Gibraltar

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
(Reindiritzadu dae Gibilterra)
Jump to navigation Jump to search

Coordinatas: 36°07′54″N 5°21′06″W / 36.131667°N 5.351667°W36.131667; -5.351667

Flag of Sardinia, Italy.svg
Articulu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Gibraltar

Gibraltar (pronùntzia in inglesu [dʒɨˈbrɔːltər]; pronùntzia in ispagnolu [xiβɾalˈtaɾ]; in italianu Gibilterra) est unu territòriu ultramarinu britànnicu chi s'agatat in su sud de sa penìsula Ibèrica, a sa buca de su mare Mediterràneu cun s'otzèanu Atlànticu. Sa limba uffitziale faeddada est s'inglesu ma est connotu fintzas s'ispagnolu. Sa limba de impitu comune intre is residentes est su Llanito (pronuntziadu [ʒaˈnito]), unu dialetu andalusu cun medas prèstidos de s'inglesu e àteras limbas.

In passadu fiat nòdida cun nùmene de Calpe, una de is Colonnas d'Ercole. Su nùmene atuale ddu depet a s'àrabu Tariq ibn Ziyad ( طارق بن زياد, mortu in su 720), cònnoschidu in Ispagna comente Taric el Tuerto, chie aiant cunchistadu d'Ispagna in nùmene de s'Islam. De issu dependet Jabal Ţāriq (جبل طارق), chi in àrabu cheret nàrrere "Monte di Tariq".

Posidura de Gibraltar

Gibraltar portat àrea de 6.0 km2 e tenet populatzione de unos 30.000 bividores. Allàcanat in su norti cun sa povìntzia ispagnola de Cádiz, in s'Andalusia.

Sa cunchista de sa roca a s'Ispagna est acuntèssida in su 1704 de tropas anglo-olandesas, durante sa Gherra de Sutzessione Ispagnola, a contu de su pretendente de aràntzia de is Habsburg. Su territòriu suo fiat a coa tzèdidu sa sa corona britànnica cun su tratadu de Utrecht de su 1713.

Est istada una base navale importante de sa flota britànnica. Oe s'economia s'apoderat mescamente subra turismu, giogu de azardu, servìtzios finantziàrios e trasportos marinos.

Sa soberania subra Gibraltar est galu chistione de perricas intre Rènniu Aunidu e Ispagna, sende chi custa pretendet chi ddi siat torrada. Is residentes ant però rebusadu craramente su proponimentu de èssere torrados a tzedere a s'Ispagna in un referendum de su 1967 e un'àtera borta in su 2002.

Bandera de Gibraltar

Segundu sa costitutzione de su 2006, Gibraltar guvernat is affàrios suos, mancari carchi pòdere comente relatos internatzionales abarrant de cumpetèntzia de su guvernu britànnicu.

Mapa

Is bividores de Gibraltar intre issos e issos si narant Llanitas/os.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]