Rennu de sos Serbos, de sos Croatos e de sos Islovenos

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Articulu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Bandera
Mapa de su rennu de sos Serbos, de sos Croatos e de sos Islovenos

Su Rennu de sos Serbos, de sos Croatos e de sos Islovenos (in serbocroatu: Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca / Краљевина Срба, Хрвата и Словенаца; en esloveno: Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev) fuat su nùmene de unu istadu balcànicu chi fiat esìstidu dae su 1 de nadale de su 1918 a su 3 de santuaine de su 1929, cando fiat sighidu dae su rennu de Jugoslàvia. Cumprendiat aprossimadamente s'àrea de sas atuales Bòsnia e Erzegòvina, Sèrbia, Montenegro, Repùblica de Matzedònia e de sa manna majoria de sa Croàtzia e Islovènia.

Su rennu teniat istèrrida de 247 542 km² e contaiat unos 14 milliones de bividores. Sa capitale fiat Belgradu

A sa fine de sa prima gherra mundiale, s'iscontzu de s'Impèriu Austro-Ungheresu aiat permìtidu s'unione de bàrias comunidades islavas de sos Balcanos in unu istadu nou, chi uniat is antigas monarchias serbas e montenegrinas cun sos territòrios ischirriados dae s'impèriu. Su rennu nou, chi contaiat meda mannas diferèntzias econòmicas, sotziales, linguìsticas, legales e polìticas, aiat comintzadu s'esistèntzia sua de manera treulada, rodiadu dae natziones inimigas e cun desacòrdiu fundamentale subra sa forma de istadu (tzentralista o federale) chi diat marcare totu sa durada sua. Politicamente instàbile e cubisionadu, cun cambiu fitianu de guvernos cun vida curtza meda, no fiat istadu mancu capatzu de aplicare mètidos econòmicos e sotziales chi podiant megiorare sustantzialmente sa poboresa in ue s'agataiat sa manna parte de sa populatzione sua. Sa crise polìtica e s'apolojadura de sas reformas aiat batidu a s'instauratzione de una ditadura reale in su 1929 chi aiat lassadu su passu unu perìodu nou in ue s'istadu aiat cambiadu nùmene, mudende·lu in rennu de Jugoslàvia.