Jump to content

John von Neumann

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Custu artìculu est iscritu in sa grafia campidanesa. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

logudoresu · LSC · nugoresu

John von Neumann
Neumann János Lajos
Connotu(a) proContributus a sa fìsica, sa matemàtica e s'informàtica
Nàschida28 de idas 1903
Budapest
Morte8 de friaxu 1957
Washington
NatzionalidadeUngheresa
TzitadinàntziaUngheresa, stadunidensa
PrèmiosBôcher Memorial Prize (1938)

Navy Distinguished Civilian Service Award (1946)
Medal for Merit (1946)
Medal of Freedom (1956)

Enrico Fermi Award (1956)
Istitutziones de traballuUniversity of Berlin

Princeton University
Institute for Advanced Study

Los Alamos Laboratory
Campu(os)Matemàtica, fìsica, statìstica, economia, informàtica

John von Neumann (Budapest, 28 de idas 1903 - Washington, 8 friaxu 1957) est stètiu unu matemàticu, fìsicu, informàticu, ingenieri e polìmata ungheresu-stadunidensu. Von Neumann est cunsiderau comenti su prus matemàticu de importu de su tempus suu[1] e "s'ùrtimu rapresentanti de is matemàticus mannus"[2].

Von Neumann at donau contributus de importu a matèrias medas, comente sa matemàtica (fundamentus de sa matemàtica, anàlisi funtzionali, teoria ergòdica, teoria de is grupus, teoria de sa rapresentatzioni, àlgebra de is operadoris, geometria, topologia e anàlisi numèrica), sa fìsica (mecànica cuàntica, idrodinàmica e mecànica statìstica cuàntica), s'economia (teoria de is giogus), s'informàtica (architetura de Von Neumann, programatzioni lineari, màchinas auto-replicantis, càrculu stocàsticu) e sa statìstica. Est stètiu unu pioneri de s'aplicatzioni de sa teoria de is operadoris a sa mecànica cuàntica in su svilupu de s'anàlisi funtzionali, e una figura crai in su svilupu de sa teoria de is giogus e de is cuntzetus de automas cellularis, su costruidori universali e s'elaboradori digitali.

Von Neumann at publicau prus de 150 artìculus in sa vida sua: unus 60 de matemàtica pura, 60 de matemàtica aplicada, 20 de fìsica, e su restu asuba a argumentus matemàticus spetzialis o no matemàticus[3]. S'ùrtimu traballu suu, unu manuscritu incumpriu scritu mentris fiat in su spidali, dd'ant publicau apustis in forma de lìburu, The Computer and the Brain.

S'anàlisi sua de sa strutura de s'autoreplicazioni est arribada innantis de sa scoberta de sa strutura de s'ADN. In una lista de fatus asuba a sa vida sua chi at presentau in s'Acadèmia Natzionale de is Sièntzias, at scritu: "S'ala de su traballu miu chi cunsìderu prus essentziali est cudda apitzus de sa mecànica cuàntica, chi s'est svilupada in Gottinga in su 1926, e apustis in Berlinu in su 1927-1929. In prus, su traballu miu apitzus de formas vàrias de teoria de is operadoris, Berlinu 1930 e Princeton 1935-1939; apitzus de su teorema ergòdicu, Princeton, 1931-1932."[4]

In s'interis de sa segunda gherra mundiali, von Neumann at traballau in su Progetu Manhattan cun su fìsicu teòricu Edward Teller, su matemàticu Stanislaw Ulam e àterus, arresolvendi problemas crai de sa fìsica nucleari chi pertocant is reatzionis termonuclearis e sa bomba a idrògenu. At svilupau is mòllius matemàticus a sa basi de s'ullera esplosiva[5] impreada in s'arma nucleari de tipu a implosioni e at imbentau su fueddu "chilotonu" comenti medida de sa fortza esplosiva ingendrada[6]. Apustis de sa gherra, at fatu parti de su Comitau Consultivu Generali de sa Cummissioni po s'Energia Atòmica de is Stadus Aunius e est stètiu consulenti po organizatzionis comenti s'United States Air Force[7], su Ballistic Research Laboratory de s'esèrtzitu[8], s'Armed Forces Special Weapons Project e su Lawrence Livermore National Laboratory. Comenti emigrau ungheresu, apensamentau chi is sovièticus podessint lompi a sa superioridadi nucleari, at progetau e promòviu sa polìtica de sa destruidura mùtua assegurada po limitai sa cursa a is armamentus.

  1. (EN) Rèdei, Miklos, Unsolved Problems in Mathematics (PDF), in The Mathematical Intelligencer, 1999, p. 3. URL consultadu su 12 freàrgiu 2022 (archiviadu dae s'url originale su 2 freàrgiu 2022).
  2. (EN) Charles Coulston Gillispie, Frederic Lawrence Holmes e Noretta Koertge, Complete dictionary of scientific biography., Detroit, Mich., 2008, p. 90, ISBN 978-0-684-31559-1, OCLC 187313311. URL consultadu su 12 freàrgiu 2022.
  3. (EN) John Von Neumann, Marshall H. Stone e Robert S. Doran, Operator algebras, quantization, and non-commutative geometry : a centennial celebration honoring John von Neumann and Marshall H. Stone : AMS special session on operator algebras, quantization, and non-commutative geometry, a centennial celebration honoring John von Neumann and Marshall H. Stone, January 15-16, 2003, Baltimore, Maryland, Providence, R.I., American Mathematical Society, 2004, p. 8, ISBN 978-0-8218-7955-9, OCLC 774059156. URL consultadu su 12 freàrgiu 2022.
  4. (EN) Zund, Joseph D., George David Birkhoff and John von Neumann: a question of priority and the ergodic theorems, 1931–1932, 2002, p. 151, DOI:10.1006/hmat.2001.2338.
  5. (EN) John Von Neumann Documentary - YouTube, in web.archive.org, 4 freàrgiu 2017. URL consultadu su 12 freàrgiu 2022 (archiviadu dae s'url originale su 4 freàrgiu 2017).
  6. (EN) Norman Macrae, John von Neumann, New York, Pantheon Books, 1992, p. 205, ISBN 0-679-41308-1, OCLC 25248222. URL consultadu su 12 freàrgiu 2022.
  7. (EN) Norman Macrae, John von Neumann, New York, Pantheon Books, 1992, pp. 350-351, ISBN 0-679-41308-1, OCLC 25248222. URL consultadu su 12 freàrgiu 2022.
  8. (EN) Norman Macrae, John von Neumann, New York, Pantheon Books, 1992, pp. 279-283, ISBN 0-679-41308-1, OCLC 25248222. URL consultadu su 12 freàrgiu 2022.