Regnu de Grètzia

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Regnu de Grètzia

Βασίλειο τῆς Ἑλλάδος
Vasíleion tīs Elládos

Regnu de Grètzia Βασίλειο τῆς Ἑλλάδος Vasíleion tīs Elládos – Bandera Regnu de Grètzia Βασίλειο τῆς Ἑλλάδος Vasíleion tīs Elládos - Istemma
Bandera
Motu: (GR) Ἐλευθερία ἢ Θάνατος

Elefthería í Thánatos
(SC) Libertade o Morte

Regnu de Grètzia Βασίλειο τῆς Ἑλλάδος Vasíleion tīs Elládos - Localizatzione
Làcanas de su Regnu de Grètzia a pustis de is tratados de Neuilly e de Sèvres, cando fiat arribada a s'istèrrida territoriale màssima, in antis de s'incomintzu de sa gherra gregu-turca
Datos amministrativos
Limbas ufitziales gregu
Limbas chistionadas albanesu, arumenu, bùlgaru, giudeu-ispagnolu, matzèdonu, romanì, turcu
Innu (GR) Imnos is tin Eleftherian
Capitale Nafplio (1827-1834)
Atene
Polìtica
Forma de Istadu Monarchia
Forma de guvernu Monarchia
Nàschida
Càusa
Fine
  • 25 martzu 1924 cun Giorghi II
  • 1 giugno 1973 con Costantinu II cun
  • 25 de martzu de su 1924 cun Giorghi II
  • 1 làmpadas 1973 cun Costantinu II
Càusa
Territòriu e populatzione
Territòriu originale 47.516 km² in su 1838
Mannària màssima 173.779 km² in su 1920
Populatzione tzirca 8.768.372 in su 1971
Economia
Valuta Dracma grega
Religione e sotziedade
Religione de Istadu ortodossia
Regnu de Grètzia Βασίλειο τῆς Ἑλλάδος Vasíleion tīs Elládos - Mapa
Ispainadura de su regnu de Grètzia
Evolutzione istòrica
Istadu antepostu Flag of the Ottoman Empire (1844–1922).svg Impèriu Otomanu
Istadu imbeniente Flag of Greece (1822-1978).svg Segunda Repùblica Ellènica (1924 - 1935)
Flag of Greece (1970-1975).svg Ditadura de is coronellos (1967-1973)
Flag of Greece.svg Grètzia
Como est parte de bandera Albania
bandera Grètzia
bandera Turchia

Regnu de Grètzia (in gregu: Βασίλειον της Ελλάδος, Vasíleion tis Elládos), fiat su nùmene de s'istadu gregu istabilidu in su 1832 pro voluntade de is potèntzias mannas de Regnu Unidu, Frantza e Impèriu Russu. A livellu internatzionale fiat istadu reconnotu cuss'annu matessi, in su Tratadu de Costantinòpoli, su cale aiat asseguradu s'indipendèntzia sua cumprida dae s'Impèriu Otomanu. Su regnu fiat nàschidu a pustis de su stzessu de is guvernos provisòrios gregos de sa gherra de indipendèntzia, e fiat duradu fintzas a su 1924, cando fiat decrarada sa Segunda Repùblica Ellènica. Sa monarchia fiat istada acontzada torra in su 1935, interrùmpida intre su 1941 e su 1944 dae s'ocupatzione de s'Asse e si fiat a pustis mantentu fintzas a su 1974, cando, a pustis de una ditadura militare de sete annos, fiat istabilida s'atuale Tertza Repùblica.

Istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su regnu fiat istabilidu in s'annu 1832 a pustis de su tratadu de Londra dae is potèntzias mannas de s'època (Regnu Unidu, Frantza e Rùssia). Su tratadu fissaiat s'indipendèntzia prena de Grètzia cara a s'Impèriu Otomanu a pustis a sa gherra de indipendèntzia grega.

Monarchia bavaresa[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sende chi Leopold de Sassònia-Coburg-Gotha aiat refudadu sa corona, su tronu fiat atzetadu dae su prìntzipe Otone de Wittelsbach, prìntzipe de Baviera, chie fiat divènnidu Otone I de Grètzia, in palas a s'eletzione sua pro su parlamentu de Nafplio su 8 de austu de su 1832. Otone I aiat guvernadu a monarca assolutu, intorriadu dae cussigeris bavaresos e si si fiat ammostadu pagu dispostu a guvernare cun is veteranos de sa gherra de indipendèntzia. Suta su regnu suo, su paisu si fiat comente si siat unu pagu modernizadu: fiat torrada a organizare s'amministratzione, sa giustìtzia, fiat formadu un'esèrtzitu regulare, fiant regulados is relatos cun sa Crèsia e fiat reformadu s'imparu, cun sa criatzione, in s'annu 1837, de sa prima universidade de Grètzia. Custa polìtica fiat fata prus discandosa dae is prèstidos numerosos e importantes chi is « Potèntzias Protetoras » cuntzediant a sa Grètzia.

