Su mastru de biolinu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Su mastru de biolinu (tìtulu originale in italianu: il maestro di violino) est una pellìcula de su 1976 aderetada dae Giovanni Fago.

Resùmene[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Peruza, Cunservatòriu Morlacchi. Un'iscola chi bivet gràssias a sos cuntributos de duos benefaghidores zenerosos: Gaudenzi s'industriale e Margherita de Sansevero sa Contissa (Juliette Mayniel). In su Cunservatòriu imparat su biolinu Giovanni Russo su mastru (Domenico Modugno), unu talentu de sensibilidade musigale manna. A su puntu chi s'òmine est istimadu dae totus. L'ammirant sos zòvanos, nde sunt inamoradas sas piseddas. E finas carchi mamma est còrfida dae sos modales suos amàbiles e recatados. Intre sos dischentes de Russo, b'est finas su fizu de Gaudenzi, Carlo Gaudenzi, e sa fiza de sa contissa de Sansevero, sa contissita Laura (Rena Niehaus). Peroe a sa manu de su biolinista aspirant finas Agnese sa seighiarza (Elisabetta Virgili), Luciana Taddei s'imparadora de pranu e Margherita sa contissa etotu, zai dae tempus biuda. In s'ìnteri chi Laura s'inamorat, su tempus coladu segredu de su mastru nch'essit a pizu de aba in sos ambientes aristocràtigos chi l'ant acollozidu. S'iscòberit chi Giovanni Russo est su fizu de un'immigradu a sos IAA, fuìdu dae s'Itàlia in s'èpoga fassista, batende in fatu su pitzinnu chi non teniat galu chimbe annos. Giovanni su minore est sa creadura crèschida musigarmente cun istima dae unu biolinista zudeu. Peroe su tempus coladu cuat àtera tristura: difatis, est istadu unu cuntzertista esitosu, cun su nùmene de Joe Russo. Peroe s'òbitu primadiu de muzere sua Jene Anderson, segada dae s'abusu de àrculu, l'aiat fatu abandonare sas issenas. apretadu dae sas fèminas nòbiles e infadadu dae unu tempus coladu a ismentigare, Russo torrat a Londra. E cumintzat torra a fagher cuntzertos. Peroe Laura, sa contissita zòvana inamorada, nche lu sizit e faghet de totu pro no lu perder, a pustis de sa fua dae s'ambiente aristocràtigu chi l'at repèllidu.

Produtzione[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa pellìcula est istada rodada in tres nassiones: Itàlia (Peruza), Israele (Tel Aviv e Zerusalemme) e Rennu Aunidu (Londra).