Repùblica Populare de Bulgaria

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Repùblica Populare de Bulgaria Народна република България Narodna republika Bălgarija
Bandera
Datos amministrativos
Limbas ufitziales	bùlgaru
Limbas chistionadas
Innu	Shumi Maritsa (fintzas a su 1947) Republiko naša, zdravej!(1947-1951) Balgariyo mila (1951-1964) Mila Rodino (dae su 1964)
Capitale	Sòfia
Polìtica
Forma de Istadu	Repùblica
Forma de guvernu	Repùblica sotzialista monopartìtica
Nàschida	30 de nadale de su 1947
Càusa	Abolitzione de sa monarchia
Fine	15 de onniasantu de su 1990 cun Petăr Mladenov
Càusa	Rivolutziones de su 1989 e nàschimentu de sa Repùblica de Bulgaria
Territòriu e populatzione
Mannària màssima	110.910 km² in su 1989
Populatzione	tzirca 8.948.649 in su 1985
Economia
Valuta	Lev bùlgaru
Evolutzione istòrica
Istadu antepostu	Regnu de Bulgaria
Istadu imbeniente	Bulgaria
Como est parte de	Bulgaria

Repùblica Populare de Bulgaria (in bùlgaru: Народна Република България; Narodna Republika Bŭlgariya) fiat su nùmene ufitziale de sa Bulgaria, cando fiat una repùblica sotzialista, intre su 1946 e su 1990, suta ghia de su Partidu Comunista Bùlgaru (PCB), chi aiat guvernadu impare cun su sòtziu de coalitzione, s'Unione Natzionale Agrària Bùlgara (ex-alliadu comunista). Sa Bulgaria fiat membru de su COMECON e de su Patu de Varsàvia e fiat acapiada a istrintu cun s'Unione Soviètica durante sa Gherra Frida.

Istòria

A mesu de sa Segunda Gherra Mundiale, su 9 de cabudanni de su 1944 is rebeldes antifascistas de su movimentu de resisitèntzia bùlgaru de su Fronte de sa Pàtria (integradu intre àteras organizatziones in su Partidu Comunista Bùlgaru), cun s'agiudu de s'Armada Ruja, aiant furriadu su règimene monàrchicu de su Regnu de Bulgaria in su corpu de istadu bùlgaru de su 1944, chi aiat postu fine a s'alliàntzia de su paisu cun is potèntzias de s'Asse, decrarende gherra a sa Germània Nazista.

Acabada sa gherra, in su 1946 si fiat tzelebradu unu referendum in su cale su 93% de sa populatzione si fiat espressadu contras de sa monarchia e, duncas, fiat istada proclamada sa Repùblica Populare. Su matessi annu si fiant tentas is eletziones de s'Assemblea Natzionale: su Fronte de sa Pàtria aiat logradu su 71% de is votos, e fiat formadu unu guvernu presididu dae Georgi Dimitrov, cabu de su BKP.​ Pagu a pustis, totu is partidos, intre chi is de prus importu mannu s'Unione Agrària e su Partidu Sotzialdemocràticu, fiant istados fatos illegales, abarrende su Partidu Comunista s'ùnicu legale. Durante s'istòria sua, cun totu ca fiant tzelebradas eletziones generales, deretas, secretas e eguales, cun deretu de votu de totu is tzitadinos majores de 18 annos,​ is candidados diant colare dae su Partidu Comunista, cosa chi faghiat de su guvernu de s'istadu de fatu unu règimene ditatoriale chena pluralismu polìticu reale.

In su 1947 is tropas sovièticas si fiant retiradas dae Bulgaria. In su mese lampadas de su matessi annu fiat aprovada una Costitutzione noa. Dimitrov fiat istadu sutzèdidu dae Kolarov in 1949, chie diat mòrrere s'annu a fatu e diat èssere remplasadu dae Valko Chervenkov, a a su cale fiat sighidu Anton Jugov in su 1956. S'artziada a su pòdere de Nikita Chruščëv e s'aviu de sa desistalinitzatzione in Unione Soviètica durante is annos 1950 diat tènnere influèntzia fintzas subra is istados satèllites suos, duncas fintzas subra sa Bulgaria. In su mese de abrile de 1965 fiat aviada sa limpiadura de is membros de su partidu, de s'esèrtzitu e de sa diplomatzia acusados dae partetzipare a unu cumplotu maoista. In su 1962 Jugov etotu fiat istadu acusadu de usare mètodos istalinistas e destituidu. Fiat istadu isseberadu pro ddi sutzèdere Todor Živkov.

