Regnu de Bulgaria

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Regnu de Bulgaria

Царство България
Tsarstvo B'lgarija

Regnu de Bulgaria Царство България Tsarstvo B'lgarija – Bandera Regnu de Bulgaria Царство България Tsarstvo B'lgarija - Istemma
Bandera
Motu: (BG) Съединението прави силата

(Săedinenieto pravi silata)
(SC) S'unione faghet sa fortza

Regnu de Bulgaria Царство България Tsarstvo B'lgarija - Localizatzione
Làcanas de su Regnu de Bulgaria in su 1914
Datos amministrativos
Limbas ufitziales bùlgaru
Limbas chistionadas
Innu innu natzionale: (BG) Шуми Марица"

(Šumi Marica)
"Impare a su Maritza"

innu reale: Химн на Негово Величество Царя
(Himn na Negovo Veličestvo Tsarja) Innu de Sua Magestade su Tzar

Capitale Sòfia
Polìtica
Forma de Istadu Monarchia
Forma de guvernu Monarchia costitutzionale (1908-1934; 1944-1946)

Ditadura militare (1934-1935)
Monarchia assoluta (1935-1944)

Nàschida 15 de santugaine de su 1908
Càusa Indipendèntzia dae s'Impèriu Otomanu e dae s'Impèriu Russu
Fine 15 de cabudanni de su 1946 cun Simeone II
Càusa Abolitzione de sa monarchia e naschimentu de sa Repùblica Populare de Bulgaria
Territòriu e populatzione
Territòriu originale 95.223 km² in su 1908
Mannària màssima 122.134 km² in su 1915
Populatzione tzirca 7.029.349 in su 1946
Economia
Valuta Lev bùlgaru
Religione e sotziedade
Religione de Istadu ortodossia
Regnu de Bulgaria Царство България Tsarstvo B'lgarija - Mapa
Mapa de su Regnu de Bulgaria intre su 1941 e su 1944
Evolutzione istòrica
Istadu antepostu Flag of Bulgaria.svg Printzipadu de Bulgaria
Istadu imbeniente Flag of Bulgaria (1946–1948).svg Repùblica Populare de Bulgaria

Flag of Yugoslavia (1943–1946).svg Jugoslàvia Federale Democràtica
Flag of Greece (1822-1978).svg Regnu de Grètzia

Como est parte de bandera Bulgaria
bandera Grètzia

bandera Sèrbia
bandera Matzedònia de su Norte

Su Regnu de Bulgaria (in bùlgaru Царство България) est unu regìmene polìticu cun chi s'est costituida sa Bulgaria dae su 1908, annu cando su Printzipadu de Bulgaria aiat proclamadu s'indipendèntzia dae s'Impèriu Otomanu artziende a rangu de regnu, fintzas a pagu a pustis de s'acabu de sa Segunda Gherra Mundiale, in su 1946, cun sa ruta de sa monarchia e sa proclamatzione de sa Repùblica Populare. Mancari a raru, a bortas a custa fase de s'istòria de sa Bulgaria si ddi dat nùmene de Su De tres Impèrios Bùlgaros. S'istadu fiat nointames reconnotu a livellu internatzionale comente Regnu.

Istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Fundatzione e forma de istadu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Unu primu ente autònomu bùlgaru in forma de printzipadu autònomu e in sinu a s'Impèriu Otomanu fiat costituidu in su 1878, mancari populatzione abbundante cunsiderada bùlgara biviat fintzas in àteros territòrios amministrados deretu dae s'Impèriu, mescamente in Matzedònia. Custa regione nointames s'agataiat chertada intre àteros istados balcànicos de costitutzione noa, chi beniant a èssere su Regnu de Sèrbia, su Regnu de Grètzia e sa matessi Bulgaria. Sa cuntierra pro su controllu de custu territòriu si fiat perlongada fintzas a sa Prima Gherra Mundiale.

