Gosos

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Nùgoro-Istemma.png
Articulu in nugoresu
Nùgoro-Istemma.png

Sos gosos o gòggius sun cantos devotzionales e/o paralitùrzicos in onore de sos santos o de Nostra Sennora. Sa paràgula gosos e sas variantes suas gotzos e cotzos diffusas in su capu 'e susu de s'ìsula benin dae su castillanu gozos, cando chi sas variantes de sa parte meridionale goggius, goccius, coggius benin dae su catalanu goigs. Ambas paràgulas ibèricas, benin derettas dae su latinu gaudium «cuntentesa». In sa zona tzentrale de sa Sardigna est impreada finas sa paràgula grobbes chi arribbat dae su catalanu cobla/cobles; mancari non siet impreada petzi pro cumponimentos devotzionales e/o paralitùrzicos ma finas pro cumponimentos satìricos chi no an forma de gosos.

Est unu cantu monòdicu, est a narrer cantadu petzi cun una tonalidade.

Sa cuartina de apertura si podet partire in duas perras de duos versos cada una: sos primos duos versos introduchen su tema de su cantu, sos àtteros duos sun sa torrada. Sichin sas istrofas, mascamente sestas de ottonàrios, in ube est cantau su tema.

S'ùrtima istrofa est una cuartina. Cada istrofa est serrada dae sa torrada chi est ripìtia duas bortas.

S'aspettu prus de importu de custa tipolozia de cantu est chi, mancari siat unu pacu monòtonu comente melodia, azudat sos fideles pro sa retentiva e s'esecussione de sa torrada. Pro su chi pertoccat sa mètrica, s'ùrtimu versu de cada istrofa tenet sa matessi rima de su secundu de sa torrada e annùntziat a sos fideles cando est su mamentu de cantare.

Intre sas attestassiones de sa paràgula gosos in Sardigna s'ammentat sa de Juan Espina Velasco, s'incuisidore, in su 1640, in sa relassione sua subra de su viazu Tàtari-Casteddu, Casteddu-Tàtari. Firmandesi in Sueddi in sa crèsia de Santu Zorzi aiat ordinau de cantare sos gozos. De cussos cantos non s'ischit nen sa limba nen s'istruttura istròfica. De su cumponimentu Gosos chi si narran cun su ufìtziu de sos mortos, imbetzes, tenimus su testu cumpletu iscritu in sardu. A dolu mannu, cun sa documentassione chi tenimus est diffìtzile meda a facher una cale si siat ipòtesi subra de s'orìgine issoro.