Rennu de Jugoslàvia

Artìculu in LSC

Su Rennu de Jugoslàvia (in serbu: Краљевина Југославија, in croatu e islovenu: Kraljevina Jugoslavija), chi fiat sighidu a su rennu de sos Serbos, Croatos e Islovenos, fiat unu istadu balcànicu esìstidu dae su 3 de santugaine de su 1929 a su 2 de nadale de su 1945. Cumprendiat is privìntzias de Islovènia, Bòsnia e Erzegòvina, Sèrbia, Montenegro e Matzedònia, Croàtzia e Islavònia.

Su nùmene nou de s'istadu fiat in realidade giai comunu in antis de s'istitutzione ufitziale, chi fiat antimes bellu che pagu impitadu foras de s'àmbitu ufitziale. Aproliat de su serbocroatu Jug (sud) e Slavia (territòriu islavu), trèmene peri su cale s'inditaiat dae su de 19 sèculos a totu sos pòpulos islavos de su sud, mancari normalmente chene inclùere sos bùlgaros.

S'esistèntzia de su rennu podet èssere divìdida politicamente in bator faes diferentziadas: sa ditadura reale de Lisandru I de Jugoslàvia, s'apòmpiu de su fradile Pàulu a fatu de s'assessenu de cuddu, su guvernu curtzu de su generale Dušan Simović,chi aiat furriadu su regente, e sa gherra mundiale, durante chi su paisu si fiat agatadu ischirriadu e su rennu aiat sighidu a s'agatare isceti formalmente. Su printzìpiu chi aiat dominadu massimamente sa polìtica jugoslava fiat sa forma de istadu e sos cumproos de agatare determinu a sas perricas natzionalistas intre sas comunidades distighidas in sinu a su paisu, ispetzialmente s'ispassèntzia de croata pro sa farta de autonomia respetu a su guvernu tzentrale. Durante sa ditadura e parte de s'apòmpiu, su guvernu aiat intentadu de unificarecun sa fortza s'istadu pro agabbare cun sos regionalismos, imponende unu natzionalismu jugoslavu unificadore, chene tènnere pero resissida. Petzi a s'èspuru de sa segunda gherra mundiale si fiat agatadu unu acòrdiu reformista intre su regente Pàulu e su dirighente croatu Vladko Maček chi non si fiat pòdidu aplicare totalmente e aiat lassadu medas discuntentos.

In sa polìtica internatzionale, su paisu aiant mantentu sas alliàntzias favoràbiles a sos binchidores de sa Prima Gherra Mundiale (particularmente cun sa Frantza), intre chi fiant incluidos dae sa metade de sos annos '30, relatos istrintos e in ispètzie econòmicos cun sas potèntzia fascistas. Meda dipendente dae su cummèrtziu cun custas e de sas dispositziones suas, a s'iscòpiu de sa gherra si fiat declarada neutrale. Sende rodiada dae natziones inimigas alliadas cun s'Itàlia e cun sa Germània, fiant fatos apressuros subra sa Jugoslàvia pro chi s'uniret a issos, cosa chi aiat agabbadu pro fàghere in su martzu de su 1941, mancari de manera cunditzionada, sigomente dd'ammancaiat agiudu dae sos Alliados. Su disgustu dae parte de s'esèrtzitu e dae sa populatzione pro s'alliàntzia cun sos ìtalo-tedescos aiat batidu a unu corpu de istadu chi aiat bogadu su re e tenende cussighèntzia in s'invasione de s'istadu. Su guvernu reale fiat partidu in disterru a Britànnia Manna e su paisu fiat partzidu intre sos invasores, sighende a mantènnere unidade feti de manera formale.

Economicamente su rennu aiat comintzadu cun una dpressione econòmica dura dèpida a sa crise agrìcola mundiale de sa fine de sos annos '20 e de s'arribu de sa Depressione Manna fintzas a Jugoslàvia. Imbàtida sa metade de sos deghe annos sighentes fiat azuntu unu tzertu recuperu e magioramentu de sa situatzione un su campu de s'isvilupu industriale, mancari no sufitziente pro megiorare de manera notàbile su livellu de vida de sa populatzione, chi antimes creschiat lestra. Sos aparitzos pro sa gherra imbeniente aiant pejoradu fintzas prus das cunditziones de vida e s'economia natzionale, meda dipendente de sas potèntzias de s'asse.