Segunda gherra balcànica

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Segunda gherra balcànica
Example alt text
Càmbios de territòrios a pustis de s'acabu de sa segunda gherra balcànica
Data 29 de làmpadas - 10 de austu de su 1913
Logu Penìsula balcànica
Resultadu e cunseguèntzias Derrota de sa Bulgaria
Càmbios de territòriu Sa Bulgaria aiat tzèdidu sa casi totalidade de sa Matzedònia a sa Sèrbia e a sa Grètzia, Adrianòpolis a s'Impèriu Otomanu e sa Dobrùgia meridionale a sa Romania.
Custu template: càstia  cuntierras  modìfica

Sa segunda gherra balcànica est istadu unu cunflitu breve chi fiat tzocadu in s'istiu de su 1913 chi aiat bidu sa Bulgaria contra is fintzas a tando alliados de sa Liga Balcànica, annotamala sa Romania e s'Impèriu otomanu, e de su cale fiat essida derrotada.[1]​ Sa gherra aiat batidu a unu tratadu de paghe nou, su Tratadu de Bucarest,[2] chi aiat mudadu sa sestadura territoriale cuncordada in su Tratadu de Londra, firmadu pagos meses in antis, chi aiat postu fine a sa prima gherra balcànica, in sa cale sa Liga Balcànica aiat bintu a sos otomanos.[3]

Is cumbatimentos fiant durados trintatres dies e fiant comintzados cun un'atacu bùlgaru chi in pagu tempus aiat lassadu su passu a is contra-ofensivas serbas e gregas. S'intransigèntzia territoriale bùlgara, chi non cheriat atzetare su possessu gregu de Thessaloniki pro mantènnere s'alliàntzia cun sa Grètzia, ne tzèdere sa Dobrùgia meridionale pro evitare s'atacu rumenu e chi aiat detzìdidu s'isciopu de sa gherra, aiant favorèssidu sa derrota finale sua.[4] Mancari is bùlgaros fiant renèssidos a cuntènnere a sa fine casi totu is afracadas serbu-gregas, s'intrada in su cunflitu de sa Romania a primu e de s'Impèriu Otomanu a fatu aiat asseguradu sa derrota sua. Su Guvernu de Sòfia non si fiat asseguradu nemmancu s'apoderamentu firmu de sa Rùssia, chi ddi diat pòdere evitare sos atacos de rumenos e otomanos.[5]

Is cumbatimentos fiat acabados cun una partzidura de territòrios favoràbile in sustàntzia a is binchidores: sa Sèrbia aiat otentu sa prus parte setentrionale de sa Matzedònia, sa Grètzia sa parte meridionale (incluende Thessaloniki),[6] sa Romania sa Dobrùgia meridionale​ e s'Impèriu Otomanu sa Tràtzia orientale cun Adrianòpolis.[7] Sa Bulgaria, mancari cunsiderende sa gherra comente unu disacatu, aiat otentu una parte minore de sa Matzedònia, sa Tràtzia otzidentale e territòrios a sud de is montes Ròdopi.[8]

Militarmente, sa Sèrbia fiat abarrada sa printzipale potèntzia regionale impare cun sa Romania, mentras politicamente fiat istada s'ùnica natzione a si mantènnere pròssima a sa Rùssia a pustis de s'istesiamentu de sa Bulgaria, iscuntenta de su cumportamentu russu durante sa gherra.[9] Sa dipendèntzia russa de sa Sèrbia pro mantènnere s'influèntzia sua in is Balcanos diat èssere unu fatore importante pro iscadenare de sa Prima Gherra Mundiale un'annu a pustis, in s'istiu de su 1914.[10]

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. (EN) Crampton, R. J., Aleksandŭr Stamboliĭski, Bulgaria, Haus Publishing, 2009, p. 59.
  2. (EN) Crampton, R. J., Aleksandŭr Stamboliĭski, Bulgaria, Haus Publishing, 2009, p. 59.
  3. (EN) Richard C. Hall, The Balkan Wars 1912-1913: Prelude to the First World War, 24 austu 2000, p. 109.
  4. (EN) Richard C. Hall, The Balkan Wars 1912-1913: Prelude to the First World War, 24 austu 2000, p. 127.
  5. (EN) Richard C. Hall, The Balkan Wars 1912-1913: Prelude to the First World War, 24 austu 2000, p. 127.
  6. (EN) Richard C. Hall, The Balkan Wars 1912-1913: Prelude to the First World War, 24 austu 2000, p. 192.
  7. (EN) Richard C. Hall, The Balkan Wars 1912-1913: Prelude to the First World War, 24 austu 2000, p. 302.
  8. (EN) Constant, Stephen, Foxy Ferdinand, Tsar of Bulgaria, 1980, p. 352.
  9. (EN) Richard C. Hall, The Balkan Wars 1912-1913: Prelude to the First World War, 24 austu 2000, p. 129.
  10. (EN) Richard C. Hall, The Balkan Wars 1912-1913: Prelude to the First World War, 24 austu 2000, p. 129.

Artìculos ligados[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]