Florence Nightingale

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Ozieri-Stemma.png
Articulu in logudoresu
Ozieri-Stemma.png

Florence Nightingale (Firenze, 12 de maju de 1820Londra, 13 de austu de 1910) est istada una reformadora sotziale e isperta de istadìstiga fontomada britànniga, gasi che sa creadora de sa profissione moderna de infirmera. Nch'aiat logradu sa pobularidade traballende de infirmera in tempus de sa Gherra de Crimea, in ue s'ocupaiat de sos sordados fertos. L'aiant paranumenada “sa dama cun sa làmpada” dae s'avesu suo de fagher furriadas a de note.

Sos cumentadores de su printzìpiu de su de 21 sègulos atrogaiant chi sas realizaduras de Nightingale in sa Gherra de Crimea fiant istadas esazeradas dae sos mèdios de informadura a sos tempos, pro satisfagher su bisonzu de un'eroe de su pùbrigu, peroe sas realizaduras suas posterioras sunt recunnotas in manera zenerale. In su 1860, Nightingale aiat postu sos fundamentos pro sa prima iscola segulare de infirmeras de su mundu peri s'iscola sua inche s'ispidale Saint Thomas de Londra. Fiat istada sa prima iscola segulare de infirmeras de su mundu, como parte de su King's College de Londra. Su zuramentu Nightingale prestadu dae sas infirmeras noas fiat istadu mutidu gasi in ondra sua, e sa Die Internassionale de sas Infirmeras est tzelebrada in su mundu intreu in s'ocasione de s'annale de sa nàschida sua. Sas reformas sotziales suas incruint su mezoru de s'assistèntzia mèdiga pro totu sos pizos de sa sotziedade britànniga, su mezoru de s'assistèntzia mèdia e su minimonzu de su probrema de su fàmine in Ìndia, azuende a abolire sas lezes reguladoras de sa prostituidura demasiadu tostas pro sas fèminas e ispainende sas formas atzetàbiles de partetzipadura de sas fèminas a sa fortza de traballu.

Nightingale fiat un'iscritora prodizosa e bersàtile. In tempus de sa bida sua, su bonu de sas òperas suas pubrigadas pertocaiant s'ispainadura de sos cunnoschimentos mèdigos. Unos cantos de sos libretes suos fiant iscritos in ingresu sintzillu, in manera a esser cumpresos fazirmente dae sos chi teniant pagas capatzidades literàrias. Issa aiat aguarmente azuadu a renner pobulare sa presentadura gràfiga de sos datos istadìstigos. Medas libros suos, incrùdida s'òpera sua ampra subra de sa relizione e sa mìstiga, fiant istados pubrigados pustismorte.