Radiatzione infraruja
S'infraruju, radiatzione infraruja o lughe infraruja (IR) est sa parte de su ispetru eletromagnèticu cun una longària de unda prus larga de sa lughe visìbile ma prus curtza de sa radiatzione de micro-undas. Su nùmene suo signìficat "dae suta de su ruju", dae chi su ruju est su colore de sa lughe visìbile cun una longhesa majore de unda. Sa radiatzione infraruja s'isterret durante tres òrdines de magnitùdine cun longàrias de unda de intre 700 nanòmetros e 1 millìmetru. Cun totu chi sos vertebrados non podent coberare sa radiatzione infraruja in forma de lughe, si chi la podent coberare comente a calore pro unos terminatziones nervosas ispetzializadas de sa pedde connotas comente a termoreceptores.
Postura intro su ispetru eletromagnèticu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
Sa radiatzione infraruja faghet parte de su ispetru eletromagnèticu, chi includet totu sas frecuèntzias de sas undas eletromagnèticas, e s'òrdinat in funtzione de sa frecuèntzia de sos signales e de sa longària sua de unda de acordu cun su chi s'indicat a sa tabella imbeniente:
| Tipu de radiatzione | Frecuèntzia | Longària de unda |
|---|---|---|
| Ionizante | > 3000 THz | < 100 nm |
| Ultra-basca (UV) | 750 - 3000 THz | 100 - 400 nm |
| Visìbile | 385 - 750 THz | 400 - 780 nm |
| Infraruja (IR) | 0,3 - 385 THz | 0,78 - 1000 µm |
| Micro-undas | 0,3 - 300 GHz | 1 - 1000 mm |
| Radiofrecuèntzias (RF) | 0,1 - 300 MHz | 1 - 3000 m |
| Frecuèntzias Estremas Bassas (ELF) | 0 - 300 Hz | = 5000 km |
Diferentes regiones de sa radiatzione infraruja[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
Sos ogetos emitent radiatzione infraruja durante totu su ispetru de longàrias de unda, ma bidu chi a fitianu sos sensores sunt disinnados pro sebestare sa radiatzione intro de unu tretu de longàrias de unda, sa banda infraruja si costumat a dividire in diversas setziones.