Corbata

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Ozieri-Stemma.png
Articulu in logudoresu
Ozieri-Stemma.png

Sa corbata est un'atzessòriu de bestimenta otzidentale chi simbulizat s'elegàntzia masculina. Cunsistit in una fasca de pannamenta chi est annudada a inghìriu de su tzughitu de sa camisa, dassende-nde falare s'istremidade prus lunga a sa petorra.

Descritura[modìfica | edit source]

Zenerarmente, sa longària sua fùrriat a inghìriu de 150 cm., peroe non sunt raras corbatas numenadas “XL”, longas finas a 165 cm. Sa longària narada est relassionada dae meda curtzu cun duos fatores printzipales: s'artària de sa pessone chi la zughet e su tipu de nudu impreadu. Sa prima infruèntziat bastante sa longària de sa corbata, sende chi pro òmines de àrtaria aguale a 190 cm. o prus si cussizat una corbata “XL”, in manera chi, a pustis de l'annudare, nche crompat pagu prus o mancu a su livellu de sos pantalones. Su segundu fatore tenet infruèntzia galu prus manna, ca unu nudu cun prus fases a petus de unu prus sintzillu at a “ocupare” una parte prus notàbile de sa corbata in su nudu, agabende pro la renner prus curta.

Sa paraula est intrada a sa limba sarda peri s'ispannolu. Paret chi su cantzu de indumenta apat tentu s'orìzine sua in Croàtzia: difatis, sos cadderis croatos, ingazados dae Luisi su de XIV, zughiant un'isserpa in su tzugru.

S'utilidade estètiga de sa corbata cunsistit in su cuonzu de sa fasca bertigale de butones de sa camisa.