Otone I fiat obrigadu in s'annu 1843 a atzetare una costitutzione. Natzionalista e partidista de sa Megali Idea (Sa Grètzia Manna), su soberanu poniat iscuntentu pro sa polìtica estera sua e sa non cunversione a sa religione ortodossa. In su mese de santugaine de su 1862, fiat dispatzadu dae un'abolotu nou. Un'eletzione de unu soberanu nou fiat tando organizada. S'Assemblea aiat isseberadu su prìntzipe Vilhelm de Danimarca chi fiat divènnidu Giorghi I de Grètzia e aiat retzidu su tìtulu de re de sos ellènicos.

Polìtica de ispainadura[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Dae s'arribu suo a su pòdere in s'annu 1863, Giorghi I aiat otentu dae su Regnu Unidu sa tzessione de sas ìsulas Jònicas. In s'annu 1881, su tratadu de Costantinòpoli aiat permìtidu s'incorporatzione in Grètzia de sa Tessàlia e de una parte de s'Epiru. Creta, semper poderiu de s'Impèriu otomanu, fiat ocupada dae is tropas gregas in s'annu 1897, cosa chi aiat batidu a sa declaratzione de gherra de s'Impèriu Otomanu. Sa Grètzia padessende una derrota grae si fiat sarbada isceti pro mèdiu de s'interventu de is potèntzias protetoras manna chi aiant impostu sa bogada de is tropas otomanas.[1] Suta sa pressione de is potèntzias mannas, s'ìsula fiat fata tando una provìntzia autònoma otomana, cun in su prìntzipe Giorghi de Grètzia a càbudu.

In matessi tempus, sa Grètzia s'agataiat implicada a sa rivalidade bulgaru-gregu-serba in Matzedònia, custa provìntzia galu otomana fiat pretèndida dae su printzipadu de Bulgaria e dae su de Sèrbia.

In s'annu 1912-1913, sa Grètzia aiat partètzipadu a is duas Gherras balcànicas. Aiat otentu sa regione de Thessaloniki, s'Epiru, is ìsulas de s'Egeu (francu su Dodecanesu tzèdidu a s'Itàlia) e s'incorporatzione definitiva de Creta autònoma. Su regnu aiat bistu tando sa superfìtzie sua e sa populatzione multiplicadas de duas bortas. Ma sa bochidura, su 18 de martzu de su 1913, de Giorghi I, a su cale fiat sighidu su fìgiu Costantinu I, aiat provocadu una crisi polìtica grae. Su cunflitu aiat difatis bogadu a pìgiu su sentidu de rialia chi esistiat intre su soberanu nou e su cabu de su guvernu.

Prima Gherra Mundiale e iscisma natzionale[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Fiat su iscadenamentu de sa Prima Gherra Mundiale in s'annu 1914 chi diat èssere s'elementudeterminadore de sa truncadura intre su re e su Primu ministru suo. Connadu de su Kaiser Wilhelm II e pro-tedescu, Costantinu I fiat de su totu in disacòrdiu cun Elefthérios Venizélos, favoràbile a s'Intesa Tripla. In su mese de santugaine de su 1915, su re fiat obrigadu duncas dae Venizélos a lassare is funtziones suas, ma custu ùrtimu aiat fundadu in Thessaloniki unu « Guvernu de defensa natzionale » sustentadu dae sos Alleados e su paisu si fiat agatadu a lestru segadu in duos.

Su 10 de làmpadas de su 1917, suta sa pressione de is fortzas de s'Intesa, Costantinu I aiat dèpidu a sa fine lassare su tronu a su segundu fìgiu suo, Lisandru I.

