Lviv

Artìculu in LSC

Lviv

Lviv (in ucrainu: Львів, trasliteradu: L'viv; in polonesu: Lwów; in russu: Львов, trasliteradu: L'vov; in tedescu: Lemberg; in yiddish לעמבערג, trasliteradu Lemberik; in latinu: Leopolis [sa bidda de su lione]) est una tzitade de unos 729,850 bividores de s'Ucraina otzidentale, cabulogu de s'oblast' omònimu e unu de is tzentros culturales prus de importu de s'istadu.

Posidura de Lviv in Ucraina

Cada die, a sa populatzione residente s'azunghent unas àteras 200.000 chi assortint de foras. Lviv est difatis tzitade industriale, ma fintzas sea de universidade.

Est pois sede de orchestra filarmònica e de su Teatru d'Òpera. su tzentru istòricu est patrimòniu de s'UNESCO de su 1998.

Istòria

Lviv est istada istoricamente bidda de majoria polonesa. In su 1919 fiat difatis parte de sa Polònia, torrada a costituire a s'acabu de sa prima gherra mundiale. Tando unu 50% de is bividores fiat de etnia polonesa, unu 32% fiat ebreu e petzi unu 15% ucrainu.

A pustis de sa segunda gherra mundiale, in su 1945, is làcanas de sa Polònia fiant mudadas e su territòriu de Lviv tzedidu a s'Unione Sovietica. Is bividores ebreos fiant giai istados trazados de sa barbaridade de sa shoah, ma sa populatzione polonesa fiat intames bogada e obligada a si nche retirare intro de is làcanas noas de sa Polonia. In ie sa prus parte de issos si diat pois tramudare a Wrocław. Lviv fiat torrada a populare cun bividores de etnia ucraina.