Ispetru eletromagnèticu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

In fìsica s'ispetru eletromagnèticu (abbreviadu ispetru EM) indicat su cumone de totus sas possìbiles fitianias de sas radiatziones eletromagnèticas.

Mancari essende s'ispetru continu, est possìbile una partzidurade su totu cunventzionale e indicativa in vàrios discansos o bandas de fitiania, detada partinde dae su ispetru òticu. S'intreu ispetru est partidu in s'ala de ispetru visìbile chi dat chintu a sa lughe e sas alas de ispetru non visìbile a longària de unda majores e minores de su ispetru visìbile. Sas undas de longària in su discansu tra sa lughe visìbile e sas undas ràdios, a bassa intensidade tenent paga energia e resurtant in manera iscassa dannosas, sas radiatziones at cumprèndidu tra s'ultravioletu e sos rajos gama imbetzes tenent prus energia, sunt ionizantes e tando podent iscalabrare sos èsseres bividores.

Partzidura in bandas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Comente a s'origra tenet de sos lìmites in sa pertzetzione de su sonu, s'ogru umanu tenet de sos lìmites in sa bisione de sa lughe. In ambos casos, bi sunt lìmites superiores e inferiores.

Mancari si distingant vàrias zonas in su pantasma, non faghet a nàrrere chi esistant tra issas lìmitas netos.

Radiatzione ultra-basca (UV)[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa radiatzione cun una longària de unda inferiora a 400 nm est denominada lughe ultra-basca. Custa zona falat finas una longària de unda de belle 10 nm. A su de suta de custa zona, s'agatat cussa de sos rajos X e si tendet finas una longària de unda de belle 0,006 nm. S'ala inferiora de s'ispetru s'assentat de undas denominadas rajos gama. Custa zona s'agatat a su de suta de sa zona de sos rajos X. Su campu de rajos gama rapresentat su resurtadu de sa disintegratzione radioativa.

Radiatzione infraruja (IR)[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

De s'ala de s'ispetru, ue sa lughe tenet longària de unda majore, est a nàrrere ultres su ruju, s'agatat sa zona denominada infraruja. Custa ùrtima andat de 0,7 µm a 0,4 mm. Tando, benit sa zona de sas microundas, cun longàrias de unda de 0,4 mm a 100 cm. Ultres a custa, bi sunt tres campos de undas ràdios: undas curtas de 1 m a 100 m; undas mèdias de 200 m a 600 m; undas longas superioras a 600 m. Sas undas ràdios podent èssere generadas dae iscàrrigas chi produent undas eletromagnèticas.

Ispetru òticu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Est interessante rilevare chi solu un'ala meda limitada de su ispetru cuntenet radiatziones visìbiles a s'ogru.

S'ogru non podet bìdere sa radiatzione eletromagnètica ultres sa zona basca de su ispetru e a su de suta de sa zona ruja. Su ispetru eletromagnèticu s'assentat de sas zonas a s'in subra e a su de suta de custos lìmites, inclùdidu su campu visìbile. Fintzas si s'ùrtima longària de unda cunsiderada in su campu visìbile est de 0,4 µm, carchi persone podent bìdere sa radiatzione cun una longària de unda fintzas de solu 0,3 µm.

Pro cantu sas undas de sas diversas zonas tèngiant totus sas matessi propiedades, s'impreat su tèrmine lughe solu pro s'ala visìbile de su ispetru e sas duas zonas in tundu. Sas alas de lughe visìbile de su ispetru sunt emìtidas dae corpos infogados cales a esèmpiu su Solas o una làmpadedda. Balet sa pena ammentare chi, in base a sa lege de Stefan-Boltzmann, donzi corpus a calesi siat temperadura (pro superiora a su zero assolutu) emitet radiatzione eletromagnètica. Nointames sos corpos chi nch'aparint infogados so apuntu solu sos chi emitent una notabile cantidade de radiatzione in sas fitianias a cales s'ogru nostru est sensìbile.

Tabella[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

EM Spectrum Properties it.svg
Tipu de radiatzione eletromagnètica Fitiania Longària de unda
Undas ràdios ≤250 MHz 10 km - 10 cm
Microundas 250 MHz – 300 GHz 1 m – 1 mm
Infra-rujos 300 GHz – 428 THz 1 mm – 700 nm
Visìbile 428 THz – 749 THz 700 nm – 400 nm
Ultra-bascos 749 THz – 30 PHz 400 nm – 10 nm
Rajos X 30 PHz – 300 EHz 10 nm – 1 pm
Rajos gama ≥300 EHz ≤1 pm

Usu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Un'usu tìpicu de su ispetru eletromagnèticu est in sas telecomunicatziones pro veiculare informatzione pro mèdiu de signales (portante modulada) in su canale de tzita tra imbiadora e destinatàriu, impreende sa banda òtica e cussa de s'infraruju pro sas tzitas òticas, cussa a microundas e a radiofrecuentza pro sas radiocomunicatziones (ispetru ràdiu).

S'ispetru infraruju est interessadu in totus sos protzessos de iscàmbiu de calore tra corpos pro irrajamentu e tando fintzas in sos sistemas de caentadura, mentras una àtera aplicatzione est in sos furros a microundas ue s'impreat apuntu sa banda de sas microundas pro sa cottura de sos màndigos. Rajos X sunt imbetzes comunemente impreados in diagnòstica mèdica (radiografia).

Boghes curreladas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • Cepstrum
  • Fitiania
  • Interatzione eletromagnètica
  • Longària de unda
  • Unda (fìsica)
  • Radiatzione eletromagnètica
  • Rajas gama
  • Rajos ultrabascos
  • Pantasma visìbile
  • Radiatzione Terahertz