Moriscos

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Imbarcu de is moriscos in su portu de València
Isbarcu de is moriscos in su portu de Oran

Is moriscos o fintzas muriscos[1] (faeddu chi benit dae s'ispagnolu e dae su catalanu morisco, derivende dae su trèmene moro) fiant is musulmanos de al-Ándalus batijados a pustis de sa costùmene de cunversione a fortza de is Res Catòlicos partende dae su 14 de freàrgiu de su 1502 in sa Corona de Castìllia, mesura chi is Cortes aiant atrasadu in sa Corona de Aragona fintzas a su 1526. Tantis is cunvèrtidos a su catolitzèsimu de manera voluntària comente is cunvèrtidos in manera obrigatòria dae tando a in antis diant èssere numenados moriscos. In antis de sa cunversione fortzada, a is musulmanos chi biviant pratichende de manera prus o mancu aberta sa fede cosa issoro in is regnos cristianos, s'istoriografia ddis narat mudéjares, boghe derivada dae s'àrabu mudajjan, est a nàrrere, «tributàrios»; mancari in s'època, custa denominatzione si referiat susetotus a is musulmanos de su Regnu de Castìllia, dae chi in s'Aragona si ddi naraiat moros e in València e Catalugna, sarraïns ("saratzinos").

Fiant istados numerosos in su Regnu de Aragona e in su Regnu de València. In sa Corona de Castìllia, su nùmeru est prus difìtzile de determinare, ca fiant integrados a forte in sa sotziedade e aiant pèrdidu medas de is caraterìsticas issoro diferentziadoras. Sa bogadura issoro dae su regnu fiat istada decretada a cumintzu de su sèculu XVII, e s'isfortzu pro ddu fàghere fiat duradu annos medas. Mentras chi in sa Corona de Aragona sa bogadura fiat istada incanida e aiat retzidu s'apoderamentu de sa comunidade cristiana, in sa Castìllia si fiat agatada una resistèntzia manna de sa populatzione e de sas autoridades, pro custu fiat istada pagu efetiva e fiant sighida sa torrada de gente meda. In Castìllia sa bogadura si fiat cuntzentrada mescamente subra is granadinos ispèrdidos in totu su regnu, chi fiant prus pagu integrados e fiant assotziados a s'avolotu de sas Alpujarras. Is bividores de Hornachos fiat bogados etotu de forma cuncordada, e fiant portados armados a Marrocu pro formare sa Repùblica de Salé.

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. Antoninu Rubattu, DIZIONARIO UNIVERSALE DELLA LINGUA DI SARDEGNA, II, 2°, 2006, p. 72.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Controllu de autoridadeBNE (ESXX4576320 (data) · BNF (FRcb13318579w (data) · GND (DE4119950-9 · LCCN (ENsh85087279 · NKC (ENCSph621376 · TDVİA (TRmoriskolar