Radiatzione infraruja

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Ischema de su pantasma eletromagnèticu

S'infraruju, radiatzione infraruja o lughe infraruja (IR) est sa parte de su ispetru eletromagnèticu cun una longària de unda prus larga de sa lughe visìbile ma prus curtza de sa radiatzione de micro-undas. Su nùmene suo signìficat "dae suta de su ruju", dae chi su ruju est su colore de sa lughe visìbile cun una longhesa majore de unda. Sa radiatzione infraruja s'isterret durante tres òrdines de magnitùdine cun longàrias de unda de intre 700 nanòmetros e 1 millìmetru. Cun totu chi sos vertebrados non podent coberare sa radiatzione infraruja in forma de lughe, si chi la podent coberare comente a calore pro unos terminatziones nervosas ispetzializadas de sa pedde connotas comente a termoreceptores.

Postura intro su ispetru eletromagnèticu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa radiatzione infraruja faghet parte de su ispetru eletromagnèticu, chi includet totu sas frecuèntzias de sas undas eletromagnèticas, e s'òrdinat in funtzione de sa frecuèntzia de sos signales e de sa longària sua de unda de acordu cun su chi s'indicat a sa tabella imbeniente:

Tipu de radiatzione Frecuèntzia Longària de unda
Ionizante > 3000 THz < 100 nm
Ultra-basca (UV) 750 - 3000 THz 100 - 400 nm
Visìbile 385 - 750 THz 400 - 780 nm
Infraruja (IR) 0,3 - 385 THz 0,78 - 1000 µm
Micro-undas 0,3 - 300 GHz 1 - 1000 mm
Radiofrecuèntzias (RF) 0,1 - 300 MHz 1 - 3000 m
Frecuèntzias Estremas Bassas (ELF) 0 - 300 Hz = 5000 km

Diferentes regiones de sa radiatzione infraruja[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Una fotografia de un'àrbore, a bàrigu si mustrat s'immàgine pigada cun lughe infraruja e sa presa cun lughe visìbile.

Sos ogetos emitent radiatzione infraruja durante totu su ispetru de longàrias de unda, ma bidu chi a fitianu sos sensores sunt disinnados pro sebestare sa radiatzione intro de unu tretu de longàrias de unda, sa banda infraruja si costumat a dividire in diversas setziones.