Museu Nivola

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Museu Nivola
Logu
Istadu	Itàlia
Localidade	Orane
Indiritzu	carrera Gonare 2
Caraterìsticas
Tipologia	iscultura
Istitutzione	1994
Gestione	Fundatzione Costantino Nivola
Bisitadores	11,019 (2022)
Situ web

Su Museu Nivola est unu museu sardu, dedicadu a s'artista Antine Nivola e gestidu dae sa fundatzione intitulada a issu.

Sa sede sua est in Orane, in ue s'artista est nàschidu, in su chi in antis fiat su sabunadòrgiu antigu de carrera Gonare. Su museu est dedicadu a s'espositzione de prus de 200 òperas suas, intre isculturas e pinturas.

Istòria

Su sabunadòrgiu antigu de Orane, postu in su tretu prus arta de sa bidda, est istadu restauradu dae sos architetos Peter Chermayeff e Umberto Floris cun sa punna de istrangiare su museu inauguradu in su 1995. S'edifìtziu est a pranta retangulare, cun coberta a tzimbranas e caraterizadu dae medas aberturas archivoltadas, chi faghent in manera chi s'internu siat luminosu. In foras si podent bìdere una corte impedrada, una funtana e sa canaledda pro s'iscolu de s'abba.

Su museu est nàschidu in su 1994, pagos annos a pustis de sa morte de Antine Nivola (1911 – 1988), e dae tando at sighidu a s'ismanniare. Sa colletzione permanente podet bantare chèntinas de òperas iscultòreas e gràficas de Nivola, chi at giogadu unu ruolu ùnicu in su modernismu de su de XX sèculos, traballende a curtzu meda a sos architetos.

In paris a s'òpera de Nivola, su museu istràngiat mustras temporales atzentradas pro sa parte manna in su raportu intre s'arte, s'architetura e su paesàgiu, cun unu focus ispetziale in subra de artistas e movimentos serentes a Nivola, chi teniat comente amigos a Le Corbusier, Jackson Pollock, Saul Steinberg, Willem de Kooning, Alexander Calder e medas àteros protagonistas de s'arte de su modernismu.

Sa Colletzione

Su Museu cunservat sa colletzione de sas òperas de Antine Nivola prus manna e de importu prus mannu de su mundu, cun prus de 200 òperas intre isculturas e pinturas otènnidas pro mèdiu de donatziones diferentes. S'issèberu initziale, fatu dae sa viuda de s'artista Ruth Guggenheim, at privilegiadu s'òpera iscultòrea de Nivola e mescamente sa fase finale de s'àndala artìstica sua, caraterizada dae una torrada a s'istatuària – cun sa sèrie de sas Mamas e de sas Viudas – e a sos materiales nòbiles de s'iscultura traditzionale.

A custu nùcleu, a pustis, si sunt annantos unu grupu de òperas minores in terràllia creadas in sos annos Sessanta e Setanta (Letos, Marinas, Piscinas), unos cantos traballos in lamiera segada e modellada de sos annos Chimbanta (Antepassados), un'issèberu de sa produtzione pitòrica e medas mollos pro progetos pùblicos de èpocas diferentes (annotos realizados cun su sandcasting e mollos tridimensionales pro monumentos, in ghisu e àteros materiales). Su museu tenent fintzas una regorta de òperas gràficas, espostas a rotatzione.

S'Architetura

Orane - Museu Nivola

Su museu naschet in su 1995 dae sa ristruturatzione, fata sighende su progetu de Peter Chermayeff e Umberto Floris, de su sabunadòrgiu betzu de Orane, caru a Nivola ca fiat unu logu-sìmbulu de sa bida comunitària antiga de sa bidda. Postu in una positzione panoràmica, in subra de unu montigru, tenet a intro de sa corte sua sa bena connota comente Su Càntaru.

