Gherras balcànicas

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu


Assètiu territoriale in antis e a pustis de is gherras balcànicas
Cumponidura ètnica in is Balcanos in su 1910

Is gherras balcànicas (in bùlgaru Балкански войни, Balkanski vojni, in gregu: Βαλκανικοί πόλεμοι, Valkanikì pòlemi, in rumenu: Războaiele balcanice, in serbu: Балкански ратови, Balkanski ratovi, in turcu: Balkan Savaşları) sunt istadas duas gherras cumbàtidas in s'Europa sud-orientale in su 1912-1913 in su cursu de is cales sos istados cumponentes sa Liga Balcànica (Regnu de Bulgaria, Grètzia, Regnu de su Montenegru e Regnu de Sèrbia) a primu aiant conchistadu a sos otomanos sa Matzedònia e manna parte de sa Tràtzia e a pustis aiant atumbadu intre de issos e issos pro sa ispartzidura de is terras conchistadas.

Is promissas non mantentas e is malumores fiant istados causados dae su mancadu cumpletamentu de su protzessu de emantzipatzione de is terras balcànicas de su chi abarraiat de s'Impèriu Otomanu durante su de 19 sèculos. Is serbos, durante sa gherra russu-turca de su 1877-78, aiant difatis conchistadu medas territòrios; mentras sa Grètzia si fiat annessionada sa Tessàlia in su 1881 (fintzas si a pustis nd'aiat dèpidu torrare una parte minore a sos Otomanos in su 1897) e sa Bulgaria (printzipadu autònomu de su 1878) sa provìntzia de sa Rumelia orientale in su 1885. Custos tres istados, paris cun su Montenegru, teniant mìrias de s'ispaniare cara a cussos territòrios, galu suta de su domìniu otomanu, nodidos cun su nùmene de "Rumelia" e chi cumprendiant sa Rumelia orientale, sa Matzedònia e sa Tràtzia.

De su restu, giai a metade Otighentos, is tensiones intre sos istados balcànicos bramidos de sutràere terras in Matzedònia e Tràtzia a s'Impèriu Otomanu aiant ispìnghidu is potèntzias mannas a fàghere de manera chi su status quo esseret mantentu e chi sas autoridades otomanas garantirent s'incolumidade de s populatziones cristianas a issas sutamìtidas, giai interessadas in sa gherra pro sa liberatzione dae su domìniu otomanu. Custas chistiones, nointames, si fiant torradas a presentare cando in su mese de trìulas de su 1908 sos Giòvanos Turcos aiant costrintu su Sultanu a torrare a pònnere sa Costitutzione otomana dae issu matessi suspèndida. Fiat istadu gai chi s'Àustria-Ungheria aiat aprofitadu de s'instabilidade polìtica de s'Impèriu Otomanu pro s'annessionare sa provìntzia de Bòsnia e Erzegòvina (giai ocupada, in realidade, in su 1878). Sa Bulgaria etotu si fiat proclamada regnu in manera cumprida indipendente (santugaine 1908), mentras is gregos aiant protzèdidu cun s'annessione de s'ìsula de Creta (is Potèntzias Mannas, nointames, aiant blocadu custa ùrtima operatzione).

Iscrètidos dae s'annessione a s'Àustria-Ungheria de sa Bòsnia (in ue biviant 825.000 serbos de fide ortodossa e biviant medas àteros apoderadores de sa càusa serba) e custrintu a reconnòschere tale annessione in su martzu 1909 ponende gai unu frenu a is avolotos de is natzionalistas serbos, su guvernu serbu aiat furriadu is mìrias de s'ispaniare cara a sud, in sa chi fiat sa "Betza Sèrbia" (su Sangiacadu de Novi Pazar e sa provìntzia de su Kosovo). A is mìrias serbas si fiant annàghidas cussas bùlgaras: a pustis de àere otentu s'apògiu de sa Rùssia in s'abrile 1909, sa Bulgaria cheriat difatis atacare a is territòrios otomanos in Tràtzia e Matzedònia. Peristantu, su 28 austu 1909 in Grètzia, unu grupu de ufitziales (Stratiotikos Syndesmos) aiant pedidu una reforma costitutzionale, sabogadura de sa famìlia reale dae sa ghia de is fortzas armadas e una polìtica èstera prus detzìdida e natzionalista cun sa cale pòdere resòlvere sa chistione cretesa e furriare s'èsitu de sa derrota de su 1897. A custos acontessimentos si fiat agiuntos s'avolotu de su martzu 1910 de sa populatzione albanesa in Kosovo (apoderada dae is Giòvanos Turcos) e, in s'austu 1910, su Montenegro si fiat fatu issu matessi regnu. In su 1911, s'ocupatzione italiana de sa Tripolitània, regione chi parteniat nominalmente a s'Impèriu Otomanu, nd'aiat indibilitadu sa positzione internatzionale istimulende in manera ulteriore is mìrias de is istados balcànicos minores.

Bibliografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • Lev Trotsky, Le guerre balcaniche 1912-1913, ediziones Lotta Comunista, Milanu, 1999
  • Egidio Ivetic, Le guerre balcaniche, Il Mulino, Bologna, 2006, ISBN 88-15-11373-8
  • GianPaolo Ferraioli, Politica e diplomazia in Italia tra XIX e XX secolo. Vita di Antonino di San Giuliano (1852-1914), Rubbettino, Soveria Mannelli, 2007
  • Cinzia Battista, I Balcani nella strategia politica dell'Occidente dalle guerre alla democrazia 1991 - 2010, Edizioni Eiffel, Caserta 2011

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]