Todor Živkov diat guvernare sa Bulgaria pro is trintatrès annos a sighire, cun una polìtica de su totu fidele a is pretzetos sovièticos e in cumparàntzia cun is presitentes de in antis prus moderada a s'internu de sa natzione. Si fiant torradas a abèrrere is relatziones cun Grètzia e Jugoslàvia, fiant serrados is campos de traballu e fiant denuntziados is protzessos e is esecutziones de Kostov e de unos àteros "titoistas" (mancari non sa de Nikola Petkov e de unas àteras vìtimas non-comunistas de is purgas de su 1947). Su 1964 fiat istadu s'annu de su pasàgiu de cunsignas intre Nikita Chruščëv e Leonid Brèžnev: Živkov aiat tentu relatos òtimos fintzas cun su leader nou e in su 1968 aiat dimustradu torra sa fidelidade sua cara a s'Unione Soviètica pighende parte a s'invasione de sa Tzecoslovàchia; dae custu momentu a in antis sa Bulgaria fiat in generale tenta in contu comente s'alliada prus fidada de is sovièticos in Europa orientale.

In su 1971 fiat emanada una costitutzione noa gràtzias a sa cale Živkov aiat achiridu sa càrriga de cabu de Istadu (presidente de su Cussìgiu de Istadu), mentras sa càrriga de primu ministru fiat istada afidada Stanko Todorov.

Su regìmene de Živkov de is annos 1960-70 aiat portadu a unu megioru berdaderu de is cunditziones de vida de is bùlgaros, mancari su perìodu de istangiadura econòmica de s'època Brežnev. Annotamala fiant torradas a permìtere unas cantas formas limitadas de libertade de espressione siat pòlitica siat culturale, susetotus pro more de s'influèntzia de Ludmila Živkova, fìgia de su presidente e fìgura primorosa in sa vida culturale de su paisu. Sa morte de issa in su 1981 diat marcare sa fine de custu perìodu de isastragada.

In is ùrtimos annos su guvernu de Živkov si fiat fatu semper prus severu e totalitàriu. In is annos 1980 sa Bulgaria fiat acarende unu perìodu de dificultades econòmicas. Chirchende de isviare su discuntentu de s'opinione pùblica, su regìmene aiat intentadu in is annos 1984-85 de si giogare sa carta de su natzionalismu ghetende·si in una campagna de « bulgarizatzione » de is nùmenes de is tzitadinos musulmanos bùlgaros (de orìgine otomana), isciarrochende moscheas e proibende s'usu de su turcu in pùblicu. In su 1989, s'istadu bùlgaru aiat aviadu su programma de limpiadura ètnica prus mannu de sa Gherra Frida in Europa dae su tempus de sa bogadura de is tedescos dae s'Europa Orientale. Cherende afortiare sa legitimidade pròpia, sende chi su comunismu si fiat derrochende in totu s'Europa Orientale, Živkov aiat detzìdidu de bogare totu cussos turcos ètnicos giuigados « non bulgarizàbiles ». Intre su 30 de maju e su 22 de austu de su 1989, unu nùmeru intre 310.000 e 322.000 turcos bùlgaros fiant espulsados a manu de Turchia. Durante sa campagna de càmbiu de is nùmenes imposta dae is fortzas armadas bùlgaras fiant bochidas intre is 800 e is 2500 persones. In su campu de cuntzentramentu Belene is tzertificados de morte fiat afrassados regularmente pro fàghere crèere ca is presoneris moriant de maladias.

In su mese de onniasantu 1989, una contaminatzione importante de cloro in sa regione de Russe, pro neghe dae una fàbrica rumena in Giurgiu, aiat iscadenadu manifestatziones importantes in Bulgaria contra de sa situatzione ecològica disastrosa de su paisu. Si fiant formados grupos de oposidores comente su club pro s'apògiu de sa perestroika e de sa glasnost. Živkov, comomai unu òmine antzianu de 79 annos, non fiat prus capatzu de aguantare sa situatzione: in sinu a su PKB, is riformadores comente Andrei Lukanov, Alexandre Lilmov, e Petăr Mladenov aiant pigadu su controllu in sa chi diat èssere calificada una rivolutzione de palatzu. Su 10 de onniasantu de su 1989, a s'incràs de sa ruta de su muru de Berlinu, Živkov si fiat dimìtidu de totu is funtziones suas de partidu; Mladenov dd'aiat remplasadu a cabu de s'istadu. Sa tzensura fiat suprimida. Živkov fiat arrestadu pro corrutzione in su mese de ghennàrgiu de su 1990. In su mese de freàrgiu 1990, su Partidu comunista aiat decretadu sa fine de su règimene in antis de si àuto-isfaghere e de si cunvèrtere in Partidu Sotzialista Bùlgaru.

In su mese de làmpadas de s'annu matessi fiant organizadas is eletziones polìticas chi aiant abertu su caminu a su multipartitismu. Mladenov fiat abarradu su cabu de Istadu fintzas a su 6 abrile e presidente de su cussìgiu a interim fintzas a su 6 de trìulas: su passàgiu de cunsignas a Želju Želev aiat determinadu sa fine de sa Bulgaria comunista.