S'òmine chi abaidaiat colende sos trenos
logudoresa. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:
campidanesu · LSC · nugoresu
S'òmine chi abaidaiat colende sos trenos est unu romanzu grogu de Georges Simenon s'iscritore berzianu de limba frantzesa, pubrigadu in su 1.938 dae sa domo editora Gallimard, e posteriormente bortadu in numerosas limbas. No esistit galu una bortadura in sardu.
Inredu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
Kees Popinga est procuradore inche unu cumertziadore de aprovisionamentos pro barcas in sa tzitade olandesa de Groningen. Est cojuadu cun duos fizos e, pagu a pagu, s'apùssiat a intro de s'aburrimentu. Una sero, s'impreadore suo li comùnicat chi s'impresa at a dever decrarare bancarota fraudulosa. Bidende-si ruinadu, Kees Popinga s'intendet ruende su mundu a subra. Detzidit duncas de si nche fuìre dae sa realidade sua gasi disacunortadora e de fagher avàntzias a Pamela, s'amadora de s'impreadore suo. Sigomente issa l'acollozit cun una rìsida befazola, isse s'intendet fertu in s'istima sua pròpia e l'ochiet chirchende de la callare a sa muda. A cussu puntu, s'ùniga solussione pro isse est a dassare s'Olanda, gasi si nche fuit a Parizi. Custa at a esser pro isse s'oportunidade de biver una bida cumpretamente diferente dae s'esistèntzia sua de burghesitu chi at cunnotu finas a tando. Popinga si relassionat cun prostitutas e pistercheddos, finas a esser craspuadu dae unu furabussas. A pustis de unu tentativu de suitzìdiu disintzertadu chi l'intregat a manos de sa polima, s'agatat internadu in un'ispidale sichiàtrigu.