Gherra de su Vietnam

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

IMmàgines de sa gherra de su Vietnam
Protestas contra de sa gherra in Vietnam in Washington D.C.

Sa Gherra de su Vietnàm, puru narada Segunda Gherra de Indotzina, est su cunflitu bèllicu intre sa Repùblica Democràtica de su Vietnàm e su Fronte Natzionale de Liberatzione de su Vietnàm, e sos Istados Unidos de Amèrica e su règimene ditatoriale de su Vietnàm de su Sud, chi aiat tentu logu intre sos annos 1954 a 1975, cun s'interventu deretu e inderetu de paisos istràngios vàrios, (in su sud, massimamente sos Istados Unidos, chi fiant intervènnidos deretos, cun chentinas de millis de sordados, fintzas a sa retirada in su 1973; e in su Norte cun s'apògiu materiale, tècnicu e polìticu de Unione Soviètica e sa Cina).

Is cungregas a su cunflitu fiant istadas, a una banda, sa Repùblica Democràtica de su Vietnam, cun s'apògiu de gherrilleris nord-vietnamitas comente su Viet Cong o Fronte de Liberatzione Natzionale (NLF, segundu sa sigla inglesa), cun s'agiudu e frunimentos sovièticos e cinesos. A s'àteru cantone, b'aiat sa Repùblica de su Vietnàm, cun s'apògiu militare e logìsticu de sos Istados Unidos. A costadu de is nordamericanos aiant gherradu fintzas àteros istados anticomunistas,[1] e aiant gherradu sordados chi arribbaiant dae Austràlia, Corea de su Sud, Filipinas, Noa Zelanda e Tailàndia. Àteros paisos comente sa Germània Otzidentale, Iràn, Marrocu, su Regnu Unidu o s'Isvìtzera aiant contribuidu imbiende frniduras materiales e ainas mèigas. In prus, Taiwàn e Ispagna aiant imbiadu contingentes in favore de Istados Unidos (s'Ispagna aiat imbiadu unu nùmeru minimadu de mèigos militares in missione sanitària).[2]

Sa gherra si fiat distinta pro colare sena sa formatzione de is lìnias traditzionales de su fronte, bogadas is chi s'istabiliant a fùrriu de is perìmetros de is bases o de sos campos militares, de manera chi sas operatziones fiant acontèssidas in zonas non dislindadas, e aiant proliferadu is missiones de gherra de gherrìllias o de chirca e iscagiadura, paris cun atziones de sabotàgiu a sas iscortas de is zonas urbanas, s'impreu de sa fortza aèrea pro bombardamentos massitzos e s'impreu estensivu de agentes e armas chìmicas, costituende custas operatziones ùrtimas violatziones de cunventziones internatzionales vàrias chi proibint s'impreu de s'armamentu chìmicu o biològicu.

Sa cobertura de su cunflitu realizada dae is mèdios de comunicatzione aiat permìtidu sa denùntzia de is violatziones e abusos fitianos de is deretos umanos cummìtidos dae ambas bandas. Nointames sa rivelatzione de su nùmeru mannu de tziviles bochidos dae is fortzas de sos USA, e sa pràtica a banda de custos de sa terra brusiada contra is populatziones de su sartu aiant fatu crèschere s'opositzione de s'opinione pùblica otzidentale cara a s'interventu nordamericanu..

A in antis de sa resistèntzia ostinada e de s'avantzada de is fortzas vietnamitas, impare cun is reatziones e sa divisione de sa sotziedade nordamericana cun sa dificultade creschende pro su reclutamentu seguru de is tzitadinos suos, sos acòrdios de paghe de Parigi de su 1973 aiant batidu a sa retirada de is tropas nordamericanas e s'acabu de s'interventu deretu suo, ma no fiant resèssidos a pònnere fine a su cunflitu. Custu fiat sighidu fintzas a cando, in su 1975, a pustis de sa conchista de Saigon, si fiat fortzada sa rèndida chentza de cunditziones de is tropas sud-vietnamitas e s'unificatzione de su paisu, suta su controllu de su guvernu sotzialista de su Vietnàm de su Nord, cun su nùmene de sa Repùblica Sotzialista de su Vietnàm, su 2 de trìulas de su 1976.

Sa gherra aiat causadu sa morte, segundu su guvernu de Hanoi, de una tzifra intre 2 e 5,7 milliones de persones,[3] sa majoria de is cales tziviles; in prus de causare dannos ambientales mannos.

Pro sos Istados Unidos, su cunflitu aiat resurtadu èssere sa gherra prus longa in ue mai si fiant bidos imboligados. Fiat nàschidu su sentidu de derrota o "Sìndrome de su Vietnàm" in medas tzitadinos, chi si fiat reflètidu in su mundu culturale e in s'indùstria tzinematogràfica, gasi comente in una torrada in segus de sa polìtica èstera fintzas a s'eletzione de Ronald Reagan a Presidente in su 1980.[4]

Referèntzias[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. Vietnam War 1954–1975, in britannica.com.
  2. Alfredo Bosque Coma, "Españoles en Vietnam", La aventura de la Historia, Arlanza Ediciones.
  3. Casualties - US vs NVA/VC, in rjsmith.com.
  4. José María Carrascal, La aventura de la Historia, Madrid, Arlanza Ediciones.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]