Holodomor

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Flag of the Italian region Sardinia.svg
Articulu in LSC
Flag of the Italian region Sardinia.svg

Pessone morta pro fàmine in una istrada de Kharkiv in su 1933
àreas de Ucraina interessadas de creschimentu de mortalidade dèpida a su famine
Istados in su mundu chi reconnòschent s'Holodomor

Holodomor (in ucrainu: Голодомор, "Istràlia peri fàmine" o "Istermìniu pro fàmine"; derivadu de 'морити голодом', "bochire peri fàmine") est istada una caristia causada supentemente de s'òmine in sa repùblica sotzialista sovièrica de Ucraina intre su 1932 e su 1933. Si carculat chi siat istada causa de morte de unu nùmeru intre 2,5 e 7,5 milliones de pessones, fatu chi in tempus de paghe no agatat premedios in s'istòria de Ucraina.

De su 2006, s'holdomor est reconnotu de s'Ucraina indipendente e medas àteros istados, che unu genotzìdiu de su pòpulu ucrainu promòvidu de s'Unione Soviètica ghiada de Josif Stalin.

Su nùmeru pretzisu de is mortos no est cosa fàtzile de istabilire, a causa de s'ammancu de registros, ma su datu chrèschet in manera importante chi si cunsiderant fintzas is mortos in sa regione de Kuban, in s'atuale Rùssia, chi fiat densamente populada de ucrainos. Segundu sa corte de appellu de Kiev, is pertas demogràficas in acàpiu a sa caristia imbatent a 10 milliones, cun 3,9 milliones de faminos mortos e 6,1 milliones de dèficit in nàschidas.

Is istudiosos sunt in desacòrdiu subra s'efetu relativu chi fatores comente cunditziones naturales e polìticas economicas inadecuadas potzant àere tentu causas in s'isvilupu de sa caristia, ma crèent chi comente chi siat Stalin aiat ordingiadu unu pranu pretzisu, chirchende de ammortiare su movimentu indipendentista ucrainu.

Apoderende·si·nche a is fontes connotas, s'apubant is cumbènias de unu bòfiu supidu, chi permitent de definire sa caristia unu genotzìdiu, sende chi est istadu refudadu onni agiudu donadu de foras, cunfiscados totu is màndigos de consumu domaresu e allindadas is possibilidades de mòvere pro sa populatzione ucraina. Sa graesa de su fatu est fatuvatu posta in cumparàntzia cun s'olocàustu.

Chi èsseret a cumprobare chi is polìticas atuadas de is sovièticos fiant a berus fatas chirchende de istudare s'artziada de su natzionalismu ucrainu, s'holodomor podet èssere definidu legalmente genotzìdiu, ma sende chi ammancant proas assolutas, non podet èssere esclùdida sa possibilidade chi siat prusaprestu istadu cusseguèntzia de is problemas graes assotziados a is mudàntzias econòmicas radicales chi ant atraessadu totu su territòriu de Unione Soviètica in su perìodu istòricu intre s'acabu de sa propiedade privada e s'aviada de s'industrializatzione.

Àteros progetos[modìfica | edit source]