Gherra gregu-turca (1919-1922)

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Attaccu grecu
Mapa de sos territòrios pretèndidos dae sa Grèghia in sa cunferèntzia de paghe de Parigi, in su 1919

Sa Gherra gregu-turca de 1919-1922, fintzas connota che a Guerra de s'Àsia Minore, rapresentat una sèrie de cunflitos armados intre Grèghia e sos rivolutzionàrios de su Movimentu Natzionale Turcu, nàschidu che punna natzionalista a pustis de sa Prima Guerra Mundiale in intro de s'impèriu Otomanu decaende·si, chi ant tentu logu intre su maju de su 1919 e su santugaine de su 1922. Faghet parte de sa gherra de Indipendèntzia Turca chi incluet sa gherra turco-armena intre 1919-1920 e chi fiat acabada cun su Tratadu de Losanna e su cuncàmbiu a segus de populatziones intre Grèghia e Turchia.

Sa resone printzipale de custa gherra si derivat de sa Prima Guerra Mundiale, in sa cale sa Grèghia, dae su 1917, aiat cumbàtidu a costadu de s'Intesa Tripla contra de s'Impèriu Otomanu. Cun s'isprofundimentu de s'Impèriu Otomanu, a sa fine de sa Guerra Manna, sa Grèghia aiat bidu fatìbiles sas aspiratziones suas in logu de sa realizatzione de sa Megali Idea, est a nàrrere, sa reconchista de totu sos territòrios istòricos chi aparteniant a sos gregos che sutzessores deretos de s'Impèriu bizantinu; su puntu tzentrale de custa idea fiat su recùperu de Costantinòpoli in manos a sos otomanos, conchistadores suos e inimigos in cussu momentu.

Sa Grèghia aiat pòdidu ocupare a pagu a pagu, e cun s'apògiu partziale de sos alleados suos, una parte manna de sos territòrios in manos otomanas, ma non Costantinòpoli nen sos istrintos de sos Dardanellos e de su Bòsforu, cosa chi l'aeret cunfertu su cuntrollu totale de sa bia marìtima intre Atene e Costantinòpoli.

Cun totu chi s'Impèriu Otomanu fiat indepidadu e s'esèrtzitu suo detzimadu, su cumandante Mustafa Kemal Atatürk aiat ischidu infèrrere una dose de morale e amore pàtriu sas tropas suas pro gherrare contra sos inimigos chi intentaiant conchistare e si partzire sa natzione issoro. In su 1922, fiat resèssidu a bìnchere sas tropas gregas assentadas in Àsia Minore, chi no ant tentu àtera essida chi non fuire e capitulare.

Durante su cunflitu fiant mortos prus de su 20% de sa populatzione mascra de Anatòlia. In Grèghia est sa derrota fiat atinada che sa Catastrofe Manna; dae su cantone turcu, sa gherra est istada bida che una vitòria in intro de sa mentovada Guerra de Indipendèntzia Turca, in ue gherraiant pro fàghere fronte a sos atacos de diferentes potèntzias europeas (Frantza, su Rennu Unidu e sa Grèghia matessi) in su territòriu suo.