Datagrama

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu in sa grafia Provintzia de Casteddu-Istemma.pngcampidanesaProvintzia de Casteddu-Istemma.png. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

logudoresu · LSC · nugoresu

Unu datagrama est un'unidadi de trasferimentu bàsica assotziada cun un'arretza a comutatzioni de pachetu. Is datagramas funt de sòlitu struturaus in intestadura e datus e frunint una comunicatzioni chena connessioni in un'arretza a comutatzioni de pachetu. S'intrega, su tempus de arribu e s'assèntiu no funt garantius.

Stòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Me is primus annus 1970, su fueddu datagrama est stèriu creau ponendi impari is fueddus data e telegram de s'arrelatadori de su CCITT[1] Halvor Bothner-By[2][3].

Mancai su fueddu fessit nou, su cuncetu teniat giai una stòria longa.

Me in su 1962, Paul Baran at descritu, in un'arrelatu de sa RAND Corporation, un'arretza militari ipotètica chi depiat scampai a un'atacu nucleari. "Blocus de messàgiu" piticus e standardisaus fiat arreguaus e torraus a imbiai in nodus de un'arretza de elaboradores a redundàntzia arta[4]. "S'impitadori chi at pediu una connessioni virtuali a una statzioni e at imbiau messàgius... iat a podi biri su sistema comenti a una scàtula niedda chi frunit su chi parit unu circùitu de connessioni".

In su 1967, Donald Davies at publicau un'artìculu de seminàriu innui at impreau po sa primu borta is fueddus pachetu e comutatzioni de pachetu, cumonas meda oindii.[5] S'arretza sua assimbillat a sa de Paul Baran, mancai siat stètia disenniada a manera indipendenti. Po issu, "totu is impitadoris de s'arretza ant a ponni in òpera calincuna genia de averiguu de is faddinas" (su chi dd'ant a nai unu servìtziu datagrama schetu).

Me in su 1970, Lawrence Roberts and Barry D. Wessler ant publicau un'artìculu in contu de Arpanet, sa primu arretza a comutatzioni de pachetu multi-nodu[6]. Unu documentu agiuntu descriiat is nodus de scàmbiu (is IMP, dispositivus cun sa pròpiu funtzioni de is incaminadoris de oi)[7] e su formau de is pachetus. S'arretza funtzionàt agiumai comenti is mollus de Baran e Davies, cun sa diferèntzia chi fruniat unu servìtziu afidàbili.

Me in su 1973, Louis Pouzin at presentau su progetu po CYCLADES, sa primu arretza de mannesa reali chi poniat in òpera su mollu de datagrama schetu de Donald Davies[8]. Sa scuadra de Cyclades est stètia duncas sa primu a afrontai su problema difìcili de fruniri a is aplicatzionis de s'impitadori unu servìtziu de circùitu virtuali afidàbili (su pròpiu de una connessioni TCP de Internet)[9] impreendi unu servìtziu de arretza end-to-end cun problemas grais de pèrdidas e scàmbius de datagramas. Pouzin preferiat, in s'incumentzu, a no fai càmbiu mannu in sa tecnologia de sa comutazioni de pachetu e si cuncentrai po ponni in òpera unu trastu de comunicatzioni afidàbili po Cyclade, ma duus membrus de sa scuadra sua, Hubert Zimmerman e Gérard Le Lann, ant donau contributus mannus in su progetu de TCP chi Vint Cerf, su disinnadori principali suu, at acetau[10].

Me in su 1981, s'agentzia americana po is progetus de circa avatzada de defensa (DARPA, Defense Advanced Research Projects Agency) at publicau sa primu descritzioni de su protocollu Internet (IP, Internet protocol). Custu introduiat un'evolutzioni manna in su cuncetu de datagrama: sa framentatzioni[11]. Cun sa framentatzioni, incueddus de s'arretza podint impreai pachetus mannus (de sòlitu, arretzas localis po minimai s'impreu de energia) e àterus podint pediri dimensionis prus piticas (arretzas de àrea manna, po minimai su tempus de arrespusta). Is nodus de arretza podint partziri is datagramas in pachetus prus piticus.

Me in su 1999, sa Internet Engineering Task Force (IETF) at ofitzialisau s'imperu de Network address translation (NAT), giai impreau meda, chi permitit a prus dispositivus de cumpartziri su pròpriu indiritzu pùblicu[12]. Cun NAT, s'esaurimentu de is indiritzus Internet est stètiu atrassau, lassendi tempus po introdusi IPv6, sa generatzioni noa de is pachetus Internet cun indiritzus longus. Su princìpiu initziali de una trasparèntzia de arretza end to end de is datagramas no fiat arrespetau: is nodus NAT depiant manigiai unu stadu chi dipendiat in parti de sa connessioni.

