Limba de sos sinnos

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Preservation of the Sign Language (1913)

Sa limba de sos sinnos, est una limba bisiva, chi veìculada sos signìficos suos pro mèdiu de unu sistema codificadu de sinnos de sas manos, espressadas de sa cara e mòvidas de su corpus; chistionada pro sa majoria dae sa Comunidade Surda. Su tèrmine curretu est sinnare.

Cada sinnu de cada limba de sos sinnos podet èssere iscumentau in 4 cumponentes essentziales:

  • mòvida
  • orientamentu
  • cunfiguratzione
  • tretu

est a nàrrere sas bator cumponentes manuales de su sinnu, e 3 cumponentes non manuales:

  • espressada de sa cara
  • postura
  • cumponentes orales

De custu urtimu elementu, sas cumponentes orales, ca sunt rappresentadas a bortas petzi dae lavralizzatziones sìmiles a su chistiononzu, s'apretziada chi non pertènnat propriamente a sa limba de sos sinnos si non pro aspetos segundàrios in uve su sinnu podet èssere identificàbile e atinnàbile a manera totale gratzias a sas àteras cumponentes.

Un'àteru sinnale ladinu de sa chirca testarruda de integratzione est sa pseudo-limba narada "Italianu Sinnadu", ossiat s'impreu de sinnos cun istrutura grammaticale de sa limba italiana o fintzas, galu, su ricùrrere a s'alfabetu manuale (dattilologia) cando fartat a su sinnante, pro s'ignorantzia sua, unu sinnu, o su cherema a tenore de su fonema de sas limbas chistionadas non siat galu intrau a fàghere banda de sa limba in sa LIS. Si podet, in custu casu, chistionare de cròbas mìnimas faghente referèntzia a duos sinnos chi diferini petzi de una de sas cumponentes essentziales. Calicunas de sas funtziones grammaticales benint acumpridas dae sas espressaduras de sa cara comente, pro esempiu, sa forma porrogativa. Est possìbile, in tames, rapresentare fràsias intreas o cantos cunsistentes e significativos cun unu sinnu solu chi incorporada prus elementos; pro custu esìstint sinnos particulares – comente pro esèmpiu sos chi sunt nados "classificatorios" – chi isboligant prus tareas.

Est importante non fàghere trèulu intre tèrmines apparentemente cavalientes comente "sa limba de sos sinnos" e "su limbàgiu de sos sinnos". Custu pro ite su tèrmine "limbàgiu", a su mancu segundu De Mauro Paravia, ìndicada genericamente sa capatzidade dae sa nàschida de sos òmines de comunicare intre issos in una (o prus de una) limba, a manera indipendente dae su fatu chi s'impreet sa boghe o su corpu pro veiculare tale limba. Su tèrmine "limba" desìnnada duncas unu sutainsieme dislindadu de sos vàrios "limbàgios".