Megali Idea

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Territòrios pretèndidos dae sa Grèghia in su 1919, segundu sa Megali Idea

Sa Megali Idea (in gregu Μεγάλη Ιδέα, in sardu Idea Manna) est istadu unu cuntzetu de su natzionalismu gregu chi espressaiat sa voluntade de annessionare a s'istadu ellènicu totu sos territòrios bìvidos dae populatzione de etnia grega in suta de un'ùnicu stadu mannu unitàriu, cun Costantinòpoli capitale in logu de Atene. S'Idea si referiat a su tentativu de ammanniare sa soberania grega in sa regione, recuperende unos carchis territòrios pèrdidos de s'Imperu bizantinu, s'Anatòlia de su sud, Tzipru e de liberare Costantinòpoli, sede de su Patriarcadu ecumènicu, pro nde fàghere su tzentru de su cristianèsimu ortodossu. Su cuntzetu de sa Megali Idea torraiat a cunsertare sa traditzione ellenìstica cun cussa religiosu-ortodossa.

Cun s'unificatzione grega acontèssida in su 1821-1829, sa Megali Idea at giogadu unu ruolu majore in sa polìtica èstera grega, in su primu logu a òpera de su primu ministru costitutzionale de orìgine arumena, Ioannis Kolettis. Su progetu, abarradu unu obietivu polìticu primàriu pro casi totu sos guvernos gregos finas a su 1922, est arribbadu a puntu de cumprimentu cun su Tratadu de Sèvres, ma est istadu abbandonadu a su tèrmine de sa Gherra gregu-turca de su 1919-1922 cun sa iscontzada militare de sos gregos. Su cuntzetu de Megali Idea est istadu torradu a bogare a allega dae su partidu polìticu de dereta estrema Arverschida Dorada.