De su regnu de Lisandru I in sa Segunda Repùblica[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Una borta chi Venizélos fiat torradu a su pòdere in Atene, sa Grètzia fiat intrada ufitzialmente in gherra contra sos impèrios tzentrales (a chi s'Impèriu Otomanu fiat alliadu). Carchi mese a pustis a sa fine de su cunflitu e cun sa firma de s'armistìtziu de Mudros, is gregos fiant isbarcados in Smýrni, iscadenende aici sa gherra gregu-turca. Is tratados de Neuilly e de Sèvres aiant asseguradu a sa Grètzia balàngios territoriales de importu, comente sa Tràtzia orientale, Smýrni e una parte mannas de is provìntzias de s'Egeu e de s'Àsia minore. Sa realizatzione de sa Megali Idea aparessiat tando imbeniente, ma is turcos aiant refudadu de si pinnigare.

Sa morte atzidentale, in su mese de santugaine de su 1920, de su re Lisandru I e sa derrota de Elefthérios Venizélos in is eletziones de santandria fiant sighidas dae unu plebiscitu chi aiat torradu su re Costantinu a su pòdere su 15 de nadale.

Sa Grètzia fiat a sa fine derrotada dae sa coalitzione de is natzionalistas turcos ghiados dae su republicanu Mustafa Kemal. Su 27 de cabudanni de su 1922, cara a is disastros militares, Costantinu I aiat dèpidu torrare renuntziare a su tronu e aiant abdicadu in favore de su fìgiu mannu, Giorghi II. Su Regnu de Grètzia aiat dèpidu atzetare su tratadu de Losanna e abbandonare totu is conchistas territoriales in Anatòlia e in Tràtzia orientale. Unu cuncàmbiu importante de populatziones aiat tentu logu intre is duos paisos. Custu fallimentu polìticu e is dificultades econòmicas de chi padessait su paisu aiat batidu a s'esìliu de Giorghi II. Sa Segunda Repùblica Ellènica fiat proclamada su 25 de martzu de su 1924, in fatu cunfirmada dae unu plebiscitu su 13 de abrile.

Torrada de sa monarchia e ditadura militare[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa Repùblica fiat resurtada essere instàbile meda e, su 3 de santandria de su 1935, unu plebiscitu nou, cuntierradu meda, organizadu dae su Primu ministru Geórgios Kondýlis, aiat detzìdidu de torrare a sa monarchia cun giai su 95 % de is sufràgios.

S'instabilidade polìtica fiat nointames perdurada e sos balàngios de eletoradu de su Partidu comunista de Grètzia aiant impedidu in is eletziones de ghennàrgiu 1936 de imbàtere a una majoria. Su 4 de austu de su 1936, unu corpu de istadu, organizadu dae su generale Ioannis Metaxas, aiat permìtidu s'instauratzione de unu règimene ditatoriale apoderadu dae su re: su Règimene de su 4 de Austu.

Segunda Gherra Mundiale[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In su mese de santugaine 1940, sa Grètzia fiat ocupada dae s'Itàlia Fascista. Su contratacu gregu fiat istadu vitoriosu ma aiat indùidu un'invasione de su paisu a banda de sa Germània Nazista su 9 de abrile de su 1941. Sa Grètzia fiat tando ocupada dae s'Itàlia, dae sa Germània e dae sa Bulgaria, e unu guvernu collaboradore, chi aiat suprìmidu onni rielatu cun sa monarchia, aiat bidu lughe in Atene.

Su re Giorghi II rapresentaiat unu guvernu in esìliu. Una parte de is fortzas armadas gregas s'agataiat in Oriente Mèdiu tando dominadu dae is britànnicos. Torrados a armare e incuadradas dae is britànnicos, aprantamonados suta s'autoridade de su guvernu gregu in esìliu, e afortiados dae voluntàrios de iscratza de is comunidades gregas ispatriadas, is tropas gregas formaiant in sa Palestina mandatària s'Esèrtzitu Ellènicu Reale de Oriente Mèdiu (in gregu modernu: Βασιλικός Ελληνικός Στρατός Μέσης Ανατολής, o ΒΕΣΜΑ), chi partètzipat a is cumbatas a su costadu de sos Alliados, massimamente in logu de is campagnas de Àfrica e de Oriente Mèdiu, in ue aiant contribuidu a sa segunda batalla de Al Alamein. Sa de 3 brigadas de monte de is fortzas gregas lìberas aiant partètzipadu in fatu a sa campagna de Itàlia e aiant pigadu parte a s'ofensiva contra sa lìnia gòtica.

