Desastru de Seveso

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Ozieri-Stemma.png
Articulu in logudoresu
Ozieri-Stemma.png

Cun su tèrmine desastru de Seveso, si faghet referèntzia a s'intzidente acontèssidu su 10 de triulas de 1976 in s'impresa ICMESA de Meda, chi aiat provocadu s'essida de una nue de diossina de su tipu TCDD, una de sas sustàntzias tòssigas prus perigulosas. Sa nue tòssiga aiat leadu in petus un'arzola basta de terrinu in sas comunas probianas de sa Brianza bassa, in particulare Seveso.

Istòria[modìfica | edit source]

A ora de sas 12:37 de su sàbadu 10 de triulas de 1976, in su produidorzu de sa sotziedade ICMESA postu in su territòriu comunale de Meda, in sa làcana cun su de Seveso, su sistema de cuntrollu de unu reaghidore chìmigu destinadu a sa produidura de tricrorofenolu, un'integradore de diferentes diservadores, si fiat iscontzadu e sa temperadura nche fiat artiada addae de sos lìmites prebidos. Sa causa prus importante, cun probabilidade, fiat istada s'arressada boluntària de sa mecanizadura sena chi èsseret assionadu s'infritamentu de sa massa, duncas sena cuntrastare s'esotermitzidade de sa reassione, agravadu dae su fatu ch'in su protzessu de produidura s'atzidifigadura de su produtu èsseret realizada a pustis de sa distilladura, e no in antis.

S'isprosura de su reaghidore fiat istada evitada dae s'abertura de sas bàrvulas de seguràntzia, peroe sa temperadura arta sizida aiat causadu una modifigadura de sa reassione, chi nch'aiat zutu in fatu una formadura massiva de 2,3,7,8-tetracrorudebenzo-p-diossina (TCDD), una sustàntzia cunnota comunamente comente diossina, una de sas sustàntzias chìmigas prus tòssigas.

Sa TCDD nche fiat essida a s'àera in cantidade no definida e fiat istada trasportada chirru a suddu dae su bentu, ch'in cussu mamentu sulaiat fortemente. Pro cunseghèntzia, si fiat formada una nue tòssiga, chi aiat còrfidu sas comunas de Meda, Seveso, Cesano Maderno e Desio. Sa comuna còrfida in medida prus manna fiat istada Seveso, sende chi s'agataiat deretu a su suddu de sa fàbriga.

Sos primos marcos avertidores fiant istados su fragu agritinu e sas inframaduras in sos ogros. Non bi fiant istados mortos, peroe unas 240 pessones fiant istadas còrfidas dae sa croracne, una dermatosis provocada dae s'isponidura a su croru e a sos derivados suos, chi causat lesiadas e tzistas sebàtzigas. Pro su chi pertocat sos efetos a subra de sa salude zenerale, issos sunt ozetu de istùdios galu oe. Sos bezetales leados in petus dae sa nue si fiant sicados e fiant mortos pro neghe de su podere diservadore artu de sa diossina, cando chi mizas de animales contaminados fiant dèvidos esser postos a dormire. Belle gasi, sa pobuladura de sas comunas còrfidas fiat istada informada de sa gravedade de s'eventu petzi 8 dies a pustis de s'essida de sa nue.