Manacor

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Coordinatas: 39°34′12″N 3°12′32″E / 39.57°N 3.208889°E39.57; 3.208889

Flag of the Italian region Sardinia.svg
Articulu in LSC
Flag of the Italian region Sardinia.svg

Santa Maria dels Dolors, Manacor
Localizatzione in s'ìsula de Majorca

Manacor est una comuna ispagnola de 40.548 abitantes situadu in sa comunidade autònoma de sas Baleares.

Istòria[modìfica | edit source]

Manifestatzione folclorìstica a Manacor.

Sos primos inditos de un'antropizatzione de su logu remontant a su 2000 a.C., data a sa cale sunt apostos sos acatamentos antròpicos de sas grutas de s'Homonet at Sunt Ribot e Mitjà de ses Beies a Ischit Sínia Nova, impare a fàbricos simigiantes a sa naveta, siat isuladas chi afiotadas in bidditzolos in sas localidades de sa Marineta e s'Hospitalet Vell. Sunt istados annotamala agatados carchi talaiot, fàbricos simigiantes a nuraghes in s'Hospitalet Vell, es Boc, Bellver, Bendrís, Sunt Sureda e sa Gruta.

Sos numerosos acatamentos fatos in s'àrea de Porto Cristo, isbocu a mare in ue fiat assetiadu su portu romanu, dimostrant ca fiat sede de unas atividades froridas, e annotamala sunt presentes restos de basìlica in sa Carrotja i son Peretó, a testimonia de sa presèntzia de sa comunidade cristiana. Nointames est a suta de sa dominatzione musulmana, instaurada in s'ìsula partinde dae su 903, chi Manacor assumet a pagu a pagu importu majore finas èssere bellu che una tzitade.

Posca sa conchista de Maiorca a òpera de su re Giagu I de Aragona in su 1229, fiat istadu nominadu a s'apòmpiu de s'ìsula su fradile Nuño Sánchez.

In s'annu 1300 su re Giagu II de Majorca aiat dadu a Manacor s'istadu de munitzipalidade. De custa època si cunservat sa Torre del Palau e sas fortilesas de campagna de Torre de ses Puntes e Torre dels Enagistes.

Santu Bissente Ferreri fiat istadu a Manacor in su 1414. In s'annu 1576 aiat istadu fundadu su cunventu dedicadu a su santu e a pustis de l'àere fraigadu aiat incumentzadu fintzas sa fraigadura de sa crèsia in istile barocu, mentras su cunbentu torrat a sos primìtzios de su sèculu sighente.

Geografia fìsica[modìfica | edit source]

Manacor est situada in sa zona orientale de s'ìsula de Majorca, a belle 50 km de Palma de Majorca. Est su segundu munitzìpiu de s'ìsula in istèrrida e làcanat a sud cun Felanitx, a ovest cun Vilafranca de Bonany, a nord cun Sant Llorenç des Cardassar e a est cun Petra. Sas printzipales fratziones (cat poblacions) sunt, foras dae sa tzitadina de Manacor, Porto Cristo, s'Illot, Cales de Mallorca, Cala Anguila, Cala Mendia, Son Macià e Cala Murada. Sa costa est longa belle 27 km e est rica de sinaduras: Cala Varques, Cala Domingos, Cala Antena, Cala Bota, Cala Virgili, Cala Pilota, Cala Magraner, Cala Sequer e Cala Morlanda.

Sos montes no sunt meda artos, s'artària mèdia est de 12 metros subra su mare. Su territòriu de su municipi est partidu in tres zonas distintas:

  • Es Pla (su pranu), in ue s'agatat su tzentru urbanu, caraterizadu pro s'ausèntzia de montes, segadu sceti dae sa badde de la Nou;
  • la Serrat de Llevant (cadena de levante), de època mesozòica e caraterizada dae montigros durches e terras mescamente calcàreas, est formada dae sos montes de Calicant (427 m) e Llodrà (350 m), su pitzu Na Moixa (335 m) e Fangar (318 m).
  • sa Marina, chi costituit unu pranu de 4 km de ladiore incurbadu cara a su mare. Sas terras calcàreas ant favorèssidu fenòmenos de carsismu dende orìgine a numerosos concales e tuvas, intre cales sas Coves del Drach, sas coves Hams e sas Coves des Pirata.

Pessonàgios[modìfica | edit source]

Àteros progetos[modìfica | edit source]