Johannes Gutenberg

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Johannes Gutenberg
Bibbia de Gutenberg

Johannes Gutenberg (seudònimu de Henne Gensfleisch, nàschidu in Maunza intre su 1394 e su 1399 e mortu in ie su 3 de frearzu de 1468) est istadu s'imbentadore de s'imprenta.

Biografia[modìfica | edit source]

Fizu de unu patrìtziu, aiat dèvidu dassare sa Maunza sua nadia zai in antis de su 1430 e si tramudare a Istrasburgu, in ue aiat realizadu sos primos tentativos de imprenta. Pustis torradu a Maunza, gràssias a un'imprèstidu de 1.600 frorinos fiat resèssidu a zugher a cumprimentu s'iscoberta sua e, intre su 1454 e su 1455, si fiat ocupadu de s'imprenta de sas indurghèntzias pabales.

Belle gasi, intre su 1452 e su 1455, Gutenberg si fiat cunsagradu finas a s'imprenta in 42 lìnias de sa Bìbia latina, un'imprendimentu detzididamente dimandadore chi aiat netzessitadu de tres annos de traballu e a su nessi 20 cullaboradores califigados. S'imprenta cun lìteras mòbiles deviat esser gasi meda contivizada a parrer iscrita a manu; pro dare s'efetu de biura tìpigu de s'iscritura amanuesa, fiat istada bariada sa morfolozia de sas lìteras de s'arfabetu, aumentende-las in nùmeru, peroe tenende cuidadu cun impreare semper sas matessi abreviaduras cun sa finalidade de realizare lìnias de sa pròpia longària.

Si fiat proadu a imprentare finas in colores, cuncretamente in ruju, peroe custa zenia de imprenta fiat istada zuigada comente demasiadu pagu istàbile dae Gutenberg etotu e duncas abandonada. Su resurtadu istètigu, pro gasi narrer, fiat e est galu como istraordinàriu e zustifigaiat unu costu elevadu meda. De sos 180 isemprales abaliados de sa Bìbia, petzi 48 sunt ananas a nois; sos lol àteros si fiant pèrdidos in fogos e gherras o pro cunservadura inadeguada chi nch'aiat zutu a impreos de avoreta de partes de sos ballùmenes etotu.

S'annu de pubrigadura de sa Bìbia in latinu (1455) fiat cuintzìdidu cun su protzessu chi l'aiant moidu pro sa recuperadura de s'imprèstidu de 1.600 frorinos. Gutenberg aiat pèrdidu su pretu abarrende a merchinzia. Eventos posteriores l'aiant bidu dassende torra sa tzitade sua (1452) e torrende a ie suta de sa proteghidura de Adorfu de Nassau, chi nd'aiat recunnotu su talentu mannu. E est zustu in Maunza chi Gutenberg fiat mortu in su 1468.