In 1903 fiat tzocada una rebellia in Matzedònia favorèssida dae sa Bulgaria. In 1908, aprofitende sa crisi internatzionale dèpida a s'artziada a su pòdere de is Giòvanos Turcos in Istanbul, su prìntzipe Ferdinand I aiat proclamadu s'indipendèntzia e si fiat decraradu tzar de su nou-costituidu Regnu de Bulgaria, su 22 de cabudanni (calendàriu giulianu)/ 5 de santugaine (calendàriu gregorianu) de su1908 in sa Crèsia de is Baranta Màrtires de Veliko Tarnovo.

Su tzar aiat agatadu manera de cuntzentrare su pòdere de prus in prus in manu sua. Dae su 1912 podiat firmare tratados internatzionales secretos sena su permissu de is Cortes bùlgaras.[1]​ Tambene manteniat su controllu subra sas eletziones, chi fiant acontzadas segundu is disìgios de su monarca e de su primu ministru - chi fiat isseberadu de issu etotu - in cada momentu.[2] Su pòdere creschende de Ferdinand I non si fundaiat subra s'abrogatzione de sa Costitutzione o subra s'instauratzione formale de una ditadura reale, si nono subra s'impreu abbistu de is pòderes costitutzionales cunfèrridos a sa figura sua, in piessignu subra su deretu suo de isseberare a is membros de su Cussìgiu de Ministros.[3] Comente in àteros paisos de sa regione, su costùmene fiat antimes de elègere a su Guvernu a traessu de sas eletziones, chi su monarca dd'isseberaret e a fatu si tzelebrarent is votatziones. Sende chi custas fiant controlladas dae su gabinetu nou, is preferèntzias de Ferdinand I nde bessiant cunfirmadas.​[4] Su funtzionariadu dependiat de sa cumpositzione de su gabinetu e fiat duncas dipendente in manera indereta puru de is favores de su monarca, chi aiat fatu in sa pràtica de su sistema polìticu de s'istadu in un'ispètzie de assolutismu costitutzionale.[5]

Gherras balcànicas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In su 1911 su primu ministru Natzionalista Ivan Gešov aiat detzìdidu de formare un'alliàntzia noa cun sa Grètzia e sa Sèrbia pro atacare in s'Impèriu Otomanu, mancari is chertos territoriales intre issos e issos sighiant.

In su mese de freàrgiu de su 1912 sa Bulgaria e sa Sèrbia aiant firmadu unu tratadu secretu e in su mese de maju nde fiat firmadu unu simigiante cun sa Grètzia. Fintzas su Montenegro si fiat unidu a s'alliàntzia. Sa sèrie de acòrdios istipulaiat chi tantis sa Matzedònia comente sa Tràtzia diant èssere partzidas intre is paisos alliados, ma lassaiat su sestadu dae is fronteras chentza de definire, pro neghe de is rialias intre issos etotu. Comente s'Impèriu Otomanu si fiat negadu de aplicare reformas noas in is territòrios pretèndidos dae sos istados balcànicos, fiat comintzada sa Prima Gherra Balcànica in su mese de santugaine de su 1912.

A pustis de sa vitòria de sos alliados in sa prima gherra balcànica, fiant comintzados luegus is chertos territoriales intre issos e issos. Sa Bulgaria aiat duncas pesadu gherra contra de is alliados antigos. Custu segundu cunflitu aiat cumportadu pèrdidas mannas de territòrios pro sa Bulgaria, chi aiat dèpidu intregare sa Dobrùgia Meridionale a sa Romania e giai totu sa Matzedònia, francos is territòrios a ròdiu de Strumica, mancari aiat mantentu s'atzessu in s'Egeu a traessu de una fròngia de chentu binti chilòmetros e su portu de Dedeagač.[6] Sa Sèrbia aiat otentu giai totu su norte de sa Matzedònia, s'Impèriu Otomanu aiat coberadu torra Edirne e sa Tràtzia orientale, mentras chi sa Grètzia aiat ocupadu s'Épeiros cun Joànnina e si fiat istèrrida unos setanta-chimbe chilòmetros in su norte e est de Thessaloniki.[7] Su Montenegro e sa Sèrbia si fiant ispartzidos su Sandžak e annotamala si fiat costituida s'Albania.[8]

