Gherra de indipendèntzia grega

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Pinturas subra sa gherra de indipendèntzia grega

Sa Gherra de Indipendèntzia de Grètzia, o Rivolutzione grega (in gregu: Ελληνική Επανάσταση, trasliteradu: Elliniki Epanastasi; is gregos de su de sèculu XIX ddi naraiant simpremente Αγώνας, Agonas, "Cumbata"; in turcu otomanu: يونان عصياني Yunan İsyanı, "Avolotu gregu"), fiat istadu su cunflitu armadu ghiadu dae is rivolutzionàrios gregos intre su 1821 e su 1830 contra su domìniu de s'Impèriu Otomanu. Is gregos fiant istados assistidos prus a tardu dae potèntzias europeas vàrias comente s'Impèriu Russu, su Regnu de Frantza e su Regnu Unidu, mentras chi is otomanos aiant retzidu s'agiudu de is vassallos issoro de su norte de Àfrica, susetotus s'Eyalet de Egitu. Sa gherra aiat portadu a sa costitutzione de sa Grètzia moderna. Is gregos de totu su mundu tzèlebrant sa rivolutzione che a die de s'indipendèntzia su 25 de martzu.

Sa Grètzia fiat istada suta su domìniu otomanu dae su de sèculu XV, in is dècadas in antis e a pustis de sa ruta de Costantinòpoli.[1] Durante is sèculos a sighire, fiant acontèssidas una pagas insurretziones gregas chentza de sutzessu contra su domìniu otomanu.[2] ​In su 1814, fiat fundada un'organizatzione secreta narada Filikí Etería (Sotziedade de Amigos) cun s'obietivu de lìberare sa Grètzia, animada dae su sentidu rivolutzionàriu chi fiat isciopende de Europa in custa època. Sa Filikí Etería pranificaiat de fòghere avolotos in su Peloponnesu, is printzipados de su Danùbiu e sa matessi Costantinòpoli. S'avolotu fiat istadu pranificadu pro su 25 de martzu de su 1821 (segundu su calendàriu giulianu), sa die de sa Festa de s'Annùntziu pro is cristianos ortodossos. Nointames is pranos de sa Filikí Etería fiant istados iscobertos dae sas autoridades otomanas, cosa chi aiat obrigadu a fàghere chi sa rivolutzione comintzaret in antis. Su primu avolotu fiat comintzadu su 6 de martzu/21 de freàrgiu de su 1821 in is printzipados de su Danùbiu, ma fiat istadu istudadu inpresse dae sos otomanos. Is eventos in su norte aiant atzitzadu a is gregos de su Peloponnesu (Morea) a simòvere e su 17 de martzu de su 1821, fiant istados is primos a decrarare gherra. In su mese de cabudanni de su 1821, is gregos suta su cumandu de Theodoros Kolokotronis aiant conchistadu Trìpoli. Fiant tando esplòdidos avolotos in Creta, Matzedònia e Grètzia tzentrale, ma a sa fine fiant istadas amasedadas. In s'interi, flotas gregas improvisadas aiant otentu sutzessos contra de s'armada otomana in su mare Egeu e aiant impedidu chi arribarent afòrtios otomanos peri mare.

De in cue a pagu si fiant isvilupadas tensiones intre is cungregas gregas diferentes, cosa chi aiat leadu a duas gherras tziviles sighidas. Su sultanu otomanu aiat cramadu a su vassallu suo Mehmet Alí de Egitu, chie aiat cuncordadu de imbiare a su fìgiu Ibrahim Pascià a Grètzia cun un'esèrtzitu pro amasedare is avolotos a càmbiu de guadàngios territoriales. Ibrahim fiat isbarcadu in su Peloponnesu in su mese de freàrgiu de su 1825 e aiat postu sa majoria de sa penìsola suta controllu egitzianu pro sa fine de s'annu. Sa tzitade de Mesolongi faiat rùida in su mese de abrile de su 1826 un annu a pustis de assìtiu a banda de is turcos. Atene puru fiat rùida e sa rivolutzione pariat a puntu de fallire.

In custu momentu, is tres potèntzias mannas de Rùssia, Bretagna Manna e Frantza, aiant detzìdidu intervènnere, imbiende sos iscuadrones navales issoro a Grètzia in su 1827. A pustis de sa nova chi sa flota cumbinada otomana-egitziana fiat apuntu de atacare s'ìsula de Ydra, is flotas europeas alliadas aiant intertzetadu a s'armada otomana in Pylos. A pustis de unas afracadas tostas de una chida, sa Batalla de Navarinu aiat portadu a sa distrutzione de sa flota otomana-egitziana e aiat cambiadu sa situatzione a favore de is rivolutzionàrios. In su 1828, s'esèrtzitu egitzianu si fiat retiradu suta sa pressione de is fortzas frantzesas. Is guarnitziones otomanas in su Peloponnesu si fiant rèndidas e is rivolutzionàrios gregos aiant tocadu a torrare a conchistare su tzentru de sa Grètzia. Sa Rùssia aiat ocupadu in s'Impèriu Otomanu e dd'aiat obligadu a atzetare s'autonomia grega in su Tratadu de Adrianòpolis (1829). A pustis de noe annos de gherra, sa Grètzia fiat a sa fine reconnota istadu indipendente suta de su Protocollu de Londra de freàrgiu de su 1830. Negotziatziones noas in su 1832 aiant portadu a sa Cunferèntzia de Londra e su Tratadu de Costantinòpoli; custos aiant definidu is fronteras finales de s'istadu nou e aiant istabilidu a su prìntzipe Otone de Baviera che a su primu re de Grètzia.

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. Caroline Finkel, Osman's Dream: The History of the Ottoman Empire.
  2. Woodhouse, A Story of Modern Greece, 'The Dark Age of Greece (1453–1800)', Faber and Faber, 1968, p. 113.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]