Protoistòria

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Carru solare de Trundholm, datadu a s'edade de su brunzu mèdia

Sa protoistòria est su segundu perìodu de sa preistòria, est a nàrrere cuddu generalmente cumprèndidu intre sa prima edade de su brunzu (prima metade de su de 4 millènnios a.C.) e sa de su ferru (chi tenet cumintzu in su Mediterràneu orientale a fùrriu de su de 12 sèculos a.C.). Su tèrmine derivat de su gregu πρῶτος (prôtos, «primu, de inghitzu») e ἱστορία (historía, «istòria»).

Definitziones

Traditzionalmente, sa protostoria est s'iscuta de tempus in ue unu tzertu pòpulu no at galu isvilupadu sas primas formas de iscritura, ma esistent documentas iscritas dae unos àteros pòpulos cuntemporàneos o sighidores chi nde faeddant, duncas si disponet de fontes istòricas indiretas, o puru, sa fase intermèdia intre sa Preistòria e s'istòria propiamente narada.

In sa base de custu signìficu, sa protoistòria de unu logu si podet acumprire in unu momentu diferente de cudda de unu àteru logu. In Egitu e in Mesopotàmia, pro esempru, su perìodu protoistòricu non podet andare prus a in antis de sa segunda metade de su de 3 millènnios a.C., mentras pro Roma e su Làtziu faghet a arribare fintzas su de 7 sèculos a.C. In resumu in su Mediterràneu su perìodu protoistòricu diat bènnere gasi a inditare unu arcu cronològicu variàbile intre sa prima edade de su brunzu in s'Oriente Mèdiu (cun is primas formas de iscriidura e aposentamentos calificados che a "primas tzitades") fintzas a su segundu sèculu a.C. tzirca, cun sa definitiva romanizatzione de su mediterràneu nord-otzidentale (Iberia, Gàllia mediterrànea, Itàlia setentrionale etc.). Diferente s'arresonu pro manna parte de s'Europa tzentrale e pro cussa setentrionale e orientale, in ue sa protoistòria at a perdurare, in unos cantos casos, fintzas a edades artumedievale.

Sighende imbetzes un'acostamentu econòmicu-materialista de sa paletnologia, cun protoistòria faghet a pònnere a mesu s'istàdiu istòricu de sas sotziedades umanas organizadas in formas prus cumplessas e sofisticadas respetu a sa tribù clànica, cumbinende fatu·fatu cun is formatziones sotziales chi ant pretzèdidu deretu s'organizatzione de un'Istadu propiamente naradu ("chiefdom"); a issa currispondet un'aumentu de su gradu de ispetzializatzione artesanale in is fainas econòmicas segundàrias (cussas est a nàrrere de traballu de sas matèrias primas/produtzione, cales sa metallurgia), e arta diversificatzione e cumplessidade culturale respetu a sos grupos umanos de s'edade de sa pedra, averiguàbile siat in sa cultura materiale siat in is aspetos ideològicos (deduìbiles dae sas pràticas funeràrias e cultuales).

In àmbitu europeu e mediterràneu, duncas, su cumintzu de sa protoistòria si retrodatat a s'edade de su ràmene adelantada, in manera piessigna a sa facies de sa vasu campaniforme.

In sentidu ladu, s'impreat su tèrmine protoistòria fintzas pro inditare su cumintzu de unu perìodu in tèrmines culturales.