Me in su 2015, s'IETF at furriau s'arrecumanda sua "informatzionali" de su 1998, chi is nodus de incaminamentu de is datagramas faessint unu manìgiu ativu de coa (AQM, active queue management), po ndi fai un'arrecumanda prus forti "mellus pràtica atuali"[13]. Su mollu de coa impreada in s'incumentzu fiat simpri meda e s'ùnica cosa de arrangiai fiat sa longhesa, ma apustis est serbiu unu manìgiu prus cumplicau po amellorai e apoderai is prestatzionis de Internet.

Definitzioni[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa RFC 1594 definit su fueddu Datagrama comenti:  

(EN)
« A self-contained, independent entity of data carrying sufficient information to be routed from the source to the destination computer without reliance on earlier exchanges between this source and destination computer and the transporting network. »
(SC)
« Un'entidadi auto-cuntènnia de datus chi portat bastanti informatzioni po essi incaminada de s'elaboradori de orìgini a su de destinu chena fidi in is scàmbius precedentis intra is duus e s'arretza de carrìngiu »

Su datagrama depit essi auto-cuntènniu chena fidi in scàmbius precedentis poita ca no ddoi at connessioni o durada fissa intra duus puntus de comunicazioni comenti acontessit, po esempru, in sa parti manna de is tzerriadas telefònicas.[14]

Strutura[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Dònnia datagrama tenit duus cumponentis, un'intestu (header) e is datus de imbiai (payload). In s'intestu ddoi at totu is informatzionis po incaminai is datus de s'orìgini a su destinu.

Esemprus[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Nòminis de is datagramas
Livellu OSI Name
Livellu 4 Segmentu de datus
Livellu 3 Pachetu de datus
Livellu 2 Trama (IEEE 802.3)

Trama (IEEE 802.11)

Cella (ATM)
Livellu 1 Chip (CDMA)

Protocollu Internet[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su Protocollu Internet (IP) definit standard po unus cantu tipus de datagramas. Po esempru, UDP est unu protocollu chi frunit unu servìtziu de datagrama intra duus elaboradoris acapiaus a s'arretza. IP etotu est unu servtziu de intrega de messàgius dessintotu chena connessioni e no afidàbili. TCP, a s'imbressi, frunit unu servìtziu afidàbili cun connessioni.

Riferimentus[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. (EN) H. Bothner, The CCITT studies packet switching as part of public data network development, in ACM SIGCOMM Computer Communication Review, vol. 5, nº 2, 1975-04, pp. 9–17, DOI:10.1145/1024916.1024918. URL consultadu su 21 martzu 2021.
  2. (EN) M. Schwartz, X.25 Virtual Circuits - TRANSPAC IN France - Pre-Internet Data Networking [History of communications], in IEEE Communications Magazine, vol. 48, nº 11, 2010-11, pp. 40–46, DOI:10.1109/MCOM.2010.5621965. URL consultadu su 21 martzu 2021.
  3. (FR) Comment j’ai inventé le Datagramme, in old.open-root.eu. URL consultadu su 21 martzu 2021.
  4. (EN) Paul Baran, On distribuited communication networks (PDF).
  5. (EN) Davies, D.W, Bartlett, K.A. e Scantlebury, R.A., Wilkinson, P.T., A Digital Communication Network for Computers Giving Rapid Response at remote Terminals (PDF).
  6. (EN) Lawrence Roberts e Barry D. Wessler, Computer Network Development to Achieve Resource Sharing (PDF).
  7. (EN) F. E. Heart, R. E. Kahn e S. M. Ornstein, The interface message processor for the ARPA computer network, in Proceedings of the May 5-7, 1970, spring joint computer conference, Association for Computing Machinery, 5 maju 1970, pp. 551–567, DOI:10.1145/1476936.1477021. URL consultadu su 21 martzu 2021.
  8. (EN) Louis POUZIM, CYCLADES COMPUTER NETWORK, in rogerdmoore.ca. URL consultadu su 21 martzu 2021 (archiviadu dae s'url originale su 12 ghennàrgiu 2017).
  9. (EN) RFC 1379 - Extending TCP for Transactions -- Concepts, in datatracker.ietf.org. URL consultadu su 21 martzu 2021.
  10. (EN) Y. Dalal, C. Sunshine, V. Cerf, Specification of Internet Transmission Control Program, in tools.ietf.org. URL consultadu su 21 martzu 2021.
  11. (EN) J. Postel, Internet Protocol, in tools.ietf.org. URL consultadu su 21 martzu 2021.
  12. (EN) Pyda Srisuresh, Matt Holdrege, IP Network Address Translator (NAT) Terminology and Considerations, in tools.ietf.org. URL consultadu su 21 martzu 2021.
  13. (EN) Gorry Fairhurst, Fred Baker, IETF Recommendations Regarding Active Queue Management, in tools.ietf.org. URL consultadu su 21 martzu 2021.
  14. (EN) Andrew S. Tanenbaum e David J. Wetherall, Computer Networks, Fifth Edition, 2011, p. 59, ISBN 978-0-13-255317-9.