Is gherras balcànicas aiant influentzadu a fundu su cursu a sighire de s'istòria de s'Europa. S'isfaghimentu de s'Impèriu Otomanu e de sa Bulgaria aiat criadu tensiones perigulosas in su sud-estu europeu. Peristantu sa Bulgaria aiat abbandonadu s'alliantzia istrinta cun sa Rùssia chi fintzas a tando aiat mantentu, in antis de pèrdere s'apoderamentu russu in sa cuntierra serbu-bùlgara pro su controllu de sa Matzedònia[9][10]​ e aiat intentadu de otènnere tando s'apoderamentu de s'Alliàntzia Tripla pro sas aspiratziones territoriales suas.[11][12] Sa Sèrbia si fiat fata s'inimigu printzipale de is natzionalistas bùlgaros sende chi aiat balangiadu sa prus parte de su territòriu de Matzedònia a chi custos punnaiant.[13]

Prima Gherra Mundiale[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Cando a sa fine de s'istiu de su 1914 fiat tzocada sa Prima Gherra Mundiale intre is blocos de paisos alliados, sa Bulgaria si fiat decrarada neutrale.[14] Fintzas a s'intrada in gherra in s'atòngiu de su 1915, s'obietivu de su guvernu fiat istadu sa de supesare sas ofertas de s'Intesa Tripla e de sos Impèrios Tzentrales a càmbiu de su mantenimentu de sa neutralidade o de s'alliàntzia, in chirca semper de annuddare is cunsighèntzias territoriales e econòmicas de sa derrota in sa Segunda Gherra Balcànica e de su Tratadu de Bucarest.[15]

Sa Bulgaria a sa fine aiat isseberadu de s'alliare cun is Impèrios Tzentrales siat pro sa situatzione bèllica de cussu momentu, chi pariat favorèssere una vitòria de custos, siat pro sa mègius oferta de territòrios presentada dae custos in cumparàntzia cun sa de s'Intesa.[16]​ A su cumintzu de santugaine de su 1915, sa Bulgaria aiat atacadu sa Sèrbia​[17] in coordinamentu cun sa Germània e Àustria-Ungheria, binchende in duos meses contra de sa resistèntzia de s'esèrtzitu serbu.

Cun sa derrota serba e sa rumena a fatu, in 1916-1917, sa Bulgaria aiat otentu sa manna majoria de is aspiratziones territoriales suas (Matzedònia, parte de sa costera de s'Egeu de Grètzia e territòriu rumenu), e aiat intentadu de ddas cunserbare una borta concluidos is cumbatimentos. S'impeoramentu grae de sa situatzione econòmica in su paisu e s'indebilitadura progressiva aiant fatu chi s'ofensiva vitoriosa de s'Intesa a metade de su mese de cabudanni de su 1918 cunduiret a s'isfundamentu de su fronte e a sa resa lestra bùlgara a sa fine de su mese.​[18] Sa derrota militare, chi aiat tragadu a mesu su restu de is paisos alliados, aiat batidu a sa pèrdida non petzi de is conchistas realizadas durante su cunflitu, si nono de parte de is territòrios chi formaiant s'istadu fintzas a su 1914.