In sa Grètzia ocupada, is deportatziones de sos ebreos fiat posta in atu. In parallelu, una resistèntzia bèllica de importu si fiat isvilupada, acumpangiada dae tensiones creschende intre is grupos de resistentes monàrchicos, natzionalistas e comunistas. S'avantzada de is tropas sovièticas in Europa de s'estu, is balàngios territoriales realizados dae sa resistèntzia grega e s'isbarcu de is tropas britànnicas in su mese de santugaine de su 1944 aiat condùidu a sa retirada de is tedescos de su territòriu natzionale.

Sa tensione polìtica fiat peristantu estrema e fiat disgèniada in unu cunflitu armadu intre is comunistas gregos, is republicanos, sas autoridades monàrchicas e is britànnicos. Unu tregu de paga dura fiat arribadu a sa fine in su mese de freàrgiu de su 1945. S'Archipìscamu Damaskinos, cabu de su guvernu, aiat asseguradu sa reghèntzia de su Regnu ispetende chi su mantenimentu o no de sa monarchia esseret detzìdidu.

Gherra tzivile[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In is eletziones de su 3 de martzu de su 1946, is monàrchicos aiat otentu sa majoria de is votos. Unu referendum aiat istabilidu sa torrada a su tronu de Giorghi II, chie fiat torradu in cabudanni. Ma custu resurtadu eletorale aiat provocadu sa gherra tzivile cun is comunistas. Su cunflitu fiat duradu fintzas a s'annu 1949 e fiat acabadu cun sa vitòria de is fortzas guvernativas. Pàulu I fiat in s'intertantu sutzèdidu a su frade Giorghi II, mortu in s'annu 1947.

Fraigu torra de su paisu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

A pustis de su cunflitu, sa Grètzia aiat cumintzadu su fraigu torra gràtzias a su Pranu Marshall. In s'annu 1948, ddi fiant annèssidas is ìsulas de su Dodecanesu, tzèdidas dae s'Itàlia cun su tratadu de Parigi. Su paisu aiat sufridu de un'instabilidade guvernativa manna fintzas a s'annu 1952. A fatu de custa data, su guvernu de Aléxandros Papágos aiat asseguradu una tzerta istabilidade. Su partidu comunista fiat proibidu, is fèminas aiat otentu su deretu de votu e una polìtica de cuntziliatzione e de alliàntzia fiat persighida cun sa Turchia e sa Repùblica federale populare de Jugoslàvia. Su guvernu de Konstantínos Karamanlís aiat sighidu cun custa polìtica.

In s'annu 1964, su cabu de s'opositzione Geórgios Papandréou aiat iscrùfidu sa vitòria a sas eletziones legislativas. S'annu matessi, Costantinu II fiat sutzèdidu a su babbu, su re Paulu I.

Ditadura de sos coronellos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Papandréou pariat èssere su favoridu pro sas eletziones legislativas de su 1967, ma custas fiant istadas impèdidas dae unu corpu de istadu militare, realizadu su 21 de abrile. Un'assemblea militare aiat tando pigadu su pòdere e su tentativu de contra-corpu de istadu organizada dae su re Costantinu II su 13 de nadale de su 1967 fiat finidu cun s'esìliu de sa famìlia reale. Sende gasi, sa monarchia fiat ufitzialmente mantenta e is dirigentes a sighire de s'assemblea assumiant su tìtulu de reghente.

Su 29 de trìulas de su 1973, unu plebiscitu organizadu dae su règimene aiat proclamadu sa Repùblica e su cabu de s'assemblea, Geórgios Papadópoulos, nde fiat divènnidu su primu presidente.

Fine de sa monarchia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

A pustis de sa ruta de sa ditadura, su guvernu de Konstantínos Karamanlís aiat organizadu torra unu referendum. Su 8 de nadale de su 1974, su 69 % de sos eletores gregos si fiat pronùntziadu a favore de sa fine de sa monarchia e pro de sa costitutzione de sa Repùblica.

