Figadu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Imàgine de su figadu

Su figadu est un'òrganu de su tretu digestivu e de su sistema metabòlicu de is vertebrados. Is invertebrados non tenent custu òrganu però tenent àteros cun funtziones epàticas (is de su figadu) o epaticopancreàticas (is de su fìgadu e su pàncreas). Su figadu puru giogat unu rolu de importu in sa sìntesi de is proteinas de su plasma e in sa disintossicatzione de s'organismu. In prus, immagasinat glicògenu e partètzipat a sa decumpositzione de is glòbulos rujos. Sintetizat su fele, unu sutzu alcàlinu birde importante meda pro sa digestione, dae chi si faghet possìbile s'emulsione de is grassos. In su figadu acontessent una bariedade manna meda de reatziones biochìmicas chi rechedent tèssidos ispetzializados meda: intre custas reatziones b'at sa sìntesi e sa distrutzione de totu casta de molèculas, cosa chi est pretzisa pro fàghere possìbiles is funtziones vitales normales. Custu òrganu est sa gràndula prus grusa de su corpus umanu e s'agatat a suta de su diaframma, in s'ipocòndriu deretu. Est netzessàriu pro sa subravivèntzia e oe in die non b'at possibilidade de nde remplasare s'ausèntzia pro tempus longu.

S'agetivu epàticu e sos àteros tèrmines mèigos chi inditant relatu cun su figadu si formant cun su prefissu gregu hepato-, chi benit dae hēpar (ήπαρ) -figadu- e chi in s'interi derivat dae hēpaomai, chi cheret nàrrere assentàbile, sende chi su fìgadu si podet torrare a generare pro si costumat dae sese in casu de lesione.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]