro custa resone, onzi annu su doze dassaiat ruer un'aneddu cunsagradu a su mare, e peri sas paraulas “Ti cojuamus, mare. In sinnu de dominadura bera e perpetuada” decraraiat Benètzia e su mare aunidos in modu indissotziàbile, reiterende su possedimentu subra de su mare Adriàtigu. Oe sa tzeremònia est presìdida dae su sìndigu de sa tzitade.