Gelisuli

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Coordinatas: 39°57′N 9°40′E / 39.95°N 9.666667°E39.95; 9.666667


Gelisuli
Nùmene ufitziale: Gelisuli/Girasole
Istadu: Itàlia
Regione: Sardigna
Provìntzia: Nùgoro (nu)
Ladiore: 39°57′00″ Nord
Longhiore: 9°40′00″ Est
Artiore: 10 m. subra su mare
Tirada: 12,98 km²
Populatzione:
1.198 31/12/2011
92,3 biv./km²
Apendìtzios:
Comunes lacanantes: Assèmini, Cabuterra, Cuartu Sant'Aleni, Cuartuciu, Ceraxus, Pauli, Sestu Su Masu
Còdighe postale: 08040
Prefissu telefònicu: 0782
Còdighe istat: 105007
Còdighe catastale: E049
Bividores: gelisulesos
Patronu:
 - Santu
 - Die

Madonna de Paùli
Giassu web: Giassu Istitutzionale
Gelisuli in sa Provìntzia de s'Ogiastra.

Gelisuli (Girasole in italianu) est una comuna de 1.198 abitantes de sa Provìntzia de Nùgoro e s'agatat a 10 metrus in pitzu de su mare.

Geografia fisica[modìfica | edit source]

Territoriu[modìfica | edit source]

Sa positzione tzentrale in sa campura ogiastrina, in sa riba nord-ovest de s'istàniu de Tòrtuelie, sa vicinanzia a su portu de Arbatax e a s'aeroportu (6 km), nde faghet una meta disigiada e fàtzile de agatare dae medas turistas. S'istàniu est s'abitat de medas pugiones e prantas.

Istòria[modìfica | edit source]

Su toponimo "Gelisuli" at àpidu medas mudas in is suos 3000 annos de istòria. In su 1300 est divènnidu "Gerosuli", in su 1500 "Gelisoli" e in fines, dae s'istudiosu Allodio est tzerriadu cun su nùmene "Girasol", mancari chi in su sardu de sa bidda est mutidu "Gelisuli".

Is fontes istòricas e is chircas archeològicas fatas in varìus perìodos, cunfirmant ca Gelisuli, antigamente tzerriada "Sulci" o "Sulsi", diat essere istada in su pròpiu logu de oe dae pagu prus o mancu 1000 annos primu de su XII sèculu.

Is iscàvos fatos in su 1966 in su cùcuru a nord de sa bidda, in s'antigu casteddu, ant batidu a sa lughe iscòbios de fràigos a contones mannos postos a sicu, chi assimìgiant a is fràigos pùnicos de Sant'Antiogu e chi no podent ca èssere atribuidos a unu fràigu cartaginesu, datàbile tra su IV e su III sèculu a.C, cun d'ogna possibilidade antepostu dae unu àteru edifìtziu fenicio prus antigu.

Evolutzione demogràfica[modìfica | edit source]

Bividores censitos