Tropas de sambene in sa curtura giapponesa

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Nùgoro-Istemma.png
Articulu in nugoresu
Nùgoro-Istemma.png

Si credet chi sos grupos sambìnzos in sa curtura giapponesa pòdan iscobiàre, de su chi bi nd'at unu, sa pessonalidàde e su cumportamentu chin sos atteros, unu pacu comènte s'astrologia còntat in sa curtura otzidentale. Sa credèntzia che la an ispàrta fìntzas in atteros istados de s'Asia orientale, in prus de su Giappone, comènte sa Corea de Zòsso.

Sa credèntzia bènit dae sas ideas de su ratzismu issientìficu, chi sa comunidade issientìfica berdadèra oje in dìe at marcàu comènte pseudosièntzia, e a commo tènet radìchina in sos articulos, prubicàos in sos annos Settanta, de Masahiko Nomi.

Istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sas troppas de sàmbene las aìat iscopèrtas s'issentziàdu austriacu Karl Landsteiner. Tando, s'iscopèrta fit istrumèntu puru de sos inglesos e tedescos pro ammustràre sa superioridade de sa ratza issòro cuffòrma sas atteras: sa teoria la aìan derèttu isbentiàda, mescamènte sa Germania natzista chi aìat cumintzàu a faveddàre de "sàmbene tedescu" comente erèntzia ariana.

S'idea est intràda in Giappone in su 1927 chin sas prubicassiònes de su professore Takeji Furukawa; mancàri chi non tenìat fundamentu perùnu, sa teoria at picàu pede in cùghe, in ube aìan pèri distìntu, a iscòpu politicu, sos grùstos etnicos de sos de Taiwan e de sos ainu a libellu de sàmbene e temperamentu: su Giappone los aìat prèsos ambos, ma sos unos fin tando rebèrdes mèntras chi sos atteros non lu fin. Tando, tènende in cussìderu chi, a differèntzia de sos ainu, su prus de sos taiwanesos fit de grupu 0, a custu sos giapponesos dàban sa curpa de sa rebellìa issòro, incorazànde su populu taiwanesu a si cojubàre chin giapponesas pro imminoricàre sa presentzia de cussu grupu sambinzu.

Custa moda sìche fit ja morta in sos annos de Trinta, ma in sos annos Settanta unu zornalista de televisione chi no nd'ischìat nudda de medìchina, Masahiko Nomi, li at torràu credèntzia populare.