In su 2004 sos ispàtzios espositivos los ant ismanniados cun su fàbbricu, in s'àrea birde sutastante a su sabunadòrgiu, de unu padillione disegnadu torra dae Chermayeff e, in su primu momentu, destinadu a cuntènnere sos sandcasts. In fines, in su 2012, a pustis de unu cuncursu internatzionale bintu dae Gianfranco Crisci, su cumplessu est istadu integradu dae s'annanta de un'istrutura noa, sa de tres, manna meda e cun un'ala interrada, posta in fundu a sa partza panoràmica in ue b'at su sabunadòrgiu e ligada a cussu dae un'iscala interna.

Sos tres corpos de su museu si caraterizant pro ideales architetònicos diferentes: cando chi su sabunadòrgiu betzu agiornat e dat una funtzione noa a un'ispàtziu preesistente de impiantu basilicale cun cobertura a tzimbranas e ventanas tzentinadas mannas meda, su padillione de suta cumbinat su blocu de s'esternu, coronadu dae una cobertura a shed, cun arcadas mannas chi partzint in tres s'internu sighende su ritmu de sas àreas cun ventanas de su sabunadòrgiu. S'ismanniamentu de Crisci, in fines, ponet in s'achirrada de su montigru una sèrie articulada de volùmenes regulares, dinamizados dae geometrias tortas.

Sa pratza in su tzentru de su cumplessu, rugradu dae una riga de abba chi benit dae su càntaru antigu e chi est a cara a su panorama ammajadore de sa badde, est paris cun su parcu un'elementu crae de s'insediamentu museale e, che a custu, istràngiat unas cantas isculturas.

In su 2009 ant inauguradu su parcu chi inghìriat su museu e chi, pro mèdiu de iscalas e terratzamentos, nde collegat sos padilliones postos a livellos diferentes. In su parcu si podent bìdere unas cantas isculturas e una funtana monumentale disinnada dae Antine Nivola.

Elencu de sas òperas espostas

• Manovale, tzimentu, 1974
• Vedova, brunzu, 1980 - 1984
• Figura Maschile, travertinu, 1981 - 1985
• Figura Femminile, travertinu, 1981-85
• Madre, màrmaru, 1981-85
• Su Muru Pringiu, perda de Trani, 1981 - 1987
• opera senza titolo, màrmaru, 1984 - 85
• Figura Femminile, brunzu, 1984 - 1986
• Magna Mater, perda de Trani, 1984-86
• Abbotzu de murale pro su show room Olivetti, tècnica sand casting, 1953
• Ritratto della Madre e del Fratello, brunzu, 1957
• Mollu pro su Monumento alla Brigata Sassari, brunzu, 1963
• Spiagge, terràllia, 1972
• Maestro Muratore, tzimentu, 1974
• Due Figure, màrmaru, 1981 - 85
• Il Costruttore, brunzu, 1981 - 85
• Figura, brunzu, 1982
• Figura Femminile, brunzu, 1982
• Madre, brunzu, 1982
• Madre, brunzu, 1982
• Senza titolo, brunzu, 1982
• Vedova, brunzu, 1982
• Madre, màrmaru, 1982 - 1987
• Vedova, màrmaru, 1982 - 87
• Lavoratori, brunzu, 1983
• Madre, brunzu, 1984
• Madre, brunzu, 1984
• Senza Titolo, brunzu, 1984
• Vedova, brunzu, 1984
• Vedova, brunzu, 1984 - 85
• Senza titolo, màrmaru, 1986 - 87
• Figura Femminile, màrmaru, 1987

Artìculos ligados

• Orane
• Antine Nivola

Ligàmenes esternos

• (IT, EN) Situ ufitziale de su Museu Nivola, in museonivola.it.
• (IT) Pàgina de su museu in su portale de sa Regione Sardigna, in sardegnacultura.it. URL consultadu s'11 austu 2021 (archiviadu dae s'url originale s'11 austu 2021).