La Palmavera

Articulu in logudoresu

La Palmavera fit su primu assotziu cadelanista fundadu in S'Alighera in su 1906 dae su primu nucreu de cadelanistas s'aligaresos (Josep Frank, Joan Pais i Melis, Carmen Dore, Antoni Ciuffo e Joan Palomba, F .Liperi, Salvador Corbia, Ciprià Cipriani e una pariga de atteros) a pustis de s'attobiu in sa tzittade sarda de su cadelanu Eduard Toda i Güell. Sos attivistas fin in cuntattu cun sos renaixentistes bartzellonesos e an fintzas mandadu una delegassione issoro a su Primu Cungressu de sa Limba Cadelana de su 1906.

Su pensamentu elitista issoro non lis at permittidu de sighire a mantènner sos cuntattos cando fit iscumpartu Ciuffo in su 1910, e su grustu sìche est mortu a s'aggabu de sa prima gherra mundiale. A sa fine de su 1915 ja fit ruttu meda in decadentzia, siat po su cambiu de residentzia de calchi assotziadu siat po brigas internas de natura personale.

S'innu de s'assotziu fit Esperança, cumpostu dae su secretariu Carmen Dore (archivista munitzipale) e bortada a musica dae Pais. Mancari chi sìat mortu luego, su grustu fit petzi su cumintzu de su moimentu cadelanista de S'Alighera. Sos assotziados an sighidu a tènner cuntattos cun sos intellettuales de Bartzellona a titulu personale (subratottu cun Francesc Matheu e Antoni Maria Alcover). La Palmavera fit torrada a nàscher in su 1950 dae Antoni Ballero de Càndia e atteros iscrittores cun assotzios noos.