Tzintas de seguràntzia

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
imazine de tzinta de seguràntzia

In sa mecàniga automobilenca, sas tzintas de seguràntzia sunt unu dispositivu angoradu in intro de su beìculu, ch’in casu de tzocu retenet sa carena de sos ocupadores ligada a su seidorzu, evitende s’addobada issoro contra a sas istruturas internas e s’ezetadura a foras de sa cabina. Sunt unu de sos dispositivos prus importantes in su domìniu de sa seguràntzia automobilenca.

Pro evitare de iscarrafare sos passizeris, issas sunt realizadas preferentemente cun materiales moddes, peroe resistidores a sa segada e a sa rasigadura.

Atuarmente, s’impreu de sas tzintas de seguràntzia in Itàlia e Sardinna est obrigatòriu in s’arrimu de s’artìgulu 172 de su Còdighe de sos caminos (sas de antis sunt obrigatòrias dae su 1.989, sas de palas lu sunt devènnidas posteriormente) e sa probidura de tzintas est cundissione issentziale pro s’omologadura de unu beìculu a matrigulare.

Pro nde garantire s’utilizadura dae totus, sas automòbiles noas sunt probidas de unu sinzale sonoru e de una lughe pilotu ch’invitant in manera insistidora a prender sas tzintas.

In Itàlia e Sardinna sunt isentados dae s’obrigadura de zugher sas tzintas de seguràntzia: • sas fortzas de polima, sos incarrigados de sos servìtzios de azutòriu sanidàriu e contrafogos, cando isvilupant missiones de emerzèntzias; • sos monitores de ghia, in s’isvilupu de sas funtziones prebidas; • sas pessones afetadas dae patolozias particulares pro sas cales sas tzintas siant contrainditadas, cundissione a proare peri tzertifigadu de s’Impresa sanidària logale, in ue cheret inditada sa durada de balidesa; • sos ocupadores de automòbiles isprobidas, zai dae s’orìzine, de fissaduras pro sas tzintas; • sos chi pertenent a servìtzios de bizilàntzia recunnotos legarmente, cando realizant iscortas; • automòbiles istòrigas matriguladas in antis de su 15.6.1976.

Sos argumentos prus ispainados contràrios a s’impreu de sas tzintas de seguràntzia si sunt semper averados infundados, e in realidade sunt raros a beru sos casos in ue sa prendidura de sas tzintas resurtat contraprodutiva. No est beru, pro narrer, chi sas tzintas custituint un’imbaru in casu de fogu: totu sas tzintas de seguràntzia de su mundu sunt realizadas in manera a poder esser isprèndidas cun sa fazilidade màssima. Est netu de cale si siat fundamentu chi sas tzintas siant dannosas in casu de bortulamentu de su beìculu: a su contràriu, in s’eventualidade narada s’averant istremamente ùtiles, sende chi èvitant lesiadas graes a sa conca.

In sos primos meses de su 1.989, addaghi sas tzintas de seguràntzia fiant a puntu de si fagher obrigatòrias finas in Itàlia (ùrtimu paìsu de sa Comunidade Europea de tando chi aiat introduìdu s’obrigatoriedade de prendidura), in Nàpule fiant istadas realizadas mallieddas simpàtigas chi reproduiant s’imàzine de sas tzintas de seguràntzia e chi teniant s’intentu (obetivamente malu a cuncretizare) de trampare sa polima.