Radiatzione infraruja

Ischema de s'ispetru eletromagnèticu

S'infraruju, radiatzione infraruja o lughe infraruja (IR) est sa parte de su ispetru eletromagnèticu cun una longària de unda prus larga de sa lughe visìbile ma prus curtza de sa radiatzione de micro-undas. Su nùmene suo signìficat "dae suta de su ruju", dae chi su ruju est su colore de sa lughe visìbile cun longhesa de unda prus manna (e duncas frecuèntzia prus bàscia). Sa radiatzione infraruja s'isterret in tres òrdines de mannesa, cun longàrias de unda de intre 700 nanòmetros e 1 millìmetru. Cun totu chi sos vertebrados non podent bìdere sa radiatzione infraruja in forma de lughe, dda podent sentire comente a calore pro mèdiu de terminatziones nervosas ispetzializadas de sa pedde connotas comente a termoretzetores.

Postura intro su ispetru eletromagnèticu

Sa radiatzione infraruja faghet parte de su ispetru eletromagnèticu, chi includet totu sas frecuèntzias de sas undas eletromagnèticas, e s'òrdinat in funtzione de sa frecuèntzia de sos signales e de sa longària sua de unda de acordu cun su chi s'indicat a sa tabella imbeniente:

Tipu de radiatzione	Frecuèntzia	Longària de unda
Ionizante	> 3000 THz	< 100 nm
Ultra-basca (UV)	750 - 3000 THz	100 - 400 nm
Visìbile	385 - 750 THz	400 - 780 nm
Infraruja (IR)	0,3 - 385 THz	0,78 - 1000 µm
Micro-undas	0,3 - 300 GHz	1 - 1000 mm
Radiofrecuèntzias (RF)	0,1 - 300 MHz	1 - 3000 m
Frecuèntzias Estremas Bassas (ELF)	0 - 300 Hz	= 5000 km

Impreu

Sa radiatzione infraruja est impreada a fitianu in sistemas de visione noturna, de allarme e in sistemas de trasmissione de datos.

Su sistema prus simpre de imbiu de datos est su telecuntrollu de dispositivos comente televisiones e àteros trastos domèsticos. Impreos prus cumplessos includent s'imbiu de sinnale a sistemas àudiu chene filos, una de is primas versiones de IEEE 802.11 (WiFi) e is protocollos IrDA pro sa comunicatzione intre dispositivos a istesiada curtza.