Pane pùrile

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Pane pùrile

Su pane pùrile (dae su gregu ἀζύμη = sena fermentu) est unu tipu de pane amaniadu cun farra de tzereales e aba, che totu sos àteros panes, belle gasi sena esser sutapostu a unu protzessu de ammadrigadura e sena annanghedura de fermentu.

Istòria[modìfica | edit source]

Pro meda tempus, su pane pùrile est istadu s'ùnigu cunnotu dae s'umanidade. S'amaniaiat cun ispoddiadura de farra e si coghiat ponende sa cumassa a subra de pedras abrigadas o chinisa caente. In fatu, s'amaniadura de su pane si fiat evoluìda finas a produer sas numerosas bariedades de pane cunnotas.

S'evolussione si fiat incaminada gràssias a s'imbentu de sos forros, a s'iscoberta de su fermentu, a sa bogadura de farra e, probabirmente, a s'annanghedura de àteras sustàntzias che ozu, butiru, ispètzias, eac. Sende gasi, medas pessones sighint a amaniare su pane pùrile siat pro motivos de pratigalidade, benende mezus su pane pùrile a amaniare, siat pro motivos reliziosos e dietètigos. Pro custa resone, su pane pùrile est impreadu de pane tradissionale in medas logalidades e finas in Itàlia: in prus de custu, s'utilizat in sos casos in ue fagat bisonzu una casta de pane chi devat esser cunservadu pro tempos longos.

S'impreu de su pane pùrile est importante in sa relizione ebraiga e in sa cristiana.

Sos zudeos màndigant pane pùrile in tempus de sa chida pascumannale, tzelebrada in amentu de s'essida de su pòbulu israelita dae s'Ezitu, cunforme a sa prescritura cuntènnida in su de XII cabìtulu de s'Èsodu; s'amaniadura de su pane pùrile tocaiat a sos levitos. Unas cantas cunfissuras reliziosas cristianas, in particulare sa Crèsia catòliga, impreant pro s'eucarestia unu tipu particulare de pane pùrile de forma retunda, s'òstia.