Lviv

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Coordinatas: 49°49′48″N 24°00′51″E / 49.83°N 24.014167°E49.83; 24.014167

Flag of the Italian region Sardinia.svg
Articulu in LSC
Flag of the Italian region Sardinia.svg

Lviv

Lviv (in ucrainu: Львів, trasliteradu: L'viv; in polonesu: Lwów; in russu: Львов, trasliteradu: L'vov; in tedescu: Lemberg; in yiddish לעמבערג, trasliteradu Lemberik; in latinu: Leopolis [sa bidda de su lione]) est una tzitade de unos 729,850 bividores de s'Ucraina otzidentale, cabulogu de s'oblast' omònimu e unu de is tzentros culturales prus de importu de s'istadu.

Posidura de Lviv in Ucraina

Cada die, a sa populatzione residente s'azunghent unas àteras 200.000 chi assortint de foras. Lviv est difatis tzitade industriale, ma fintzas sea de universidade.

Est pois sede de orchestra filarmònica e de su Teatru d'Òpera. su tzentru istòricu est patrimòniu de s'UNESCO de su 1998.

Istòria[modìfica | edit source]

Lviv est istada istoricamente bidda de majoria polonesa. In su 1919 fiat difatis parte de sa Polònia, torrada a costituire a s'acabu de sa prima gherra mundiale. Tando unu 50% de is bividores fiat de etnia polonesa, unu 32% fiat ebreu e petzi unu 15% ucrainu.

A pustis de sa segunda gherra mundiale, in su 1945, is làcanas de sa Polònia fiant mudadas e su territòriu de Lviv tzedidu a s'Unione Sovietica. Is bividores ebreos fiant giai istados trazados de sa barbaridade de sa shoah, ma sa populatzione polonesa fiat intames bogada e obligada a si nche retirare intro de is làcanas noas de sa Polonia. In ie sa prus parte de issos si diat pois tramudare a Wrocław. Lviv fiat torrada a populare cun bividores de etnia ucraina.

Àteros progetos[modìfica | edit source]