Komitet gosudarstvennoj bezopasnosti

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Emblema de su KGB
Palatzu de sa Lubyanka in Mosca, sea istòrica de su KGB

Su Komitet Gosudarstvennoj Bezopasnosti, prus nodiu che a KGB (in russu: Комитет государственной безопасности, КГБ, Comitadu pro sa Seguresa de Istadu), fiat su nùmene de s'agentzia de seguresa printzipale, servìtziu secretu e politzia secreta de s'Unione Soviètica, ativa dae su 13 de martzu de su 1954 a su collassu de s'istadu, su 6 de onniasanti de su 1991.

Acapiadu a su Cussìgiu de is Ministros, su comitadu fiat istadu unu sighidore deretu de agèntzias comente sa Čeka, sa NKVD e su MGB. Fiat sa agèntzia guvernativa printzipale de "giurisditzione subra-republicana", traballende a sa seguesa interna, intellighèntzia e politzia secreta. In is repùblicas sovièticas vàrias fiant esìstidas agèntzias simbigiantes parallelas, formadas dae ministèrios vàrios, comitados istatales e cummissiones istatales. Su domìniu de su KGB fiat istadu prossimai paris a su de sa CIA o sa partzidura de contra-intelligèntzia de sa FBI in is Istados Unidos.

Sa KGB puru est istadu cunsideradu che a unu servìtziu militare e fiat normadu dae is leges e regulamentos militares, de manera simbigiante a is servìtzios de sas Fortzas Armadas o a is Tropas de s'Internu de su MVD. Mancari sa majoria de sos artzivos de su KGB sighint classificados reservados, ddoe sunt duas mitzas documentadas disponìbiles.[1][2] Is funtziones printzipales suas fiant s'intellighèntzia èstera, sa contra-intellighèntzia, is atividades operativas e de chirca, amparu de is fronteras de s'Unione Soviètica, protetzione de is cabos de su Comitadu Tzentrale e de su guvernu sovièticu, organizatzione e mantenimentu de is comunicatziones guvernativas, gasi comente sa cumbata contra su natzionalismu, sa dissidèntzia e sas atividades anti-sovièticas.

S'istemma de su KGB fiat "s'ispada e s'iscudu de su partidu", bardianu de sa lealidade a s'internu e a s'esternu de s'Unione Soviètica. Logos famados acapiados a sa memòria de su KGB sunt su palatzu de sa Lubjanka, giai sede de sas Asseguratziones Rossija, e su càrtzere de Lefortovo.

In su 1991, Vladimir Krjučkov, responsàbile printzipale de su KGB, aiat ghiadu su corpu de Istadu fallidu contra de su presidente Michail Gorbačëv. In fatu a custu Krjučkov fiat arrestadu e su 3 de nadale 1991 su KGB aiat sessadu de esìstere. Prus a in antis is cumpetèntzias suas fiant partzidas intre diversas organizatziones:

  • Federal'naja služba bezopasnosti (FSB): seguresa interna e contra-ispionàgiu. At eredadu is cumpetèntzias de su Segundu Diretoradu Tzentrale.
  • Služba vnešnej razvedki (SVR): ispionàgiu èsteru. At eredadu is cumpetèntzias de su Primu Diretoradu Tzentrale.
  • Federal'noe Agentstvo Pravitel'stvennoj Svjazi sos Informacii (FAPSI): si trataiat de s'organismu tècnicu de is servìtzios russos. Fiat criadu unende is cumpetèntzias de su Su de oto Diretorados Tzentrales cun cussas de su Su de sèighi Diretorados. A fatu est istadu surbidu dae su FSB.
  • Guàrdias de Frontera.

Su presidente russu Vladimir Putin apròliat de is neras de su KGB e est istadu fintzas presidente de su FSB.

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. Andrei Sakharov KGB File, in yupnet.org.
  2. SOVIET ARCHIVES, in psi.ece.jhu.edu (archiviadu dae s'url originale su 25 abrile 2011).

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]