Pigota burda
Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:
| Pigota burda | |
|---|---|
 Tìpicu isfogu de pigota burda in su toratze | |
| Ispetzialidade | |
| Infetivologia | |
| Classificatzione e risursas esternas | |
| ICD-10 | B01 [1] |
| Sìntomos | ampuddas piticas pitziosas, tzefalea, pèrdida de apititu, fadiga, calentura |
| Càusa | virus Varicella zoster |
| Sinònimos e Variantes | |
| pigota bastarda, buata, ermizolu burdu, murmuzolu vurbulinu | |
Sa pigota burda est una maladia esantemàtica meda contagiosa e epidèmica causada dae un'infetzione primària cun su Virus varicella-zoster (VZV o Herpesvirus umanu 3), unu virus a DNA chi partenet a sa famìlia Herpesviridae, sutafamìlia Alphaherpesvirinae, gènere Varicellovirus. Sa cunditzione incumentzat a su sòlitu cun isfogu cutàneu vesiculare, printzipalmente istèrridu a su corpus e a sa conca o fintzas a is estremidades. Is vesìculas sanant a pustis chentza de lassare tzicatritzes. A s'esàmene, s'osservadore agatat in gènere lesiones in vàrios istàdios de sanadura.
Sa pigota burda est una maladia chi si difundet a discansu pro bia aèrea peri de corfos de tùssiu o istùrridos de indivìduos malàidos o peri cuntatu deretu cun is sumiduras de su rash. Una persone cun sa pigota burda est infetiva unu o duas dies in antis chi apàrgiat s'erutzione de bumbullas sicas chentza de abba o unos àteros lìchidos in intro.[1] Abarrat contagiosa fintzas a cando totu is lesiaduras s'ammuntant dae una corgiolas (tzirca ses dies).[1] Is lesiaduras corgioladas non sunt contagiosas.[2]
Custa maladia, nodida giai dae s'antighidade[3], est istada netamente distinghida dae sa pigota isceti a primìtzios de su de 19 sèculos.
Sa pigota est istada osservada fintzas in unos àteros primates, incluende a is simpantzès[4] e is gorillas.[5]
Epidemiologia e tzinnos istòricos
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Sa pigota burda primària est una maladia endèmica in totu is paisos de su mundu, si presentat cada 2 o 3 annos cun epidèmias minores[6] e tenet una prevalèntzia istàbile de generatzione a generatzione.[7]
In is paisos a clima temperadu si trata de una de sas clàssicas maladias de s'infàntzia: sa pigota burda resurtat in su 90% de is casos una maladia de is pipios intre is 5 e is 10 annos de edade[6], cun sa majoria de is casos chi s'avèrguant durante s'ierru e su beranu, meda cun probabilidade pro neghe de is cuntatos de a costadu chi acontessent a iscola. Comente sa pigota rosa, est rara in is pipios in edade preiscolare. In is tròpicos, sa pigota burda corfit a s'ispissu is persones antzianas e podet causare una cunditzione prus grae.[8] In is adultos is sìngias in sa pedde resurtant prus iscuras e is tzicatritzes aparessent prus ladinas in cumparàntzia cun is pipios.[9]
Sìngias e sìntomos
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Is primos sìntomos (prodròmicos) in is adolescentes e in is adultos sunt: nàusea, pèrdida de apetitu, dolores musculares e dolore de conca. Custos sunt sighidos dae su caraterìsticu isfogu, dae malistare generalizadu e de calentura. In is pipios sa maladia no est a su sòlitu pretzèdida dae sìntomos prodròmicos e sa prima sìngia est s'esprussione cutànea, chi incumentzat comente a pintinieddos rujos pì[ticos in su toratze e in s'adòmene, a fatu interessende a sa conca, sa cara e is membros fintzas a sa mucosa orale e a su pilloncu[6].
In sa fase de is vesìculas, un'iscrafìngiu intensu est a su sòlitu presente. Is ampuddas si podent presentare fintzas in is pramos de is manos, in is prantas de is pees e in is membranas mucosas, e ùltzeras dolorosas superfitziales podent apàrrere in buca, in sa parte superiore de su gùturu e in sa zona genitale. Sa persone infetada est in gènere infetiva de una a duas dies in antis de sa cumpàssida de s'esprussione cutànea e abarrat infetiva fintzas a bator o chimbe dies a pustis. Is adultos podent tènnere un'esprissione cutànea prus ispaniada e una calentura prus persistente. Presentant, annotamala, prus probabilidade de isvilupare cumplicàntzias, comente sa purmonite dae varicella virus. Est proadu chi s'iscrafìngiu chi s'atibit cun s'esantema varicellosu est dèpidu a sa prima e prus branda sollitzitatzione de su virus in is terminatziones nerviosas.
A pustis de 7÷10 dies s'esantema e is sìntomos arretrogradant e sas lesiaduras pustulosas sunt istadas remplasadas dae corgiolas.
Notas
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]- ↑ 1.0 1.1 CHICKEN POX FACT SHEET (PDF), University of Califòrnia, Berkeley. URL consultadu su 18 maju 2018.
- ↑ Centers for Disease Control and Prevention, Epidemiology and Prevention of Vaccine-Preventable Diseases, a incuru de Atkinson W, Wolfe S, Hamborsky J, 12th, Washington DC, Public Health Foundation, 2012, pp. 301–323.
- ↑ Wood MJ, History of Varicella Zoster Virus, nº 3, santugaine 2000, pp. 60–65, PMID 11867004.
- ↑ Cohen JI, Moskal T, Shapiro M, Purcell RH, Varicella in Chimpanzees, nº 4, nadale 1996, pp. 289–92, DOI:10.1002/(SICI)1096-9071(199612)50:4<289::AID-JMV2>3.0.CO;2-4, PMID 8950684.
- ↑ Myers MG, Kramer LW, Stanberry LR, Varicella in a gorilla, nº 4, nadale 1987, pp. 317–22, DOI:10.1002/jmv.1890230403, PMID 2826674.
- ↑ 6.0 6.1 6.2 Mìgia, p. 48.
- ↑ Abendroth A, Arvin AM, Immune evasion as a pathogenic mechanism of varicella zoster virus, nº 1, 2001, pp. 27–39, DOI:10.1006/smim.2001.0293, PMID 11289797.
- ↑ Wharton M, The epidemiology of varicella-zoster virus infections, nº 3, 1996, pp. 571–81, DOI:10.1016/S0891-5520(05)70313-5, PMID 8856352.
- ↑ Epidemiology of Varicella Zoster Virus Infection, Epidemiology of VZV Infection, Epidemiology of Chicken Pox, Epidemiology of Shingles, in virology-online.com. URL consultadu su 22 abrile 2008.
Àteros progetos
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine] |
Wikimedia Commons tenet files chi ligant a: Pigota burda |