Ku Klux Klan

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Flag of the Italian region Sardinia.svg
Articulu in LSC
Flag of the Italian region Sardinia.svg

Sìmbulu de su KKK
Membros de su KKK ponende fogu a una rughe

Ku Klux Klan (KKK), est su nùmene de tres movimentos iscerados de is Istados Unidos d'Amèrica.

Su primu giogaiat rolu rebestu contra is afro-americanos de su sud in tempus de sa recostrutzione sighida a sa gherra de setzessione, duncas in is annos 60 de su de 19 sèculos. Fiat iscontzadu in su 1869.

Su segundu fiat una organizatzione meda ispainada e manna formada in is annos 20 de su de 20 sèculos.

Atualmente cunsistit de grupos minores ma numerosos no acapiados s'unu a s'àteru chi impitant nùmene de KKK. Sunt caraterizados pro segretesa e costumenes dislindados. Sunt totus votados a sa causa de s'incresiada de sa sotziedade americana e comunemente cunsiderados de bideas polìticas de dereta. In su 2012 si carculat chi nde fatzant parte unu nùmeru de pessones intre is 5.000 e is 8.000.

Su primu Ku Klux Klan s'est mòvidu in is Istados Unidos meridionales a partire de sa fine de is annos 1860 fintzas a primìtziu de is 1870. Is membros faghiant a solos costumenes, medas bortas colorados, cumpostos de una bestimenta, fachile e capeddu a forma de conu, fatu a s'amposta pro pàrrere ispantosos, istremorosos e craramente pro cuare s'identidade.

Su segundu KKK, de is annos 1920, aiat adotadu costumenes pretzisos, de colore biancu, e si serbiat de còdighes de faeddos comente puru su primu Klan. Faghiant paradas e teniant impòsitu de pònnere fogu a rughes de linna.

Su de tres s'est isvilupadu a fatu de sa segunda gherra mundiale e teniat proponimentu de s'opònnere a is movimentos pro is deretos tziviles de is minorias. Custu, comente su segundu KKK, faghiat riferimentu a su sambene anglo-sàssonu chi a pàrrere issoro teniant is americanos de ratza ischeta. Mancari gasi totu is membros si decraraiant cristianos devotos, si podet nàrrere chi totu is organizatziones religiosas fiant contràrias a issos.