Lagu Ciàd

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Coordinatas: 13°N 14°E / 13°N 14°E13; 14

Mapa de su lagu
Càmbios de livellos in is ùrtimas deghinas de annos

Su lagu Ciàd (in frantzesu, Lac Tchad; in inglesu, Lake Chad; in àrabu, بحيرة تشاد الكبرى, Buḥayrat Txād al-Kubrà) est unu lagu pagu funduru situadu in sa frontera intre su Ciàd, su Niger, Nigèria e su Camerùn, in s'Àfrica Tzentrale.

Sa capatzidade sua est andada bascende cun su passu de su tempus, a una banda pro neghe de s'agarradura de is abbas pro s'abbadura, a s'àtera, pro sa desertitzatzione dada dae su fatu ca de su desertu de su Sahara dd'istat a curtzu. In custa desertitzatzione, tenet unu rolu fundamentale sa mèngua aguda de is propiduras, dramàtica cunsighèntzia de su cambiu climàticu. Su lagu, in su Niger, est situadu in s'est, a su dipartimentu de Diffa. In Nigèria, est situadu in su nord-estu de su paisu, in intro de s'istadu de Borno, sa capitale de su cale est Maiduguri. In su Ciàd, est situadu acanta de sa capitale, N'Djamena. Su lagu pigat nùmene dae custu istadu africanu, ca est in ue si nd'agatat sa majoria. In su Camerùn, su lagu s'agatat in su norte estremu de su paisu, in unu logu bastante remotu. S'importàntzia econòmica sua est vitale, dae chi frunit de abba prus de 20 milliones de persones.

suo tributàriu printzipale est su riu Chari, su cale ddi aporrit su 90% de is abbas. In intro, tenet ìsulas numerosas e paules, e in is làcanas abbundant is zonas benosas. A causa de sa profundidade iscassa, de petzi 7 metros in su puntu prus funduru, s'àrea est mescamente sensìbile a cambios de profundidade mèdia, e ammostat variatziones in su livellu de abba segundu s'època de s'annu. Aparentemente, is abbas non tenent essida, cun totu chi s'infiltrant in intro de is depressiones de Soro e Bodele.

Si creet chi su lagu currispondet a is restos de unu mare internu antigu, su cale s'istimat chi s'iscampiaret subra un'àrea de 400.000 km² unos 6.000 annos a imoe. Cando est istadu iscobertu dae sos europeos in s'annu 1823, fiat unu de is lagos prus mannos de su mundu, ma s'est minimadu meda dae tando. Su cambiu climàticu e sa dimanda creschende de abba de su lagu nd'ant atzeleradu su desviamentu in is ùrtimos 40 annos. Is pronòsticos inditant ca su lagu at a sighire minimende·si, e afines at a acabare sichende·si durante su de 21 sèculos.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]