Periòdu intre-gherras[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su perìodu de intre-gherras fiat comintzadu cun unu re nou, Boris III, fìgiu de Ferdinand I, pro su cale custu aiat abdicadu in is ùrtimas dies de sa gherra. S'iscuntentu populare aiat batidu a lestru s'Unione Natzionale Agrària Bùlgara de Aleksandăr Stambolijski - oposidore a sa gherra - a guvernare.[19] Fintzas a sa furriadura sua in su corpu de istadu de su 9 de làmpadas de su 1923, su guvernu de Stambolijski aiat aplicadu una sèrie de riformas profùndas, favoràbiles in sustàntzia pro is messajos.[20] Is partidos traditzionales chi aiant guvernadu durante is gherras chi aiant portadu a derrotas pro sa Bulgaria fiant abarrados dèbiles meda in su pustisgherra, in paris tempus chi creschiat s'apòmpiu de agràrios e comunistas.[21] Sa persighida de is partidos traditzionales a banda de Stambolijski, chi aiat istabilidu unu guvernu a manu a manu prus autoritàriu,[22] sa delusione de is natzionalistas matzèdones, iscuntentos pro sos acòrdios de su primu ministru cun is jugoslavos[23] e su sentidu de pèrdida de pòdere de sas élites antigas aiant batidu a sa furriadura violenta de Stambolijski e is cumpàngios de partidu suos.[24]

A su corpu de istadu contra Stambolijski fiat sighida una sèrie de guvernos autoritàrios mancari formalmente costitutzionales.[25] In su 1931, s'efetu de sa Depressione Manna aiat batidu a s'eletzione de una coalitzione noa de partidos chi incluiat una afiladura de sos agràrios, chi no aiat logradu, comente si siat, de isòrvere is problemas econòmicos causados dae sa crisi internatzionale. In su 1934 un'alliàntzia de tecnòcrates e militares (Zveno) aiat fatu unu corpu de istadu torra chi aiat postu fine a su guvernu costitutzionale e aiat instauradu unu règimene autoritàriu cun obietivos de modernizatzione de su paisu. Fartende·ddi apoderamentu, s'annu a pustis re Boris aiat assumidu is pòderes, imbatende a controllare su paisu a solu dae tando fintzas a s'abolitzione de sa monarchia a sa fine de sa Segunda Gherra Mundiale a traessu de una sèrie de gabinetos a su servìtziu suo.

Segunda Gherra Mundiale[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Boris aiat intentadu de mantènnere sa neutralidade bùlgara in sa gherra mundiale ma aiat finidu alliende·si cun s'Asse in su mese de martzu de su 1941; sa Bulgaria aiat retzidu is cumpensos territoriales pretèndidos pro sa partetzipatzione in su cunflitu.

Boris aiat mantentu su paisu istesiadu dae su cunflitu mundiale nou fintzas a su beranu de su 1941, cando s'ofensiva contra sa Grètzia e s'inclusione de is paisos a làcana in su Patu Tripartitu dd'aiat portadu a sutascrìere a isse etotu, alliende·si aici cun s'Asse. Sa partetzipatzione militare bùlgara in is campagnas militares fiat istada iscassa, serbende mescamente comente distacamentos in is territòrios tzèdidos a s'amministratzione sua (territòrios de is atuales Matzedònia de su Norte, parte de su sud de Sèrbia e sa Tràtzia).

In s'atòngiu de 1944, in antis s'arribu de s'esèrtzitu sovièticu a is fronteras bùlgaras, fiant acontèssidos càmbios de guvernu frenèticos pro intentare de apasiguare s'URSS, cun sa cale sa Bulgaria non s'agataiat in gherra formalmente. Custos tentativos aiant fallidu e cando sas unidades sovièticas fiant intradas a Bulgaria, aiant integradu su pòdere a s'oposidore Fronte Patriòticu.

Durante su pustisgherra, sa gherra pro su pòdere polìticu intre su Partidu Comunista Bùlgaru e is aversàrios suos aiat batidu intre àteras cunsighèntzias a s'abolitzione de sa monarchia e sa proclamatzione de una repùblica, controllada dae in cue a pagu dae is comunistas.

