Jump to content

Cunfederatzione Polacu-Lituana

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Corona de su Regnu de Polònia e Granducadu de Lituània
Corona de su Regnu de Polònia e Granducadu de Lituània – Bandera Corona de su Regnu de Polònia e Granducadu de Lituània - Istemma
Bandera de sa Cunfederatzione Polacu-Lituana
Motu: Si Deus nobiscum quis contra nos

"Si Deus [est] cun nois, chie [at a èssere] contra de nois?"

Corona de su Regnu de Polònia e Granducadu de Lituània - Localizatzione
Datos amministrativos
Limbas ufitziales polacu e latinu
Limbas chistionadas polacu, lituanu, rutenu
Innu Gaude Mater Polonia
Capitale Cracòvia (1569-1596)
Varsàvia (1596-1795)
Polìtica
Forma de Istadu Monarchia
Forma de guvernu Monarchia ereditària (1569–1573)
Monarchia eletiva

(1573–1791 / 1792–1795)
Monarchia costitutzionale (1791–1792)

Nàschida 1569
Càusa Unione de Lublin
Fine 1795
Càusa Sa de tres Ispartziduras de sa Polònia
Territòriu e populatzione
Mannària màssima 1.100.000 km² in su 1650 in su
Populatzione 12.000.000 in su 1772 in su
Economia
Valuta Złoty
Religione e sotziedade
Religione de Istadu Catolitzèsimu
Religiones de minoria Ortodossia, Luteranèsimu, Calvinismu, Ebraismu, Islam
Corona de su Regnu de Polònia e Granducadu de Lituània - Mapa
Sa Cunfederatzione is su 1714
Evolutzione istòrica
Istadu antepostu Regnu de Polònia

Granducadu de Lituània

Istadu imbeniente Regnu de Prùssia

Regnu de Galìtzia e Lodomìria
Impèriu Russu

Como est parte de bandera Bielorùssia
bandera Estònia
bandera Letònia
bandera Lituània
bandera Moldàvia
bandera Polònia
bandera Rùssia
bandera Ucraina

Sa Cunfederatzione polacu-lituana (in polacu: Rzeczpospolita Obojga Narodów; in lituanu: Abiejų tautų respublika; in bielorussu: Рэч Паспаліта; in ucràinu: Річ Посполита; in latinu: Res Publica Utriusque Nationis), formalmente nodida comente Corona de su Regnu de Polònia e Granducadu de Lituània[1] o Repùblica de is Duas Natziones[2][3] e, a pustis de su 1791, Cunfederatzione de Polònia, fiat un'istadu federale cumpostu dae Polònia e Lituània guvernadu dae unu gurrei comunu in unione reale, chi agiat siat in calidade de soberanu de Polònia siat de granduca de Lituània.[4] Durante su perìodu in cale fiat esìstidu, fiat rennèssidu a divènnere una de is entidades natzionales prus populosas e mannas de Europa intre is sèculos XVI e XVII.[5][6] Insu tempus de tirada prus manna, a su cumintzu de su sèculu XVII, sa Cunfederatzione s'iscampiaiat pro unos 1.100.000 de km²[7] e in su 1772 faghiat registrare a livellu demogràficu una populatzione de unos 12 milliones de bividores.[8] Su polacu e su latinu nde fiant is duas limbas ufitziales, mentras intre is prus àteras prus ispainadas si contaiant su lituanu, su rutenu e su yiddish.

Sa Cunfederatzione aiat bidu sa lughe cun s'Unione de Lublin in su mese de trìulas de su 1569, ma sa Corona de su Regnu de Polònia e su Granducadu de Lituània fiant giai in un'unione personale de facto dae su 1386 cun sa coja de sa reina polaca Jadwiga e su granduca de Lituània Władysław, chi fiat istadu incoronadu re jure uxoris Władysław II Jagiełło de Polònia. Sa prima ispartzidura in su 1772 e sa segunda in su 1793 aiant menguadu in manera notàbile sa mannària de s'Istadu e sa Cunfederatzione diat isparèssere de is mapas de su continente europeu cun sa de tres ispartziduras in su 1795.

