Ofelleria

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Choux pastry swans.jpg
Algerian Pastry.JPG

S'ofelleria est una parte de s'arte coghinale, cunsagrada iscrusivamente a s'amaniadura de alimentos durches comente siant ofellas infertzidas, ofellitas, turtas, pistocos, pralinas, tziculateddos, candidos e àteros de sa casta. S'ofelleria est un'arte chi pertenet in manera ispetzìfiga a sa tradissione coghinale europea e a sas tradissiones chi si sunt zeneradas dae issa, che s'amerigana o sa criolla.

Mele o tzùcaru? Sa nàschida de su cuntzetu de sèrvida durche[modìfica | edit source]

Custa arte at tentu un'ispainadura cussideràbile in sos ùrtimos bator sègulos e in cuncomitàntzia cun un'agatabilidade prus manna de unos cantos ingredientes in su mercadu, prus chi totu su tzùcaru. Difatis, s'elementu durche fiat abarradu pro sègulos derivadu dae sa frùtora, dae su mustu e in particulare dae su mele, chi fiat annantu comente ingrediente de cumpretamentu a medas àteros. A inghìriu de s'annu 900 a.p.d.C, su mele fiat istadu acostazadu dae su tzùcaru de cannamele, importadu comente ispètzia dae sos territòrios àrabos. Petzi moende cun su 1500, su tzùcaru est importadu dae sas Amèrigas devenende un'ingrediente prus comunu. Su tzùcaru de biarava at a renner autònoma s'Europa in s'amaniadura de durcarias a petus de sas importaduras. Custu at a amenguare profundamente sos costos e at a dare un'impèllida notàbile a sa produssione durcale, chi aiat cunnotu un'isprosura cun onzi règula definende s'autonomia sua pròpia in cumparadura cun sa gastronomia intentada a livellu grobale.