Economia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Comente sos àteros Istados balcànicos nàschidos durante su sèculu XIX, su regnu de Grètzia fiat a coa economicamente.[2]​ Fiat, comente sos àteros, in sustàntzia agràriu e cumpostu dae una classe de massajos de propietàrios minores, chi sia fiant fatos meres mediante s'ocupatzione de sa terra, chi dae su 1832 perteniat pro sa majoria a s'Istadu.[3] Sa propiedade fiat andada cambiende in sustàntzia a partire dae su 1871, cun unu pranu de reformas chi aiat trasladadu sa propiedade legale a is massajos: intre su 1871 e su 1911, si fiant emìtidos 357.217 tìtulos de propiedade.[4] S'aumentu de su pòdere polìticu de is massajos aiat cambiadu s'istrutura fiscale de su regnu. Comente in su restu de sa regione, s'Istadu teniat unu rolu tzentrale in sa sotziedade, divìdida in sustàntzia in una classe de massajos ampra e una populatzione urbana iscassa, formada susetotus dae funtzionàrios e carchi professionista de sa burghesia minore (abogados, dotores...).[5] Sa populatzione urbana fiat impreada duncas pro sa majoria in fintziones istatales.[6] Sa dipendèntzia fiscale dae sa messaria, assugetada a s'Istadu comente istrumentu de incassu de dinares pro su sustentamentu de s'èlite urbana, aiat permìtidu su naschimentu de una casta oligarchiaoligàrchica in sa polìtica natzionale.[7] Carchi famìlia, in antis propietàrios de terras e a pustis dominadores in sa polìtica natzionale, aiat istabilidu unu sistema de nepotismu in su cale, in càmbiu de votos, fiant cuntzèdidas impreos istatales.[8] A cada càmbiu de guvernu, is impreados chi ocupaiant funtziones istatales minores cambiaiant.[9] Pro custu intre is annos 1843 e 1878, su 57% de is dirigentes polìticos e su 77.5% de is ministros perteniat a calicunas de is famìlias chi cumandaiant sa polìtica grega, mentras chi intre 1878 e 1910, is pertzentuales respetivas fiant istadas de su 91,7% e de su 58,3%.[10] Sa populatzione fiat in manna majoria analfabeta: in su 1870, isceti su 6,3% de is fèminas e isceti su 21,62% de is òmines ischiat lìgere.[11]

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. (FR) F. Georgeon, Abdülhamid II: Le sultan calife (1876-1909), Fayard, 19 onniasanti 2003.
  2. (EN) Victor N. Roudometof, The Social Origins of Balkan Politics: Nationalism, Underdevelopment, and the Nation-State in Greece, Serbia, and Bulgaria, 1880-1920, in Mediterranean Quarterly, Trìulas 2000, p. 146.
  3. (EN) Victor N. Roudometof, The Social Origins of Balkan Politics: Nationalism, Underdevelopment, and the Nation-State in Greece, Serbia, and Bulgaria, 1880-1920, in Mediterranean Quarterly, Trìulas 2000, pp. 146-147.
  4. (EN) Victor N. Roudometof, The Social Origins of Balkan Politics: Nationalism, Underdevelopment, and the Nation-State in Greece, Serbia, and Bulgaria, 1880-1920, in Mediterranean Quarterly, Trìulas 2000, p. 147.
  5. (EN) Victor N. Roudometof, The Social Origins of Balkan Politics: Nationalism, Underdevelopment, and the Nation-State in Greece, Serbia, and Bulgaria, 1880-1920, in Mediterranean Quarterly, Trìulas 2000, p. 151.
  6. (EN) Victor N. Roudometof, The Social Origins of Balkan Politics: Nationalism, Underdevelopment, and the Nation-State in Greece, Serbia, and Bulgaria, 1880-1920, in Mediterranean Quarterly, Trìulas 2000, p. 151.
  7. (EN) Victor N. Roudometof, The Social Origins of Balkan Politics: Nationalism, Underdevelopment, and the Nation-State in Greece, Serbia, and Bulgaria, 1880-1920, in Mediterranean Quarterly, Trìulas 2000, p. 151.
  8. (EN) Victor N. Roudometof, The Social Origins of Balkan Politics: Nationalism, Underdevelopment, and the Nation-State in Greece, Serbia, and Bulgaria, 1880-1920, in Mediterranean Quarterly, Trìulas 2000, pp. 151-152.
  9. (EN) Victor N. Roudometof, The Social Origins of Balkan Politics: Nationalism, Underdevelopment, and the Nation-State in Greece, Serbia, and Bulgaria, 1880-1920, in Mediterranean Quarterly, Trìulas 2000, pp. 152.
  10. (EN) Victor N. Roudometof, The Social Origins of Balkan Politics: Nationalism, Underdevelopment, and the Nation-State in Greece, Serbia, and Bulgaria, 1880-1920, in Mediterranean Quarterly, Trìulas 2000, pp. 152.
  11. (EN) Victor N. Roudometof, The Social Origins of Balkan Politics: Nationalism, Underdevelopment, and the Nation-State in Greece, Serbia, and Bulgaria, 1880-1920, in Mediterranean Quarterly, Trìulas 2000, pp. 154.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]