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. (EN) Jesse Rakoske, War and Democratization – A Case Study: The Bulgarian experience of World War I (PDF), in writing.rochester.edu, 2012, p. 12.
  2. (EN) Jesse Rakoske, War and Democratization – A Case Study: The Bulgarian experience of World War I (PDF), in writing.rochester.edu, 2012, p. 14.
  3. (EN) Jesse Rakoske, War and Democratization – A Case Study: The Bulgarian experience of World War I (PDF), in writing.rochester.edu, 2012, p. 15.
  4. (EN) Jesse Rakoske, War and Democratization – A Case Study: The Bulgarian experience of World War I (PDF), in writing.rochester.edu, 2012, p. 15.
  5. (EN) Jesse Rakoske, War and Democratization – A Case Study: The Bulgarian experience of World War I (PDF), in writing.rochester.edu, 2012, p. 15.
  6. (EN) Barbara Jelavich, History of the Balkans: Volume 1, Cambridge University Press, 1983, p. 99.
  7. (EN) Barbara Jelavich, History of the Balkans: Volume 1, Cambridge University Press, 1983, p. 99.
  8. (EN) Barbara Jelavich, History of the Balkans: Volume 1, Cambridge University Press, 1983, p. 99.
  9. (EN) RICHARD C. HALL, Bulgaria in the First World War, in onlinelibrary.wiley.com, 8 làmpadas 2011, p. 302.
  10. (EN) Matthew A. Yokell, [Sold to the highest bidder? : An investigation of the diplomacy regarding Bulgaria's entry into World War I Sold to the highest bidder? : An investigation of the diplomacy regarding Bulgaria's entry into World War I], trìulas 2010, p. 17.
  11. (EN) RICHARD C. HALL, Bulgaria in the First World War, in onlinelibrary.wiley.com, 8 làmpadas 2011, pp. 241, 303.
  12. (EN) Matthew A. Yokell, [Sold to the highest bidder? : An investigation of the diplomacy regarding Bulgaria's entry into World War I Sold to the highest bidder? : An investigation of the diplomacy regarding Bulgaria's entry into World War I], trìulas 2010, p. 16.
  13. (EN) RICHARD C. HALL, Bulgaria in the First World War, in onlinelibrary.wiley.com, 8 làmpadas 2011, pp. 255.
  14. (EN) Jesse Rakoske, War and Democratization – A Case Study: The Bulgarian experience of World War I (PDF), in writing.rochester.edu, 2012, p. 16.
  15. (EN) Jesse Rakoske, War and Democratization – A Case Study: The Bulgarian experience of World War I (PDF), in writing.rochester.edu, 2012, p. 16.
  16. (EN) Jesse Rakoske, War and Democratization – A Case Study: The Bulgarian experience of World War I (PDF), in writing.rochester.edu, 2012, p. 16.
  17. (EN) Jesse Rakoske, War and Democratization – A Case Study: The Bulgarian experience of World War I (PDF), in writing.rochester.edu, 2012, p. 16.
  18. (EN) Jesse Rakoske, War and Democratization – A Case Study: The Bulgarian experience of World War I (PDF), in writing.rochester.edu, 2012, p. 18.
  19. (EN) Jesse Rakoske, War and Democratization – A Case Study: The Bulgarian experience of World War I (PDF), in writing.rochester.edu, 2012, p. 18.
  20. (EN) Jesse Rakoske, War and Democratization – A Case Study: The Bulgarian experience of World War I (PDF), in writing.rochester.edu, 2012, p. 19.
  21. (EN) Jesse Rakoske, War and Democratization – A Case Study: The Bulgarian experience of World War I (PDF), in writing.rochester.edu, 2012, p. 20.
  22. (EN) Jesse Rakoske, War and Democratization – A Case Study: The Bulgarian experience of World War I (PDF), in writing.rochester.edu, 2012, p. 22.
  23. (EN) Jesse Rakoske, War and Democratization – A Case Study: The Bulgarian experience of World War I (PDF), in writing.rochester.edu, 2012, p. 27.
  24. (EN) Jesse Rakoske, War and Democratization – A Case Study: The Bulgarian experience of World War I (PDF), in writing.rochester.edu, 2012, p. 25.
  25. (EN) Jesse Rakoske, War and Democratization – A Case Study: The Bulgarian experience of World War I (PDF), in writing.rochester.edu, 2012, p. 27.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]