S'Unione possediat caraterìsticas medas ùnicas intre sos Istados canteapares: su sistema polìticu si distinghiat pro cuntrollos chìrdinos subra de su pòdere monàrchicu, gràtzias a unu sistema de leges (sejm) compidada dae sa nobilesa locale (szlachta). Custu sistema idiosincràticu, nointames antitzipadore de unos cantos sistemas modernos de democratzia[9] e comintzende dae su 1791 fatu a monarchia costitutzionale,[10][11] non fiat istadu capatzu de s'opònnere a is atacos de potèntzias lacanàrgias, sende chi s'agataiat iscuncordadu in currentadas polìticas internas cuntrapostas.[12] Cund totu ca is duos Istados cumponidores de sa Cunfederatzione ammuntaiant unu rolu uguale in sa gerarchia, sa Polònia costituait in manera sentzilla sa metade dominadora de s'unione.[13]

Intre sos aspetos prus caraterizadores de sa Cunfederatzione polacu-lituana s'agataiant livellos artos de diversidade ètnica e baliadura religiosa relativa, afiantzados dae s'atu de Varsàvia de su 1573.[14] In beridade, su gradu de libertade religiosa fiat variadu in su cursu de su tempus. Sa Costitutzione de su 1791 reconnoschiat su catolitzèsimu comente "religione dominadora", a diferèntzia de sa Cunfederatzione de Varsàvia, ma fiat ancora cuntzèdida sa libertade de religione.

A pustis de deghes de annos vàrios de prosperidade,[15][16] aiat acaradu unu tempus perlongada de declinu polìticu,[17][18] non prus militare e econòmicu.[19] Sa debilesa semper prus manna aiat portadu a sa partzidura de s'istadu intre is istados a làcana suos (Àustria, Prùssia e Rùssia) durante sa fine de su sèculu XVIII. Pagu in antis de s'iscontzu suo, sa Cunfederatzione aiat promulgadu una reforma massitza, gràtzias a s'introduida de sa Costitutzione de su 3 maju, sa prima a èssere codificada in s'istòria europea moderna e sa segunda in s'istòria de su mundu modernu (a pustis de sa de sos Istados Unidos).[20][21][22]

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. (IT) Gli italiani in Polonia dal IX secolo al XVIII, in books.google.it.
  2. (IT) Le guerre polacco-ottomane (1593-1699), vol. 1: Le forze in campo, in books.google.it.
  3. (IT) L’età di Kiev e la sua eredità nell’incontro con l’Occidente, in books.google.it.
  4. (IT) La circolazione del sistema francese di decentramento regionale nell' Europa centro-orientale, in books.google.it.
  5. (EN) Nordic, Central, and Southeastern Europe 2019-2020, in books.google.it.
  6. (IT) L’età di Kiev e la sua eredità nell’incontro con l’Occidente, in books.google.it.
  7. (EN) Taagepera, Rein, Expansion and Contraction Patterns of Large Polities: Context for Russia, in UC Irvine.
  8. A History of Eastern Europe 1740-1918: Empires, Nations and Modernisation, in books.google.it.
  9. (IT) La circolazione del sistema francese di decentramento regionale nell' Europa centro-orientale, in books.google.it.
  10. (IT) Storia moderna, in books.google.it.
  11. (IT) L'identità europea alla fine del XX secolo, in books.google.it.
  12. (IT) Antonio Canova: il principe Henryk Lubomirski come Amore, in books.google.it.
  13. (IT) Peter B. Brown, THE FORMATION OF THE POLISH-LITHUANIAN COMMONWEALTH IN CONTEMPORARY AMERICAN SCHOLARSHIP, in The Polish Review, vol. 30, nº 4, 1985.
  14. (IT) Fra l'orso russo e l'aquila prussiana: La Polonia dalla Repubblica Nobiliare alla IV Repubblica (1506 - 2006), in books.google.it.
  15. (EN) Nordic, Central, and Southeastern Europe 2019-2020, in books.google.it.
  16. (EN) Poland, in britannica.com.
  17. Antonio Canova: il principe Henryk Lubomirski come Amore, in books.google.it.
  18. (EN) Republicanism, in books.google.it.
  19. (IT) La circolazione del sistema francese di decentramento regionale nell' Europa centro-orientale, in books.google.it.
  20. (EN) The federalist papers, in archive.org.
  21. (IT) La tradizione giuridica occidentale: Testo e materiali per un confronto civil law common law., in books.google.it.
  22. (IT) Pedagogia speciale in Europa: problematiche e stato della ricerca, in books.google.it.
Controllu de autoridadeVIAF (EN280847926 · BAV (IT) ADV12266248 · GND (DE1060577984 · NKC (ENCSxx0271930 · WorldCat Identities (EN280847926